Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20191016-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 71

Una vegada hi havia un pare que tenia tres filles i si l’una era maca i bonica, l’altra encara ho era més. L’home estava dallant un camp i anava cantant i dallant, anava dallant i cantant. Vet aquí que quan va ser un tros enllà va sentir un gran crit de queixa:
- Ai!
Tot dallant i sense adonar-se, havia fet un tall a la cama d’un gegant que estava encantat en el seu camp. El gegant era tan gros que tenia un nas que li arribava fins als peus. Va encetar la conversa i li va dir que estava encantat allí per una mala sogra que tenia i que si no li donava una de les seves filles seria rosegat per aquella seva sogra tan dolenta.
- No pot ser que les meves filles s’enamorin de vós – va dir el dallaire.
- Doncs sereu rosegat per la meva sogra. Ja veureu quin pa hi donen – el va amenaçar.
L’home no va fer gaire cas del que li havia dit el gegant i va seguir dallant. Però quan era un tros enllà se li va presentar una dona molt malcarada i amb molt males puces, la qual tenia els ulls vermells i els cabells grocs i portava els vestits negres. Feia molta por. Ella va parlar així:
- Ja que heu tallat una cama del meu gendre, li heu de donar una filla de les vostres. Si no ho feu us rosegaré tot.
I, dit això, de moment el va deixar.
L’home se’n va tornar molt trist a casa seva i va contar a les filles el que li havia passat.
La gran li va respondre:
- Ai, pare! Ja podeu ser rosegat, que jo no m’hi vull pas casar.
I la mitjana va dir:
- Ai, pare! Ja podeu ser rosegat, que jo no m’hi vull pas casar.
Però, en canvi, la petita va fer:
- Pare, jo per vós fins aniria a l’altre cap del món... Faré el que calgui per ajudar-vos. Tot i així, no us espanteu, que jo no penso pas casar-m’hi, amb el gegant.
I pare i filla es van dirigir cap on era el gegantàs. Quan la noia va veure aquella figura tan lletja va quedar tota astorada. El gegant li va dir:
- No tinguis por, que no et faré res. Viuràs molt feliç amb mi.
El gegant es va emportar la seva companya al palau que tenia dalt d’una muntanya; era un palau mot bonic i ben parat.
El gegant va dir a la noia:
- Vindrà la meva sogra i et farà moltes amenaces. Et dirà que et matarà i et rosegarà, però tu no li tornis resposta i gira-te-li d’esquena.
- Ho faré com dius – va respondre la filla del dallaire. I es va posar a brodar.
Quan havia passat una bona estona es va presentar la sogra i va començar a intimidar-la.
- Tu que m’has pres el meu gendre, ara et castigaré i et mataré.
La noia, sense fer-li cas, es va posar a cantar.
Quan la sogra va ser fora, el rei, que era aquell gegant, se li va presentar força canviat i amb el nas més curt, i li va demanar:
- T’agrado més, ara?
- Sí.
- És que ja estic una mica desencantat, perquè no has fet cas de la meva sogra i no has tingut por; encara tornarà un altre dia i si no li fas cas, ja estaré desembruixat del tot.

Vet aquí que l’endemà la noia va agafar el fus i es va posar a filar; quan havia passat una estona, va tornar la sogra amb més crits i més amenaces que el dia abans, però ella, com si no la sentís, canta que cantaràs i fila que filaràs, com si estigués tota sola.
Quan la sogra va ser fora, va tornar el rei, ara canviat del tot i molt bell, i li va preguntar:
- T’agrado, ara?
- Sí. Ara ets com una persona.
- Té, et dono aquesta capsa. No l’obris fins que jo t’ho digui.
- Així mateix ho faré.
Però dins de la capsa se sentia el sorollet d’alguna cosa que es bellugava i la noia va voler saber què era. Va obrir només una miqueta la tapa però n’hi va haver prou perquè se li escapés la rata que hi havia dins.
Quan el rei va tornar i va veure el que havia passat va dir-li molt enutjat:
- Què has fet d’obrir la capsa? Aquella rata que hi havia era l’esperit de la sogra. Ara torna a tenir el mal esperit al cos; vindrà i et farà patir molt, però no et queixis ni diguis mai ‘Ai!’! Si ho fessis em tornaria a embruixar i no hauríem fet res.
Tot es va esdevenir com el rei ho havia dit, però la valenta noia mai no va deixar sentir ni un petit ‘ai!’ de queixa. Com més amenaces li feia la sogra, menys cas li feia ella. Després d’uns dies va tornar el rei i li va donar unes claus tot dient-li:
- Aquí tens la clau d’aquesta cambra. No l’obris, perquè si ho fas et moriràs.
Ho va fer tal com li havia dit el rei i quan ell va tornar i va obrir-ne la porta la noia va veure dins la cambra la sogra ben lligada, de manera que mai més ja no podria fer de les seves.
En aquell mateix moment el rei va quedar desencantat del tot.
La noia va tornar a casa seva per comunicar al seu pare i a les seves germanes que estava molt bé i que es casava amb el rei. El pare es va posar molt content, però les germanes van tenir tanta enveja que van sortir corrents a veure si trobaven un altre gegant.
Si no l’han trobat, encara el deuen estar buscant.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. - DONCS SEREU ROSEGAT PER LA MEVA SOGRA. JA VEUREU QUIN PA HI DONEN.

2. FARÉ EL QUE CALGUI PER AJUDAR-VOS. TOT I AIXÍ, NO US ESPANTEU, QUE JO NO PENSO PAS CASAR-M’HI, AMB EL GEGANT.

3. - T’AGRADO MÉS, ARA?

4. VA OBRIR NOMÉS UNA MIQUETA LA TAPA PERÒ N’HI VA HAVER PROU PERQUÈ SE LI ESCAPÉS LA RATA QUE HI HAVIA DINS.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari