ï»ż RĂ dio Estel
ï»ż





PĂ gines que m'han corprĂšs

Dia d'emissiĂł: Dimecres
RepeticiĂł diumenges 21.30h
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

DescripciĂł: PĂ gines que m'han corprĂšs no Ă©s un programa sobre llibres, sinĂł un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres sĂłn capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui Ă©s l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un barĂł? És catalĂ ? CastellĂ ? AnglĂšs? De l’actualitat? Un autor clĂ ssic? 


A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissiĂł acompanyats de la selecciĂł de frases que ha comentat la Teresa. El programa tĂ© un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pĂ gines que a vosaltres us hagin corprĂšs i la Teresa en triarĂ  una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a mĂ xim de 2 pĂ gines del llibre (mĂ xim 3.000 carĂ cters).

DirecciĂł: Teresa Forcades
RedacciĂł:
PresentaciĂł: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180425-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 31 - Anem – va dir Amelia –, abans que serveixin el dinar us mostrarĂ© la vista sobre el riu des de la terrassa.

Era tan absorbida per ell que nomĂ©s li parlava a ell, oblidant Henia, nosaltres ... Els vam acompanyar a la terrassa, des d’on, efectivament, la superfĂ­cie, amb unes vives baixades, fugia cap a la llisor de la cinta d’aigua a penes visible i com morta. AllĂČ no era lleig. PerĂČ Fryderyk va dir sense voler:

- Una bĂłta.

I es va torbar ... perquĂš en comptes d’admirar el paisatge, s’havia fixat en una cosa tan insignificant com una bĂłta, que no tenia cap interĂšs, llançada sota un arbre, de costat. No va saber d’on li havia vingut allĂČ i no va saber com sortir-se’n. I la senyora Amelia va repetir:

- Una bĂłta.

L’acompanyĂ  amb una veu baixa perĂČ molt penetrant, com si confirmĂ©s i corroborĂ©s, en algun immediat acord amb ell – com si no li fossin desconegudes aquelles iniciacions casuals a alguna frase fortuĂŻta, aquella assignaciĂł d’importĂ ncia a un objecte qualsevol, que esdevĂ© el mĂ©s important per la força d’aquella assignaciĂł ... Ah, aquells dos tenien molt en comĂș! A part de nosaltres, es va posar a dinar la famĂ­lia de refugiats amb les criatures – perĂČ aquella quantitat de persones a taula, aquella muniĂł, les criatures que corrien i el menjar improvisat no creaven bon ambient ... Era feixuc, aquell dinar. I tota l’estona s’insistia en ‘la situació’, tant la general, lligada amb el retrocĂ©s dels alemanys, com la local. Jo em perdia en aquell llenguatge de les converses rurals, diferents de les varsovianes, en comprenia la meitat, perĂČ no preguntava, no volia preguntar res, sabia que no valia la pena i fins i tot valia mĂ©s no fer-ho. De quĂš em serviria? De tota manera un dia me n’assabentaria. Anava bevent enmig d’aquella xerrameca i veia nomĂ©s que la senyora Amelia, dirigint-ho tot incansablement des de l’alçada del seu caparrĂł ressec, es referia constantment a Fryderyk amb alguna atenciĂł particular, amb concentraciĂł, fins i tot amb tensiĂł – semblava enamorada d’ell ... Amor? Era mĂ©s aviat la mateixa mĂ gia de la consciĂšncia d’ell, diria infinita, sota l’efecte de la qual jo mateix m’havia trobat moltes vegades. Era conscient tan intensament, tan irrevocablement. I Amelia, aguditzada segurament per mĂ©s d’una meditaciĂł, i per mĂ©s d’un esforç espiritual, de seguida va flairar amb qui se les havia. Amb algĂș terriblement concentrat, que cap miratge no era capaç d’apartar d’allĂČ definitiu – de qualsevol mena que fos –, algĂș definitivament seriĂłs, davant el qual tots els altres eren simplement infantils. En descobrir Fryderyk, desitjĂ  saber amb tota la passiĂł com reaccionaria davant d’ella – si l’acceptaria o la rebutjaria junt amb la veritat que havia cultivat en ella mateixa.

Sospitava que ell no era creient – aixĂČ es deixava sentir per una certa cautela, per la distĂ ncia que guardava. Sabia que entre ells hi havia aquest abisme, i malgrat aixĂČ era precisament d’ell que volia que vinguĂ©s l’apreciaciĂł i el reconeixement. Aquells altres, amb els quals s’havia trobat fins ara, eren creients, perĂČ no arribaven a aprofundir prou – i aquest, no-creient, era d’una profunditat sense lĂ­mit i per aixĂČ no podia no reconĂšixer la profunditat d’ella – car ell ‘sabia’, ell ‘entenia’ i ‘sentia’. Amelia mirava de provar la seva prĂČpia qualitat definitiva en la qualitat definitiva d’ell, crec que era com una artista provincial que per primera vegada vol presentar la seva obra a un coneixedor – perĂČ aquella obra era ella mateixa, era la seva vida, per a la qual ara demanava reconeixement. PerĂČ, com acabo de dir, era incapaç d’expressar-ho, probablement no ho podria fer ni en el cas que no hi haguĂ©s l’obstacle de l’ateisme. Tanmateix la presĂšncia d’aquella profunditat de l’altre va estimular totes les seves profunditats i intentava transmetre-li, si mĂ©s no amb tensiĂł i promptitud, fins a qui punt ell li importava i quina cosa n’esperava.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. EN COMPTES D’ADMIRAR EL PAISATGE, S’HAVIA FIXAT EN UNA COSA TAN INSIGNIFICANT COM UNA BÓTA, QUE NO TENIA CAP INTERÈS, LLANÇADA SOTA UN ARBRE, DE COSTAT.

2. LA SENYORA AMELIA, DIRIGINT-HO TOT INCANSABLEMENT DES DE L’ALÇADA DEL SEU CAPARRÓ RESSEC, ES REFERIA CONSTANTMENT A FRYDERYK AMB ALGUNA ATENCIÓ PARTICULAR, AMB CONCENTRACIÓ, FINS I TOT AMB TENSIÓ.

3. ALGÚ TERRIBLEMENT CONCENTRAT, QUE CAP MIRATGE NO ERA CAPAÇ D’APARTAR D’ALLÒ DEFINITIU.

4. AQUELLS ALTRES, AMB ELS QUALS S’HAVIA TROBAT FINS ARA, EREN CREIENTS, PERÒ NO ARRIBAVEN A APROFUNDIR PROU – I AQUEST, NO-CREIENT, ERA D’UNA PROFUNDITAT SENSE LÍMIT.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjĂ  d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pĂ gines que t’han corprĂšs. El text que envĂŻis ha de ser en catalĂ  i ha de tenir un mĂ xim de 3.000 carĂ cters. Cal que indiquis l’autor, el tĂ­tol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui catalĂ , l’editorial, l’any d’ediciĂł i tambĂ© el nĂșmero de les pĂ gines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triarĂ© un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
PoblaciĂł
Comentari




TORNAR ACTUAL