Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: FINAL DE TEMPORADA
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20181017-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 46

Heus ací doncs que tenia davant meu un quadro que contrastava amb el de Holbein, encara que fos una escena semblant. En comptes d’un vell trist, un home jove i àgil; en comptes d’un tir de cavalls flacs i arrossinats, una doble quadriga de bous robustos i valents; en comptes de la mort, un xamós infant; en comptes d’una imatge de desesperació i d’una idea de destrucció, un espectacle d’energia i un pensament de benaurança.

Aleshores la quarteta francesa

A la sueur de ton visage, etc ...

i l’O fortunatos ... agricolas de Virgili em vingueren ensems a l’esperit; i veient aquella parella tan bella, l’home i el nen acomplir en unes condicions tan poètiques, i amb tanta de gràcia unida a la força, un treball ple de grandesa i de solemnitat, vaig sentir una pietat profunda barrejada amb un respecte involuntari. Feliç el llaurador! sí, sens dubte, jo ho seria en el seu lloc, si el meu braç, esdevingut robust tot d’una, i el meu pit esdevingut potent, poguessin així fecundar i cantar la naturalesa, sense que els meus ulls cessessin de veure i el meu cervell de comprendre l’harmonia dels colors i dels sons, la finor dels tons i la gràcia dels contorns, en una paraula, ¡la beutat misteriosa de les coses! i sobretot sense que el meu cor cessés d’estar en relació amb el sentiment diví que ha presidit la creació immortal i sublim.

Però, ai! ¡aquest home no ha comprès mai el misteri del bell, aquest infant no el comprendrà mai! ... ¡Déu em guardi de creure que no siguin superiors als animals que dominen, i que no tinguin a estones una mena de revelació extàtica que encanta llur fatiga i adorm llurs preocupacions! Veig sobre llurs nobles fronts el segell del Senyor, car han nascut reis de la terra molt més que els que la posseeixen per haver-la pagada. I la prova que se n’adonen, és que no se’ls transplantaria pas impunement, és que estimen aquest sòl regat amb llur suor, és que el pagès de debò mor d’enyorament sota l’arnès del soldat, lluny del camp que l’ha vist néixer. Però aquest home no té una part de les fruïcions que jo posseeixo, fruïcions immaterials que prou li pertoquen, a ell, l’obrer del vast temple que el cel és prou vast per abraçar. Li manca el coneixement del seu sentiment. Els que l’han condemnat a la servitud des del ventre de sa mare, no podent llevar-li el somnieig, li han llevat la reflexió.

Doncs bé! tal com és, incomplet i condemnat a una infància eterna, encara és més bell que aquells en els quals la ciència ha ofegat el sentiment. ¡No us poseu pas per damunt d’ell, vosaltres, que us creieu investits del dret legítim i imprescriptible de manar-lo, car aquest error espantós en què esteu prova que el vostre esperit ha mort el vostre cor, i que sou els més incomplets i més orbs dels homes! ... Encara m’estimo més aquesta simplicitat de la seva ànima que les falses llums de la vostra; i si hagués de contar la seva vida, jo tindria més plaer a fer-ne ressortir els caires dolços i commovedors, que vosaltres mèrit a pintar l’abjecció en què el poden precipitar els rigors i els menyspreus dels vostres preceptes socials.

Coneixia aquell jove i aquell infant, sabia llur història, car tenien una història; tothom té la seva, i cadascú podria interessar per la novel·la de la seva pròpia vida, si l’hagués compresa ... Per bé que pagès i senzill llaurador, Germà s’havia adonat dels seus deures i dels seus afectes. Me’ls havia contat ingènuament, clarament, i jo l’havia escoltat amb interès. Després d’haver-lo vist llaurar prou de temps, em vaig preguntar per què la seva història no seria escrita, encara que fos una història tan senzilla, tan dreta i tan poc adornada com el solc que traçava amb la seva arada.

L’any vinent, aquest solc serà emplenat i cobert per un solc nou. Així s’imprimeix i desapareix el rastre de la majoria dels homes en el camp de la humanitat. Una mica de terra l’esborra, i els solcs que hem buidat es succeeixen els uns als altres com les tombes en el cementiri. ¿El solc del llaurador no val tant com el de l’ociós, encara que aquest tingui un nom, un nom que restarà, si, per una singularitat o una absurditat qualsevulla, fa una mica de soroll en el món? ...

Doncs bé! arrenquem, si es pot, al no-res de l’oblit, el solc de Germà, el destre llaurador. No en sabrà res i no se n’amoïnarà gaire; però a mi m’haurà agradat d’intentar-ho.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. EN COMPTES D’UNA IMATGE DE DESESPERACIÓ I D’UNA IDEA DE DESTRUCCIÓ, UN ESPECTACLE D’ENERGIA I UN PENSAMENT DE BENAURANÇA.

2. ELS QUE L’HAN CONDEMNAT A LA SERVITUD DES DEL VENTRE DE SA MARE, NO PODENT LLEVAR-LI EL SOMNIEIG, LI HAN LLEVAT LA REFLEXIÓ.

3. AQUEST ERROR ESPANTÓS EN QUÈ ESTEU PROVA QUE EL VOSTRE ESPERIT HA MORT EL VOSTRE COR

4. ¿EL SOLC DEL LLAURADOR NO VAL TANT COM EL DE L’OCIÓS, ENCARA QUE AQUEST TINGUI UN NOM, UN NOM QUE RESTARÀ, SI, PER UNA SINGULARITAT O UNA ABSURDITAT QUALSEVULLA, FA UNA MICA DE SOROLL EN EL MÓN?



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL