«Quan es diu a l’incÃs segon de l’article 27.1
que es reconeix la llibertat d’ensenyament, la Constitució està afirmant que el
dret de tots a l’educació s’ha de fer dins d’un sistema educatiu plural, regit
per la llibertat. Es tracta, doncs, d’una norma organitzativa que serveix de
cobertura a diverses llibertats concretes, d’un principi que constitueix la
projecció en matèria educativa de dos dels valors superiors del nostre
ordenament: la llibertat i el pluralisme.»
M’ha semblat oportú iniciar aquest article
recollint el que sostingué Tomàs i Valiente a la ja llunyana sentència 5/1981,
que es pronuncià sobre un recurs interposat contra la LOECE, primera llei
orgà nica educativa de la democrà cia. I crec que és adient recordar-ho, perquè
hem d’emmarcar el tema que abordarem en el conjunt de drets que componen la
llibertat d’ensenyament i la llibertat religiosa, ambdós amb rang de
fonamentals i tributaris del mà xim respecte, un respecte que sembla haver-se
posat en entredit a partir d’unes recents declaracions del conseller d’Educació
recollides als mitjans.
En efecte, el 4 de desembre passat, la premsa es
feu ressò d’unes afirmacions del conseller segons les quals el Govern preveu
aprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió que, segons afirmà ,
incorporarà com a novetats més destacades que el Departament passarà a programar
tota l’oferta de places no només de les escoles públiques, sinó també de les
concertades; és a dir, que decidirà quins grups de la concertada s’obren o es
tanquen, sense considerar la demanda. També, que l’oferta es planificarà amb
els ajuntaments i la comunitat educativa de cada municipi. Igualment, comunicÃ
que als centres que separin els alumnes per raó de gènere no se’ls renovarà el
concert. Molts mitjans publicaren aquestes afirmacions, i no podem negar que la
intervenció ha causat preocupació, però també una gran sorpresa.
La sorpresa prové d’una situació ben concreta:
no sabem quin és el contingut d’aquest nou decret d’admissió. El text no ha
estat fet públic. Podem intuir que deu existir algun material treballat, però
les previsions que aquest reglament pugui contenir són del tot desconegudes.
Aquesta situació ens ha d’obligar a actuar amb
molta cautela. Seria agosarat parlar d’allò que no existeix i, encara més,
resultaria qualificat de temeritat que algú anés actuant com si el reglament ja
fos vigent. Una norma no és eficaç fins que no es publica al Diari Oficial
pertinent, i després d’haver acomplert el règim d’elaboració i aprovació. La
primera condició no s’ha produït. I de la segona, tenim la mateixa informació
que l’apareguda en premsa: una previsió del Govern d’aprovar el més aviat
possible un nou decret d’admissió, una norma que s’haurà d’ajustar a la forma i
al procediment establerts i sobre la qual podria recaure sanció de nul·litat
radical si no fos aixÃ. Mentrestant, l’ordenament vigent és el que ja coneixem
i que no és cap altre que el que s’ha vingut aplicant en els darrers anys.
Ningú en pot exigir cap criteri, conducta o actuació que no sigui el regulat
per l’actual normativa. Sota cap circumstà ncia. Accions contrà ries serien
objecte de rebuig i, si és el cas, de recurs als tribunals.
No es pot programar l’ensenyament d’esquena
als drets de les famÃlies i dels titulars. Els poders públics estan obligats a
possibilitar l’exercici dels drets per part dels ciutadans. La seva missió no
és dirigir l’opció de les famÃlies, obstaculitzant l’exercici dels drets dels
pares, sinó tenir en compte precisament l’elecció que aquests realitzen. I per
fer possible l’exercici d’aquests drets en totes les capes socials, amb un
ensenyament obligatori i gratuït, és imprescindible el finançament en les
mateixes condicions per part de les administracions educatives del Servei
d’Educació de Catalunya.
Agradi més o menys, estem immersos en una
batalla ideològica en defensa de la llibertat d’ensenyament, perquè creiem en
un Estat de Dret, en una societat democrà tica, en els drets inalienables dels
pares respecte a l’educació dels seus fills i en la neutralitat de les
institucions públiques que han de garantir l’exercici dels drets fonamentals de
les persones. I per guanyar aquesta batalla necessitem unitat, coneixement dels
nostres drets bà sics i valentia per defensar-los davant partits i grups que
busquen imposar un pensament únic a través del control de l’educació. Som a
temps de fer allò correcte per al futur de la nostra societat, les nostres
famÃlies i, especialment, els nostres fills. |
