Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Repetició diumenges 21.30h
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180530-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 35

A Terra Santa em vaig adonar que jo era un mal cristià. A Terra Santa vaig descobrir que ni l’Església ni les jerarquies tenen la clau de l’esperit dels homes i que només l’íntim contacte amb Ell i la pràctica constant de les seves doctrines són la base de l’autèntic cristianisme. ¿Com podria un bon cristià estar content d’ell mateix, amb aquella vida que portava? Perquè, és clar, no fas mal a ningú, però vas caient, de mica en mica, pel pendent de la comoditat, del confort, d’una vida sense problemes ... Encadenat a un palau, envoltat de festes i de riquesa, festejat pels més alts. Isabel II impacient per conèixer-me, i jo esquivant-la, fins que no vaig tenir altre remei que saludar-la i fer-li els compliments del cas, i ella em va proposar que fos el seu capellà personal. Qui m’havia de dir aleshores que ...! Havia volat tan amunt que estava inflat de vanitat, atordit per l’orgull, sabedor del meu poder, en ser el capellà d’una família on la influència i la riquesa estaven per sobre, fins i tot, dels ministres. ¿No volia, Silvela mateix, una plaça de canongia per a un protegit seu? ¿I no va pesar més la meva veu en reclamar la plaça per a en Collell? I malgrat que jo rebutjava els afalacs tan com podia, i no vaig voler honors excessius, i vaig rebutjar una canongia – però només perquè la canongia em tindria empresonat, no per vera humilitat i esperit de renúncia, vet aquí la veritat –, com m’era de còmoda i de planera la vida! Boca què vols cor què desitges. I, tanmateix, tota la misèria que veia cada dia en el meu ofici d’almoiner em commovia fins a les fibres més fondes de la meva ànima. I així, portant una vida doble, anava suportant aquest esquinçament en dos: del nieró de la Canuda al Palau Comillas; ara privant-me de sopar per fer un sacrifici, i a continuació envoltat de brillants i pedreries en un sopar de rics. ¿No havia, però, suportat tribulacions a Vinyoles per fer-me mereixedor de la dignitat sacerdotal, i no havia fer esforços per vèncer-me a mi mateix, com ara aguantar hores de son, lligar l’orgull quan em contradeien, em suspenien o desestimaven algun poema? I és clar que sí, i estic segur que, tots ells, són actes que plaïen Déu. Però, després, amb aquella doble vida, anava enfilant una hipocresia rera l’altra: Ens n’anem a Sant Sebastià, i jo furiós, però darrera l’amo. Fem un vol per Europa, mossèn, i jo que sí, que serà bonic. I després veia aquella gent que no té ni on jeure. Els bons de la terra, els justos de la terra, la sal de la terra. Perquè les fortunes, ¿d’on surten, qui les pasta, quin llevat les infla? ¿Qui les fa, sinó la suor de l’home, de l’home pobre?, ¿i qui les frueix, sinó el poder de l’home ric? ¿I qui les santifica sinó l’Església, encara que sàpiga del cert que tota fortuna té una base d’indecència i d’ignomínia?

Allà, entre ‘les atzavares i figueres de pala de Natzaret, en les vores del mar de Tiberíades’, i ‘a la cima del calvari, a on eixampla sos braços per abraçar la humanitat’, allí, i abans d’arribar, a bord del vaixell que ens hi portava, entre aquells caputxins que tan humilment vivien i que el sentien a Ell tothora dins el pit, no de vegades, agenollats als peus d’un altar, sinó al capvespre i en aquell moment subtil de matinada, quan el cel es va esclarint i a fosca nit i al lluminós migdia: tothora; per això, aquells caputxins eren cristians en les obres i no sols en les paraules ni en les vestimentes ni en els gestos; doncs bé, allà al vaixell i, més encara, allà a Terra Santa vaig entendre, com una revelació, que ser cristià vol dir, en primer lloc, la caritat. La resta està molt bé, també és sant i bo i són coses presents a totes les religions que han existit i existiran: que Déu vetlla per nosaltres, que l’ànima transitarà a la llum després de la tenebra que és aquesta vida nostra, que això i que allò, i la castedat, i la pobresa. Però tot això no és res, és una closca d’ou, buidada al galliner pel bec àvid del gall mascle i cobejós: la medul·la és la caritat, la més excelsa de les virtuts.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. A TERRA SANTA EM VAIG ADONAR QUE JO ERA UN MAL CRISTIÀ.

2. ENS N’ANEM A SANT SEBASTIÀ, I JO FURIÓS, PERÒ DARRERA L’AMO.

3. AL CAPVESPRE I EN AQUELL MOMENT SUBTIL DE MATINADA, QUAN EL CEL ES VA ESCLARINT I A FOSCA NIT I AL LLUMINÓS MIGDIA: TOTHORA.

4. PERÒ TOT AIXÒ NO ÉS RES, ÉS UNA CLOSCA D’OU, BUIDADA AL GALLINER PEL BEC ÀVID DEL GALL MASCLE I COBEJÓS.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL