Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20191030-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 72

Matí i vespre, la mà de morter aixafa herbes i ametlles fins a fer-ne una pasta blanca i la forquilla bat sucre amb ous crus, i així que la pasta és prou fina perquè el nadó se la pugui empassar, truca humilment a la porta de l’habitació de Roop, portant un biberó calent en equilibri sobre una safata de plata.

Roop, Satya i Mani Mai sintonitzen els seus cossos per avançar-se a cada exigència del nadó, aprenent a distingir el plor que és de dolor, d’aquell que és d’enrabiat, el que és per eixamplar els pulmons, del que és per fer saber que porta els bolquers bruts.

Al cap d’un mes, les té totes tres ensenyades.

Arriba el cotxet de la firma Carter de Portland Street de Londres, que Sardarji va encarregar quan hi va ser, la capota plegada com un acordió a punt d’interpretar una melodia. Quatre rodes, dues de grans i dues de petites. “Màxim confort”, deia el peu de foto que Sardarji va llegir a Roop quan li va ensenyar el catàleg, “amb el preu de transport inclòs en els més de cinquanta atractius models. Construïts per la firma sense parangó ‘Fabricants d’Articles per a Invàlids. Proveïdors de la Reina’”.

Roop passeja el nen per l’ombra dels papaiers i el mali li obsequia pensaments de color groc llimona amb el cor porpra que cull del parterre de flors, col·locant-los sobre els coixins de randa del cotxet.

I a Pavan, la seva petita Pavan, que l’han deixada a l’immens haveli a cura de Jorimon, ¿que també la passegen amb un cotxet com aquest? No, un cotxet així no entra al kismat de la seva filleta.

Encara que amb l’aliment suplementari de la llet d’ametlles i anacards que li prepara Atma Singh el nen va guanyant pes, Roop sap que aviat no el tindrà al seu costat.

Ningú no li ho ha dit. No cal.

Es dóna per sabut, com si totes les orelles haguessin sentit la mateixa tornada reiterativa sortint del gramòfon de Sardarji.

‘Atura’t, no estimis encara! Retén l’amor, perquè l’amor només fa sofrir. Retén l’amor i dóna-li només les atencions que dóna una infermera als seus pacients, una estima que diu: ‘Demà tu i jo ens separarem, perquè és pel teu bé’.

Satya n’està segura ..., se li nota al to de veu quan ordena a Roop que passegi el nen al seu costat. La tracta com si vingués d’una família com la de Mani Mai, com si s’hagués de sentir afortunada per poder fer el te, menjar dos cops al dia i viure sota teulat.

- I quina utilitat tens com a esposa si ni tan sols saps cuinar? – la renya Satya.

- I’, Al·là! – diu Mani Mai, bocabadada pel comportament de Satya. De nit, Roop bressola el fill de Sardarji als braços fins que el nen s’adorm. La meravellen aquells peuets diminuts, cada dit és la miniatura perfecta dels dits d’un home; li fa petons a les plantes dels peus tan suaus, perquè, quan sigui un home, el seu cos recordi la marca d’aquest moment robat. Torna a tenir quaranta dies abans de la cerimònia d’imposició del nom, abans d’haver-lo de deixar als braços de Satya, d’empassar-se les llàgrimes, de distendre els llavis en un somriure generós i dir altre cop: ‘El meu fill ara és teu, tracta’l bé’.

La calor entra a les calimes de juny.

- Al·là sap que aixó és el que ens convé – diu Mani Mai a Roop que, encara dèbil i cansada després del part, està ajaguda davant del ventilador –. Com més calor faci ara, més dolces seran les papaies quan madurin.

Roop té tan poc tamps, tan poc!

Sent Sardarji cantant en algun lloc, però no sap si és a causa de l’orella que no hi sent o potser perquè canta en anglès, no n’entén la lletra.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. MATÍ I VESPRE, LA MÀ DE MORTER AIXAFA HERBES I AMETLLES FINS A FER-NE UNA PASTA BLANCA I LA FORQUILLA BAT SUCRE AMB OUS CRUS,

2. ROOP, SATYA I MANI MAI SINTONITZEN ELS SEUS COSSOS PER AVANÇAR-SE A CADA EXIGÈNCIA DEL NADÓ,

3. ‘ATURA’T, NO ESTIMIS ENCARA! RETÉN L’AMOR, PERQUÈ L’AMOR NOMÉS FA SOFRIR.

4. LI FA PETONS A LES PLANTES DELS PEUS TAN SUAUS, PERQUÈ, QUAN SIGUI UN HOME, EL SEU COS RECORDI LA MARCA D’AQ


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari