Juan David Escorcia
AQUESTA SETMANA 
Indígena, missionera i panamazònica
El Sínode visibilitza la dona amazònica i la dura realitat que afronta
 14/11/2019

El Sínode per a l’Amazònia és l’escenari de representativitat dels pobles indígenes i congregacions missioneres assistents, els quals no només destaquen el paper de la dona a la regió, sinó que alhora són portaveus de les seves dificultats i conseqüències per a l’establiment dels nous camins de l’Església catòlica.

 

Les dones del context amazònic són allà per trepitjar el territori. Acumulen el coneixement dels quilòmetres recorreguts en els seus viatges d’anada i tornada de cap a cap del territori. Conviuen amb les comunitats, aprenen la cultura dels pobles originaris i s’organitzen en equips itinerants per ratificar la seva presència a la zona. Alhora, la seva feina contrasta amb els contextos amazònics de violència contra la dona indígena, una de les qüestions que el mateix papa Francesc ha destacat com la realitat més difícil al llarg del Sínode.

 

La germana caputxina Patricia Blasco Vásquez, de l’equip itinerant de la Confederació Llatinoamèrica i del Carib de Religioses i Religiosos (CLARC), recorre cada dia la regió amazònica que comprèn la triple frontera entre el Perú, el Brasil i Bolívia. Va néixer a Pucallpa Uyacali (Perú) i porta quatre mesos en les activitats pastorals de la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús. Promou el suport social a les víctimes del tràfic irregular de persones i cerca la resolució pacífica d’escenaris conflictius entre mineria i territori. «Les dones respectem i protegim el territori a través de la figura de les nostres mares les quals, a més, són les nostres primeres educadores», assenyala Patricia.

 

La seva feina com a religiosa i indígena concreta el que els bisbes sinodals denominen la «inculturació» de l’Església catòlica a l’Amazònia. El seu relat posa en perspectiva la cosmovisió de les comunitats indígenes. Els nous camins que busca l’Església a la regió ja han estat transitats per centenars de germanes religioses, que no se sorprenen per les propostes sinodals que aquests dies es discuteixen a les assemblees. De tota manera, han construït un sol relat que les manté atentes i propositives en els principals escenaris de treball sinodal.

 

Tanmateix, la realitat de la dona amazònica les supera. Migració forçada, violència intrafamiliar i violació dels drets humans són tan sols alguns dels símptomes d’una regió que s’ataca a ella mateixa quan són privilegiades les situacions de poder que atempten contra l’antiquíssim equilibri que la terra, amb cura, ha procurat preservar a través de la dona.

 

Anitalia Pijachi, convidada al Sínode i representant de la comunitat ocaina, ubicada a l’Amazonas colombià, explica que l’expressió artística ha estat un llenguatge comú de resistència entre la majoria indígena amazònica i que, entre altres coses, els permet denunciar l’opressor quan la por per fer-ho els fa defallir.

 

Segons destaca l’informe Dades i xifres clau per a la superació de la violència contra les dones de l’organització ONU Dones en col·laboració amb USAID, l’any 2016 l’Equador (35%), el Perú (38%) i Bolívia (24%) registren els percentatges més alts de dones que han patit violència física a Amèrica Llatina. Un element comú que es destaca en tots tres països correspon al predomini de les poblacions indígenes en aquests països, per la qual cosa l’informe assenyala que 7 de cada 10 dones d’aquestes poblacions són víctimes d’algun fet de violència

 

Davant de la realitat dels fets exposats a càrrec de les dones representants de diverses realitats indígenes en el Sínode, la tasca de missioneres i laiques resulta essencial i té lloc enmig del debat relacionat amb la possible ordenació sacerdotal d’homes casats o líders indígenes capaços de dur a terme alguns ministeris eclesiàstics com ara l’eucaristia.

 

La violència de gènere a la regió amazònica ha enterbolit les propostes i s’afegeix a altres realitats no menys importants, com ara el relleu generacional de missioneres joves, segons destaca la germana caputxina Daniela Cannavina, secretària general de CLAR.

 

 













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET