Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20170920-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 3

pp. 62-64

Certament, allò que batega al fons meu deu ser la imatge, el record visual que, lligat a aquest gust, mira de seguir-lo dins a mi. Però es debat massa lluny, massa confusament; amb prou feines percebo el reflex neutre on es confon l’inaferrable terbolí dels colors barrejats; però no puc distingir-ne la forma, no puc demanar-li, com a únic intèrpret possible, que em tradueixi el testimoni del seu contemporani i inseparable company, el gust, demanar-li que m’ensenyi de quina circumstància particular, de quina època del passat es tracta.

Arribarà a la superfície de la meva consciència lúcida aquest record, l’instant antic que l’atracció d’un instant idèntic ha vingut de tan lluny a sol·licitar, a commoure, a aixecar en el fons del meu ésser? No ho sé. Ara ja no sento res, s’ha aturat, potser ha tornat a baixar; qui sap si mai tornarà a pujar des de la seva nit. Deu cops em cal tornar a començar, a abocar-m’hi. I cada cop, la covardia que ens desvia de tota tasca difícil, de tota obra important, m’ha aconsellat de deixar-ho córrer, de beure el te tot pensant simplement en els meus maldecaps d’avui, en els meus desitjos de demà que es deixen rumiar sense pena.

I tot d’una aparegué el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matí a Combray (perquè aquell dia no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan pujava a dir-li bon dia a la seva habitació, m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la. La vista de la petita magdalena no m’havia recordat res abans de tastar-la; potser perquè, com que després les he vist tot sovint en els prestatges de les pastisseries, la seva imatge havia abandonat aquells dies de Combray i s’havia vinculat a altres de més recents; potser perquè d’aquests records abandonats durant tant de temps fora de la memòria no en sobrevivia res, tot s’havia disgregat; les formes – inclosa la de la petita petxina de pastisseria, tan generosament sensual sota el seu prisat sever i devot – s’havien abolit o, adormides, havien perdut la força d’expansió que els hauria permès atènyer la consciència. Però quan no subsisteix res d’un passat antic, després de la mort dels éssers, després de la destrucció de les coses, només l’olor i el gust, més fràgils però més vivaços, més immaterials, més persistents, més fidels, romanen encara durant molt de temps, com ànimes, recordant, esperant, expectants, sobre les ruïnes de tota la resta, suportant sense vinclar-se, sobre la seva goteta quasi impalpable, l’edifici immens del record.

I un cop vaig haver reconegut el gust del tros de magdalena sucat en la til·la que em donava la meva tieta (tot i que encara no sabia i vaig haver de deixar per a més tard el descobriment del motiu pel qual aquest record em feia tan feliç), de seguida la vella casa grisa que donava al carrer, on hi havia la seva cambra, va venir com un decorat de teatre a aplicar-se al petit pavelló que donava al jardí, que havien construït per als meus pares a la part del darrere (aquell llenç escapçat, l’únic que fins ara havia tornat a veure); i amb la casa, la vila, des del matí fins al vespre i en qualsevol temps, la plaça on m’enviaven abans de dinar, els carrers on anava a comprar, els camins que agafava si feia bo. I, com en aquell joc on els japonesos es diverteixen remullant en un bol de porcellana ple d’aigua trossets de paper fins aleshores indistingibles que, un cop se submergeixen, s’estiren, es perfilen, s’acoloreixen, es diferencien, esdevenen flors, cases, personatges consistents i reconeixibles, de la mateixa manera totes les flors del nostre jardí i les del parc del senyor Swann, i les nimfees del Vivonne, i la bona gent del poble i les seves casetes i l’església i tot Combray i els seus voltants, tot allò que està prenent forma i solidesa, ha sortit, vila i jardins, de la meva tassa de te.


FRASES QUE HE COMENTAT EN EL PROGRAMA:

1. I CADA COP, LA COVARDIA QUE ENS DESVIA DE TOTA TASCA DIFÍCIL, DE TOTA OBRA IMPORTANT, M’HA ACONSELLAT DE DEIXAR-HO CÓRRER, DE BEURE EL TE TOT PENSANT SIMPLEMENT EN ELS MEUS MALDECAPS D’AVUI, EN ELS MEUS DESITJOS DE DEMÀ QUE ES DEIXEN RUMIAR SENSE PENA.

2. LES FORMES – INCLOSA LA DE LA PETITA PETXINA DE PASTISSERIA, TAN GENEROSAMENT SENSUAL SOTA EL SEU PRISAT SEVER I DEVOT –

3. DESPRÉS DE LA DESTRUCCIÓ DE LES COSES, NOMÉS L’OLOR I EL GUST, MÉS FRÀGILS PERÒ MÉS VIVAÇOS ... ROMANEN ENCARA DURANT MOLT DE TEMPS ... SUPORTANT SENSE VINCLAR-SE, SOBRE LA SEVA GOTETA QUASI IMPALPABLE, L’EDIFICI IMMENS DEL RECORD.

4. TOT ALLÒ QUE ESTÀ PRENENT FORMA I SOLIDESA, HA SORTIT, VILA I JARDINS, DE LA MEVA TASSA DE TE.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL