Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20171129-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 12

- Bé, senyoreta Stanhope, espero que finalment haureu pres una decisió i sereu tan amable de fer-me saber si condescendiu a casar-vos amb mi o no.
- Penso, senyor – va dir la Mary –, que m’ho podrieu preguntar d’una manera més amable. No sé si us hauria d’acceptar, si us comporteu d’una manera tan extravagant.
- Mary! – va dir la meva mare.
- Mare, si comença així ...
- Calla, calla, Mary, no siguis maleducada amb el senyor Watts.
- Senyora, li prego que no obligui la senyoreta Stanhope a comportar-se amb educació. Si decideix no acceptar la meva mà, puc oferir-la a qualsevol altra, perquè de cap manera tinc una preferència especial envers ella per damunt de les seves germanes. M’és exactament igual amb quina de les tres em casi.
On s’és vist, un miserable igual! La Sophy va envermellir de ràbia i jo vaig sentir una indignació semblant.
- Bé, doncs – va dir la Mary amb aire fastiguejat –. Si és el que he de fer, accepto la proposta.
- Penso, senyoreta Stanhope, que quan es rep una proposta tan avantatjosa com la que us he fet, no ha de ser tan difícil avenir-se a acceptar-la.
La Mary va remugar alguna cosa, que jo, que seia al seu costat, vaig distingir com: ‘De què serveix un bon contracte prematrimonial si els homes viuen eternament?’. Després, en veu alta:
- Recordeu l’assignació per a despeses personals: dues-centes l’any.
- Cent setanta-cinc, senyora.
- Dues centes, senyor – va dir la meva mare.
- I recordeu que vull un carruatge nou, blau amb clapes platejades, alt com el dels Dutton, i vull una nova sella de muntar, un vestit de puntes i un nombre infinit de joies valuoses. Diamants com no se n’han vist mai! I perles, robins, maragdes i granadures sense límit. Fareu arreglar el faetó, que haurà de ser de color crema amb una corona de flors platejades al voltant. Heu de comprar quatre dels millors cavalls castanys del regne i m’hi heu de portar cada dia. I això no és tot. Renovareu de dalt a baix el mobiliari de la casa segons el meu gust. Heu de contractar més criats per assistir-me, dues dones per servir-me, m’heu de deixar fer sempre el que em plagui i heu de ser un bon marit.
Aquí va callar, em penso que per manca d’alè.
- És molt raonable, senyor Watts, que la meva filla esperi tot això.
- I és molt raonable, senyora Stanhope, que la seva filla quedi decebuda.
Estava a punt de continuar, però la Mary el va interrompre:
- I vull que feu construir un elegant hivernacle i que l’ompliu de plantes. M’heu de deixar passar tots els hiverns a Bath i totes les primaveres a ciutat, als estius anirem a fer algun viatge i les tardors les passarem en un balneari. Si la resta de l’any som a casa – la Sophy i jo vam riure –, no heu de fer res més que organitzar balls i mascarades. Heu de fer construir una sala amb aquest propòsit i un teatre per representar-hi obres. La primera obra que farem serà Which is the Man? (Qui és l’home?), i jo faré de Lady Bell Bloomer.
- I perdoneu, senyoreta Stanhope – va dir el senyor Watts – , què n’obtindré jo, a canvi de tot això?
- Què n’obtindrà? Bé, doncs, tenir-me complaguda.
- Fóra estrany que no ho estigués. Les vostres expectatives, senyora, són massa altes per a mi i, en conseqüència, he d’adreçar-me a la senyoreta Sophy, qui potser no les tindrà tan altes.
- Us equivoqueu si penseu això – va dir la Sophy –. Perquè tot i que potser no són exactament del mateix nivell, de fet les meves expectatives són tan altes com les de la meva germana, perquè jo espero que el meu marit sigui un home alegre i de bon caràcter, que tingui en consideració la meva felicitat en tots els seus actes, i que m’estimi amb constància i sinceritat.
El senyor Watts se la va quedar mirant bocabadat.
- Certament, són idees ben estranyes, aquestes, jove senyora. Més val que us en desfeu abans de casar-vos si no us voleu veure obligada a fer-ho després.
La meva mare, mentrestant, estava alliçonant la Mary, que era conscient d’haver-se excedit i, quan el senyor Watts es girava cap a mi, em penso que, per formular-me la proposta, la Mary va parlar amb una veu humil mig malhumorada.
- Aneu errat, senyor Watts, si penseu que parlava seriosament quan he dit que esperava tot això. En tot cas, sí que insisteixo en això de la calessa nova.
- Sí, senyor, heu d’acceptar que la Mary té dret a esperar això.
- Senyora Stanhope, tinc la intenció, i sempre l’he tinguda, de comprar-ne una de nova per al meu casament, però serà del mateix color que la que tinc ara.
- Penso, senyor Watts, que podríeu tenir el detall de consultar-li el gust en coses com aquesta.
El senyor Watts no hi va estar d’acord i, durant una bona estona, va reiterar que seria de color xocolata, mentre la Mary insistia amb la mateixa vehemència que havia de ser blava amb clapes platejades. Finalment, la Sophy va proposar que, per complaure el senyor W., podia ser del color marró fosc i, per complaure la Mary, que fos una mica més alta i tenir un ribet platejat. Es va arribar doncs a aquest acord, tot i que de mal grat per les dues bandes, perquè tots dos estaven entestats a imposar el seu criteri.
A continuació vam passar a analitzar altres aspectes i es va decidir que es casarien tan aviat com s’haguessin fet les escriptures. La Mary volia una llicència especial tant sí com no, mentre que el senyor Watts parlava d’amonestacions. Finalment es va acordar una llicència comuna. La Mary tindrà totes les joies de la família, que em penso que no són res de l’altre món, i el senyor Watts va prometre comprar-li una sella de muntar, però a canvi del compromís per part d’ella de no anar a ciutat ni a cap altre lloc públic durant tres anys. No tindrà ni hivernacle, ni teatre ni faetó, i s’haurà d’acontentar amb una donzella, sense el criat addicional. La resolució de tots aquests detalls va durar tota la tarda; el senyor W. va sopar amb nosaltres i no va marxar fins a les dotze.
Tan bon punt va haver marxat, la Mary va exclamar:
- Gràcies a Déu, per fi se n’ha anat! Com l’odio!
No va servir de res que la Mare li fes veure que era francament impropi mostrar tan poca estimació per l’home que havia de ser el seu marit, perquè la Mary insistia a declarar l’aversió que li tenia i l’esperança de no haver-lo de veure mai més. Quin casament que ens espera!

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. SI DECIDEIX NO ACCEPTAR LA MEVA MÀ, PUC OFERIR-LA A QUALSEVOL ALTRA, PERQUÈ DE CAP MANERA TINC UNA PREFERÈNCIA ESPECIAL ENVERS ELLA PER DAMUNT DE LES SEVES GERMANES. M’ÉS EXACTAMENT IGUAL AMB QUINA DE LES TRES EM CASI.

2. JO ESPERO QUE EL MEU MARIT SIGUI UN HOME ALEGRE I DE BON CARÀCTER, QUE TINGUI EN CONSIDERACIÓ LA MEVA FELICITAT EN TOTS ELS SEUS ACTES, I QUE M’ESTIMI AMB CONSTÀNCIA I SINCERITAT.

3. ES VA ARRIBAR DONCS A AQUEST ACORD, TOT I QUE DE MAL GRAT PER LES DUES BANDES, PERQUÈ TOTS DOS ESTAVEN ENTESTATS A IMPOSAR EL SEU CRITERI

4. EL SENYOR WATTS VA PROMETRE COMPRAR-LI UNA SELLA DE MUNTAR, PERÒ A CANVI DEL COMPROMÍS PER PART D’ELLA DE NO ANAR A CIUTAT NI A CAP ALTRE LLOC PÚBLIC DURANT TRES ANYS.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL