En pocs dies l’escola concertada ha estat capaç de
recollir 122.206 al·legacions al projecte de decret de la programació de
l’oferta educativa i del procediment d’admissió que impulsa el Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya. Bona mostra del malestar causat per una
iniciativa que es veu com un nou intent de fer residual l’escola concertada.
D’altra banda, la integració de centres concertats a la xarxa pública, com ha
estat el cas recent del Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona, també es veu com
un empobriment de l’actual model educatiu. De tot plegat, en parlem amb Miquel
Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.
Històricament, l’administració no ha volgut afrontar la gratuïtat
plena de l’ensenyament a l’escola concertada. D’aquella pols venen aquests
fangs?
Històricament, hem arrossegat una situació estructural com és
la manca de la cobertura que hauria de garantir la gratuïtat de la plaça
escolar. Les administracions ho han reconegut explÃcitament, però no ho
afronten. Arreglant l’infrafinançament de l’escola concertada, s’arreglarien el
99,9% dels problemes.
La crisi demogrà fica genera una competició entre escoles?
Si no tens alumnes, no tens concert. Si no tens concert, es
posa en entredit la viabilitat de l’escola. És un cercle viciós. El problema
d’ara és que no hi ha prou alumnat. Això fa augmentar la situació de crisi i
endureix les posicions maximalistes. En aquest sentit, sà que pot haver-hi un
discurs de competitivitat.
Quantes unitats de P3 s’han tancat el darrer curs?
Entre el curs anterior i l’actual, s’han perdut unes 15-20
unitats de P3 de l’escola concertada per manca de matrÃcula.
És veritat que a la ciutat de Barcelona hi ha més demanda de
pública que de concertada?
No. Segons les estadÃstiques oficials, tenim més alumnes
matriculats a la concertada que a la pública. En l’etapa d’Educació Infantil hi
ha 19.067 alumnes del sector públic per 20.125 del sector privat, el curs
2019-2020. En termes generals, la concertada a Barcelona suposa el 60% de
l’alumnat.
El Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona és el primer
centre concertat amb alumnes que s’integra al sistema públic. Quina valoració
en feu?
Estem entristits perquè potser es podrien haver fet les
coses d’una altra manera. Aquest procés hauria de fer-nos pensar que s’ha de
tutelar bé i que es poden buscar alternatives on potser no arriben les
titularitats. Davant la inviabilitat d’un centre, l’escola cristiana és capaç d’establir
una xarxa de solidaritat. Abans de posar-se en mans d’una negociació amb
l’administració, podem trobar una altra solució.
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir que vint centres
més reunien els requisits establerts. En tenen constà ncia?
Nosaltres no tenim coneixement d’aquestes vint escoles. Tampoc
no sabem si són totes escoles concertades o escoles públiques municipals. Ens
consta que algunes escoles d’educació especial, que estaven en un règim de
mancomunitat de municipis, ara volen passar a titularitat pública del
Departament d’Educació. El problema és que no tenim informació suficient, cosa
que ens fa pensar que o bé es fa de manera molt secreta, o certament no són
tantes com diuen.
Quines alternatives té un centre que veu en perill la
viabilitat?
L’any 2010 es va constituir la Fundació NarcÃs Jubany amb la
participació de la Fundació Escola Cristiana i la Unió de Religiosos de
Catalunya per donar continuïtat a escoles cristianes que per raons de manca de
relleu no poden continuar amb la gestió. Per tant, la fundació té com a missió
prendre aquesta gestió, mantenint l’ideari propi d’escola cristiana. Actualment
tenim dues escoles i n’hi ha dues més en procés. Una altra opció és que altres
ordes o congregacions religioses assumeixin determinades titularitats amb els
acords corresponents. Són mecanismes que permeten afrontar aquests nous reptes.
Li sap greu que el conseller vegi com un triomf el que al
final no és sinó una uniformització del model educatiu?
SÃ, perquè t’adones que al darrere de salvar una escola, que
està molt bé, hi ha una qüestió ideològica. Això es traspua, es deixa entreveure.
És el camà per anar suprimint la pluralitat i la diversitat tan caracterÃstiques
d’una societat democrà tica i que, malauradament, sembla que a algú el destorba.
El procés d’integració a la xarxa d’escoles de la Generalitat pot ser l’intent
de llençar l’ham i veure quantes s’hi afegeixen. Això empobreix el model
educatiu de Catalunya.
S’han recollit i lliurat al Departament d'Educació més de
100.000 al·legacions al projecte de decret de la programació de l'oferta educativa
i del procediment d’admissió. Què n’esperen?
La resposta ha estat extraordinà ria i reflecteix la
inquietud d’un col·lectiu molt gran de persones que veuen que les coses no
s’estan fent bé, perquè s’està vulnerant un dret fonamental de l’educació com
és l’elecció de centre. S’han presentat un total de 122.206 al·legacions davant
del Departament d’Educació. També ens consta que n’hi ha 20.000 més que les
mateixes institucions educatives han portat directament al registre. Això ha de
fer reflexionar el Departament d’Educació i el Govern de la Generalitat sobre quines són les mesures que vol tirar endavant. Entenem que cal seure a negociar
i parlar de la conveniència, la urgència, l’oportunitat i el contingut del
decret. Estem a l’expectativa que ens diguin alguna cosa. D’altra banda, ens
consta que alguns grups parlamentaris s’han bellugat i han fet notes públiques
en contra del decret. Entre tots hem de ser capaços d’encarrilar aquest
moviment de protesta.
El conseller addueix que vostès estaven d’acord amb el
contingut del decret quan van signar el Pacte contra la Segregació Escolar a
Catalunya.
No és cert que estiguem d’acord amb el contingut del decret,
perquè no n’hem parlat. No podem estar d’acord amb un text que no hem negociat.
És cert que nosaltres som signants del Pacte contra la Segregació Escolar a
Catalunya, en què es fan un seguit de suggeriments per millorar el procés de
preinscripció i matrÃcula, buscant l’escolarització equilibrada dels alumnes
amb Necessitats Educatives EspecÃfiques (NEI). Des del primer moment hi hem
estat d’acord. El que passa és que hi ha moltes diferències entre el que diu
l’acord i el que diu el decret.
Quins són els punts que més els preocupen del decret?
Un dels principals és la programació prèvia a l’oferta. El
decret diu que abans que es faci l’oferta, és a dir, que es publiquin les
unitats que hi haurà a cada municipi a disposició de les famÃlia, ja s’haurà d'haver
decidit quines seran. Ho decideix el Departament d'Educació a proposta dels municipis.
Tenim molta prevenció que en determinats municipis no es faci de manera tècnica
sinó amb un clar component polÃtic. Tenim experiències anteriors en què ha
estat aixÃ. Un altre punt molt preocupant és que no hi ha ni una sola mesura
econòmica de compensació. L’escolarització dels alumnes amb NEI, sumada a l’infrafinançament
estructural, augmentarà el dèficit.
La crisi demogrà fica i ideològica està arraconant l’escola
concertada?
En lloc de ser capaços d’abordar i d’afrontar conjuntament
el repte demogrà fic, s’estan creant instruments que ideològicament responen a
un objectiu molt concret: fer residual l’escola concertada. La doble crisi
econòmica i demogrà fica, sumada a altres factors, ha fet aflorar el fet que qui
ha de gestionar aquest repte té una ideologia molt marcada, malgrat el que digui
i expliqui. Des del Departament d'Educació ja ens poden dir que estan a favor de
l’escola concertada, però el fet és que costa de creure-ho tenint en compte el que
van fent i el que pretenen fer. | 
