Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20171122-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 11

Pensà, entre altres coses, que el seu estat epilèptic tenia un graó gairebé abans mateix de l’atac (si l’atac venia quan estava despert) en el qual, de sobte, entre la tristesa, les tenebres espirituals i les pressions, semblava per uns moments com si se li inflamés el cervell, i amb extraordinari ímpetu es tensaven alhora totes les forces vitals. La sensació de vida i d’autoconsciència quasi es decuplicava en aquests instants que duraven com un llampec. La ment i el cor s’il·luminaven amb una claror extraordinària; totes les inquietuds, tots els dubtes, totes les intranquil·litats, semblaven apaivagar-se alhora, i es resolien en una mena de calma superior, d’una alegria i una esperança completament clares i harmòniques, d’un seny complet i d’una causa definitiva. Aquests moments, però, aquests llampecs, només eren encara el pressentiment d’aquell estat final (mai no més d’un segon) que marcava el començament d’un atac. Aquest segon era, naturalment, insuportable. Pensant sobre aquest instant, després, quan ja es trobava bé, sovint es deia a si mateix: de fet, tots aquests llampecs i guspires d’una autosensació i una autoconsciència més elevades, i per consegüent d’una ‘existència superior’, no són més que una malaltia, una alteració de l’estat normal, i si és així no es tracta en absolut d’una existència superior sinó que, contràriament, s’ha d’adscriure a les més inferiors. I tanmateix, finalment havia arribat de totes maneres a una conclusió extraordinàriament paradoxal:

Què hi fa que sigui una malaltia? – decidí a la fi –, què importa que aquesta tensió sigui anormal si el minut de sensacions, recordat i considerat després en estat de bona salut, resulta ser harmonia i bellesa en grau superior, si proporciona una sensació inaudita i impensada de plenitud, de mesura, d’humilitat, de triomfant pregària, d’unió amb la síntesi superior de la vida? Aquestes boiroses expessions li semblaven molt comprensibles, per bé que encara massa dèbils. No podia dubtar, però, ni podia admetre cap dubte, que allò fos realment ‘bellesa i oració’, que allò fos realment la ‘síntesi superior de la vida’. De fet, ¿no eren visions anormals i inexistents les que tenia en aquell moment, com les de l’haixix, l’opi i el vi, que rebaixen el seny i deformen l’esperit? Ho podria jutjar correctament un cop acabat l’estat morbós. Aquells moments eren només, únicament uns extraordinaris esforços de l’autoconsciència – si cal expressar aquest estat amb una paraula – i al mateix temps de l’autosensació directa en grau superior. Si en aquell segon, és a dir, a l’últim moment conscient abans de l’atac, hagués tingut ocasió de dir-se clarament i conscientment: Sí, per aquest moment es podria donar tota una vida!, naturalment, aquell moment, en si mateix, valdria tota una vida. Per altra banda, no defensava la part dialèctica de la seva conclusió: l’embrutiment, les tenebres espirituals, l’idiotisme, es presentaven al seu davant com les vives conseqüències d’aquells ‘minuts suprems’. Com és natural, no ho hauria discutit seriosament. En la conclusió, és a dir, en la valoració d’aquell minut, hi havia sens dubte un error, però la realitat de la sensació el torbava tanmateix una mica. Què fer, efectivament, de la realitat? Perquè allò existia, ell mateix havia tingut temps de dir-se, en aquell moment, que aquell segon de felicitat il·limitada, que ell havia sentit plenament, potser sí que podia valer tota una vida. En aquell moment – va dir un dia a Rogogin, a Moscou, en un dels encontres que allà van tenir – en aquell moment, d’alguna manera se’m fa comprensible la frase estranya que ja no existirà més el temps.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. LA SENSACIÓ DE VIDA I D’AUTOCONSCIÈNCIA QUASI ES DECUPLICAVA EN AQUESTS INSTANTS QUE DURAVEN COM UN LLAMPEC.

2. DE FET, ¿NO EREN VISIONS ANORMALS I INEXISTENTS LES QUE TENIA EN AQUELL MOMENT, COM LES DE L’HAIXIX, L’OPI I EL VI, QUE REBAIXEN EL SENY I DEFORMEN L’ESPERIT?

3. QUÈ FER, EFECTIVAMENT, DE LA REALITAT? PERQUÈ ALLÒ EXISTIA, ELL MATEIX HAVIA TINGUT TEMPS DE DIR-SE, EN AQUELL MOMENT, QUE AQUELL SEGON DE FELICITAT IL·LIMITADA, QUE ELL HAVIA SENTIT PLENAMENT, POTSER SÍ QUE PODIA VALER TOTA UNA VIDA.

4. EN AQUELL MOMENT, D’ALGUNA MANERA SE’M FA COMPRENSIBLE LA FRASE ESTRANYA QUE JA NO EXISTIRÀ MÉS EL TEMPS.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL