ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Dimecres
RepeticiĂł diumenges 21.30h
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180516-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 33

- Quan surti d’aquĂ­ – he dit –, primer anirĂ© al pont del GĂ lata. Em posarĂ© al costat de la gent que pesca i contemplarĂ© el BĂČsfor. DesprĂ©s, buscarĂ© el meu doble que viu una altra vida aquĂ­ a Istanbul.

- El teu doble? – ha dit el Doctor.

- Quù vol dir una altra vida? – ha afegit l’estudiant Demirtay.

- Si jo haguĂ©s nascut a la ciutat, quin tipus de vida hauria tingut? – he dit –. TĂ© una resposta, perquĂš aquĂ­, hi viu el meu doble. Sempre dieu que expliqueu contes que ja sabeu. Aquest Ă©s un que no sabeu.

M’han mirat a la cara amb curiositat.

- QuĂš Ă©s el que no sabem? – han preguntat.

- Em coneixeu tant com coneixeu Istanbul, tant com coneixeu el dolor. De tots tres us falta alguna cosa.

- Explica’ns-ho doncs, ho volem saber tot.

- Us ho explico – he dit –. Al nostre petit poble, a la nit, el meu pare ens ensenyava el cel, deia que allĂ  tambĂ© hi teniem una altra vida. El nostre mĂłn tenia un reflex allĂ  dalt, com un mirall. Hi vivia un doble de cadascun de nosaltres. A mitja nit jo sortia del llit, mirava el cel per la finestra. Tenia curiositat per saber quĂš feia aquella criatura que era el meu doble. Quan el meu pare se n’anava a la ciutat, deixant-nos enrere, observava el cel encara mĂ©s sovint de l’habitual. Jo pensava que els contes d’Istanbul que ens explicava quan tornava podien ser els de les nostres vides. Potser Istanbul era la ciutat al cel on vivien les persones que eren els nostres reflexos. El meu pare hi anava per veure els nostres dobles. Acaronava una criatura que s’assemblava a mi, li explicava contes de poble. Un dia vaig pensar: Si aquella criatura a Istanbul vivia com si fos jo i feia el que jo somniava fer, Ă©s a dir, si jo tenia un reflex a Istanbul, llavors jo era el seu doble al poble. Tenia curiositat per coneixe’m, tambĂ©. DesprĂ©s d’entendre aixĂČ, vaig començar a viure tambĂ© per aquella criatura. Vaig mirar de fer les coses que li havien privat; vaig anar a pescar al riu, vaig collir aranyons a les muntanyes. Als animals ferits els hi vaig curar les ferides, vaig traginar els carragaments de les dones grans. Pensant que cada persona vivia tambĂ© per una altra, vaig comportar-me d’una manera doblement responsable. Vaig recordar que quan jo reia massa, el meu doble plorava, i que quan jo plorava, reia. Ens completĂ vem l’un a l’altre. Jo era un nen, ella una nena. Ara deixeu-me que us expliqui el conte d’aquella nena. Ho voleu?

- Sí. Explica’ns-el.

- Primer prendrem un te. Tenim les goles resseques.

M’he ajupit cap endavant. He alçat la mĂ  com si portĂ©s una tetera, he servit te als vasos invisibles. Els he agafat amb la punta dels dits com si estiguessin calents i he donat un vas a cadascun. DesprĂ©s els hi he passat el sucre. El te era intens i fumejava. L’he remenat a poc a poc. Els altres han fet el mateix. Quan l’Estudiant Demirtay s’ha posat a remenar una mica mĂ©s rĂ pid, li he fet gestos perquĂš ho fes lentament. Els drings que feia la cullereta dins del vas podien travessar el corredor i arribar als guĂ rdies. En Demirtay ha somrigut. Aquest somriure, aquest te i aquests contes eren les troballes que havĂ­em fet en la nostra vida d’aquĂ­.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DESPRÉS, BUSCARÉ EL MEU DOBLE QUE VIU UNA ALTRA VIDA AQUÍ A ISTANBUL.

2. EM CONEIXEU TANT COM CONEIXEU ISTANBUL, TANT COM CONEIXEU EL DOLOR. DE TOTS TRES US FALTA ALGUNA COSA.

3. JO PENSAVA QUE ELS CONTES D’ISTANBUL QUE ENS EXPLICAVA QUAN TORNAVA PODIEN SER ELS DE LES NOSTRES VIDES.

4. PENSANT QUE CADA PERSONA VIVIA TAMBÉ PER UNA ALTRA, VAIG COMPORTAR-ME D’UNA MANERA DOBLEMENT RESPONSABLE.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL