ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20170920-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 3

pp. 62-64

Certament, allĂČ que batega al fons meu deu ser la imatge, el record visual que, lligat a aquest gust, mira de seguir-lo dins a mi. PerĂČ es debat massa lluny, massa confusament; amb prou feines percebo el reflex neutre on es confon l’inaferrable terbolĂ­ dels colors barrejats; perĂČ no puc distingir-ne la forma, no puc demanar-li, com a Ășnic intĂšrpret possible, que em tradueixi el testimoni del seu contemporani i inseparable company, el gust, demanar-li que m’ensenyi de quina circumstĂ ncia particular, de quina Ăšpoca del passat es tracta.

ArribarĂ  a la superfĂ­cie de la meva consciĂšncia lĂșcida aquest record, l’instant antic que l’atracciĂł d’un instant idĂšntic ha vingut de tan lluny a sol·licitar, a commoure, a aixecar en el fons del meu Ă©sser? No ho sĂ©. Ara ja no sento res, s’ha aturat, potser ha tornat a baixar; qui sap si mai tornarĂ  a pujar des de la seva nit. Deu cops em cal tornar a començar, a abocar-m’hi. I cada cop, la covardia que ens desvia de tota tasca difĂ­cil, de tota obra important, m’ha aconsellat de deixar-ho cĂłrrer, de beure el te tot pensant simplement en els meus maldecaps d’avui, en els meus desitjos de demĂ  que es deixen rumiar sense pena.

I tot d’una apareguĂ© el record. Aquest gust era el del trosset de magdalena que, el diumenge al matĂ­ a Combray (perquĂš aquell dia no sortia abans de l’hora d’anar a missa), quan pujava a dir-li bon dia a la seva habitaciĂł, m’oferia la meva tieta LĂ©onie desprĂ©s d’haver-lo sucat en la seva infusiĂł de te o de til·la. La vista de la petita magdalena no m’havia recordat res abans de tastar-la; potser perquĂš, com que desprĂ©s les he vist tot sovint en els prestatges de les pastisseries, la seva imatge havia abandonat aquells dies de Combray i s’havia vinculat a altres de mĂ©s recents; potser perquĂš d’aquests records abandonats durant tant de temps fora de la memĂČria no en sobrevivia res, tot s’havia disgregat; les formes – inclosa la de la petita petxina de pastisseria, tan generosament sensual sota el seu prisat sever i devot – s’havien abolit o, adormides, havien perdut la força d’expansiĂł que els hauria permĂšs atĂšnyer la consciĂšncia. PerĂČ quan no subsisteix res d’un passat antic, desprĂ©s de la mort dels Ă©ssers, desprĂ©s de la destrucciĂł de les coses, nomĂ©s l’olor i el gust, mĂ©s frĂ gils perĂČ mĂ©s vivaços, mĂ©s immaterials, mĂ©s persistents, mĂ©s fidels, romanen encara durant molt de temps, com Ă nimes, recordant, esperant, expectants, sobre les ruĂŻnes de tota la resta, suportant sense vinclar-se, sobre la seva goteta quasi impalpable, l’edifici immens del record.

I un cop vaig haver reconegut el gust del tros de magdalena sucat en la til·la que em donava la meva tieta (tot i que encara no sabia i vaig haver de deixar per a mĂ©s tard el descobriment del motiu pel qual aquest record em feia tan feliç), de seguida la vella casa grisa que donava al carrer, on hi havia la seva cambra, va venir com un decorat de teatre a aplicar-se al petit pavellĂł que donava al jardĂ­, que havien construĂŻt per als meus pares a la part del darrere (aquell llenç escapçat, l’Ășnic que fins ara havia tornat a veure); i amb la casa, la vila, des del matĂ­ fins al vespre i en qualsevol temps, la plaça on m’enviaven abans de dinar, els carrers on anava a comprar, els camins que agafava si feia bo. I, com en aquell joc on els japonesos es diverteixen remullant en un bol de porcellana ple d’aigua trossets de paper fins aleshores indistingibles que, un cop se submergeixen, s’estiren, es perfilen, s’acoloreixen, es diferencien, esdevenen flors, cases, personatges consistents i reconeixibles, de la mateixa manera totes les flors del nostre jardĂ­ i les del parc del senyor Swann, i les nimfees del Vivonne, i la bona gent del poble i les seves casetes i l’esglĂ©sia i tot Combray i els seus voltants, tot allĂČ que estĂ  prenent forma i solidesa, ha sortit, vila i jardins, de la meva tassa de te.


FRASES QUE HE COMENTAT EN EL PROGRAMA:

1. I CADA COP, LA COVARDIA QUE ENS DESVIA DE TOTA TASCA DIFÍCIL, DE TOTA OBRA IMPORTANT, M’HA ACONSELLAT DE DEIXAR-HO CÓRRER, DE BEURE EL TE TOT PENSANT SIMPLEMENT EN ELS MEUS MALDECAPS D’AVUI, EN ELS MEUS DESITJOS DE DEMÀ QUE ES DEIXEN RUMIAR SENSE PENA.

2. LES FORMES – INCLOSA LA DE LA PETITA PETXINA DE PASTISSERIA, TAN GENEROSAMENT SENSUAL SOTA EL SEU PRISAT SEVER I DEVOT –

3. DESPRÉS DE LA DESTRUCCIÓ DE LES COSES, NOMÉS L’OLOR I EL GUST, MÉS FRÀGILS PERÒ MÉS VIVAÇOS ... ROMANEN ENCARA DURANT MOLT DE TEMPS ... SUPORTANT SENSE VINCLAR-SE, SOBRE LA SEVA GOTETA QUASI IMPALPABLE, L’EDIFICI IMMENS DEL RECORD.

4. TOT ALLÒ QUE ESTÀ PRENENT FORMA I SOLIDESA, HA SORTIT, VILA I JARDINS, DE LA MEVA TASSA DE TE.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL