ESCOLES 
Parlant del que no existeix: el «nou» decret d’admissió d’alumnes
Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 16/12/2019

«Quan es diu a l’incís segon de l’article 27.1 que es reconeix la llibertat d’ensenyament, la Constitució està afirmant que el dret de tots a l’educació s’ha de fer dins d’un sistema educatiu plural, regit per la llibertat. Es tracta, doncs, d’una norma organitzativa que serveix de cobertura a diverses llibertats concretes, d’un principi que constitueix la projecció en matèria educativa de dos dels valors superiors del nostre ordenament: la llibertat i el pluralisme.»

M’ha semblat oportú iniciar aquest article recollint el que sostingué Tomàs i Valiente a la ja llunyana sentència 5/1981, que es pronuncià sobre un recurs interposat contra la LOECE, primera llei orgànica educativa de la democràcia. I crec que és adient recordar-ho, perquè hem d’emmarcar el tema que abordarem en el conjunt de drets que componen la llibertat d’ensenyament i la llibertat religiosa, ambdós amb rang de fonamentals i tributaris del màxim respecte, un respecte que sembla haver-se posat en entredit a partir d’unes recents declaracions del conseller d’Educació recollides als mitjans.

En efecte, el 4 de desembre passat, la premsa es feu ressò d’unes afirmacions del conseller segons les quals el Govern preveu aprovar al més aviat possible un nou decret d’admissió que, segons afirmà, incorporarà com a novetats més destacades que el Departament passarà a programar tota l’oferta de places no només de les escoles públiques, sinó també de les concertades; és a dir, que decidirà quins grups de la concertada s’obren o es tanquen, sense considerar la demanda. També, que l’oferta es planificarà amb els ajuntaments i la comunitat educativa de cada municipi. Igualment, comunicà que als centres que separin els alumnes per raó de gènere no se’ls renovarà el concert. Molts mitjans publicaren aquestes afirmacions, i no podem negar que la intervenció ha causat preocupació, però també una gran sorpresa.

La sorpresa prové d’una situació ben concreta: no sabem quin és el contingut d’aquest nou decret d’admissió. El text no ha estat fet públic. Podem intuir que deu existir algun material treballat, però les previsions que aquest reglament pugui contenir són del tot desconegudes.

Aquesta situació ens ha d’obligar a actuar amb molta cautela. Seria agosarat parlar d’allò que no existeix i, encara més, resultaria qualificat de temeritat que algú anés actuant com si el reglament ja fos vigent. Una norma no és eficaç fins que no es publica al Diari Oficial pertinent, i després d’haver acomplert el règim d’elaboració i aprovació. La primera condició no s’ha produït. I de la segona, tenim la mateixa informació que l’apareguda en premsa: una previsió del Govern d’aprovar el més aviat possible un nou decret d’admissió, una norma que s’haurà d’ajustar a la forma i al procediment establerts i sobre la qual podria recaure sanció de nul·litat radical si no fos així. Mentrestant, l’ordenament vigent és el que ja coneixem i que no és cap altre que el que s’ha vingut aplicant en els darrers anys. Ningú en pot exigir cap criteri, conducta o actuació que no sigui el regulat per l’actual normativa. Sota cap circumstància. Accions contràries serien objecte de rebuig i, si és el cas, de recurs als tribunals.

No es pot programar l’ensenyament d’esquena als drets de les famílies i dels titulars. Els poders públics estan obligats a possibilitar l’exercici dels drets per part dels ciutadans. La seva missió no és dirigir l’opció de les famílies, obstaculitzant l’exercici dels drets dels pares, sinó tenir en compte precisament l’elecció que aquests realitzen. I per fer possible l’exercici d’aquests drets en totes les capes socials, amb un ensenyament obligatori i gratuït, és imprescindible el finançament en les mateixes condicions per part de les administracions educatives del Servei d’Educació de Catalunya.

Agradi més o menys, estem immersos en una batalla ideològica en defensa de la llibertat d’ensenyament, perquè creiem en un Estat de Dret, en una societat democràtica, en els drets inalienables dels pares respecte a l’educació dels seus fills i en la neutralitat de les institucions públiques que han de garantir l’exercici dels drets fonamentals de les persones. I per guanyar aquesta batalla necessitem unitat, coneixement dels nostres drets bàsics i valentia per defensar-los davant partits i grups que busquen imposar un pensament únic a través del control de l’educació. Som a temps de fer allò correcte per al futur de la nostra societat, les nostres famílies i, especialment, els nostres fills.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET