OPINIÓ 
Des del confinament (46)
Exercici 46: Reconèixer la incapacitat per autosalvar-nos
Xavier Morlans, prevere i teòleg 16/03/2020

Aquests dies de pandèmia tots hem hagut de reconèixer la pròpia incapacitat per salvar-nos del virus individualment. Tots ens necessitem a tots. I tots necessitem d’uns investigadors que trobin com més aviat millor la vacuna. Una cosa semblant passa amb la salvació que ens ve de Jesucrist: cal començar per reconèixer la pròpia incapacitat per autosalvar-nos. Per això, en la verbalització dirigida a Jesucrist propasada en l’exercici anterior, el primer pas és "reconec que jo sol/a no me’n puc sortir ni en l’alliberament de la meva tendència dominant, ni en la recerca de la felicitat"

Des d’una mentalitat racionalista semblaria que això no és necessari, que ja es dona per pressuposat, que no cal haver de dir-ho verbalment, però l’experiència i el sentit més sensorial, realista i pràctic de la condició humana ens fa veure que sí que té la seva importància la verbalització explícita d'aquest reconeixement. Val la pena tenir-ho en compte i praticar-ho. 

Exercici 46: Reconèixer la incapacitat per autosalvar-nos

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull estar obert/a a reconèixer que per mi mateix/a no em puc autosalvar, no me’n puc sortir sol/a en la recerca de la felicitat"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant el do de reconèixer la radical incapacitat per autosalvar-nos (ni per la intel·ligència, ni per la voluntat, ni per l’altruisme...)

. Proposta A. Llegir al propri òrgan (jo) interior a poc a poc la verbalització de l’exercici 45, tot esperant rebre una reacció interior

. Proposta B. Dir la verbalització dirigida a Jesucrist amb voluntat de creure que és veritat el que s’hi diu i amb una especial atenció a les primeres frases

Final d’etapa

Aquests exercicis han acabat, de fet, amb la proposta de verbalització adreçada a Jesucrist en l’exercici 45. Es recomana vivament repetir-la com un eco durant uns dies, ja sigui en lectura receptiva o en dicció confiada. 

Des del confinament (45)

Jesús, reconec que jo sol/a no me’n puc sortir ni en l’alliberament de la meva tendència dominant, ni en la recerca de la felicitat solidari/ària de tots els qui pateixen de tantes formes; renuncio a buscar la salvació per altres camins (poder, plaer, prestigi, diners, altres religions, esoterisme...) i t’accepto a Tu com a únic salvador de la meva vida.

Crec (augmenta la meva fe) que fent-te un de nosaltres, morint en creu, ressuscitant i donant-nos l’Esperit Sant, has assumit totes les meves debilitats, tendències negatives, errors i pecats, m’has rescatat de l’esclavatge del mal i de la mort, i m’ofereixes la possibilitat real d’experimentar l’abraçada amorosa del Pare i dels germans, ja ara i per sempre.

Entra en el meu cor, dona’m l’Aigua viva de l’Esperit Sant, perdona la meva resistència a Tu i la meva complicitat amb el mal; deixa’m sentir l’abraçada del Pare i dels germans i l’Amor i la Pau que tant desitjo; posa ordre en totes les àrees de la meva vida, i ajuda’m a seguir amb coherència i fidelitat aquest camí d’amistat amb Tu que ara (re-)començo.

Amén

(Nota: en els cinc propers exercicis s’explicaran el sentit i les raons d’aquesta verbalització. Es recomana llegir-la i/o dir-la en els propers dies)

Des del confinament (44)

Aquests dies de confinament, en els diàlegs amb els pares, nets i fills, potser amb més espontaneïtat, hem verbalitzat allò que abans del Covid-19 ens costava més verbalitzar: "T’estimo molt." Per què ens costa tant verbalitzar aquests sentiments? Hi ha un tòpic racionalista segons el qual si jo ja tinc dins meu una idea clara ("Estimo els pares") no cal que la digui exteriorment. La verbalització exterior seria, segons aquesta concepció intel·lectualista, una externalitat totalment accessòria, pròpiament no necessària. 

A la contra d’aquesta forma de pensar, herència de la il·lustració del segle XVIII, la millor filosofia al llarg del segle XX s’ha dedicat a mostrar que l’ésser humà, abans que idea, és esdeveniment, "Ereignis" que diria Heidegger, o "action" que diria abans Blondel. Això vol dir que els pensaments són posteriors respecte d’una afectació primera fonamental de la persona (J. M. Esquirol).

En aquesta línia de consideració fenomenològica la paraula no és sempre l’expressió d’un pensament sinó que en ocasions és l’acció de la voluntat que propicia el pensament. Allò que diem fa que sigui real allò que pensem. "He parlat i per això he cregut", diu Carles Riba a la introducció a la  eva obra poètica.

Exercici 44: Verbalitzar

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull poder recordar ocasions concretes de la vida en què la paraula ha sigut decisiva, per a bé o per a mal, en la configuració d’una realitat determinada"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant el do de poder recordar ocasions concretes de la meva vida en què la paraula per a bé o per a mal ha sigut decisiva en la configuració d’una realitat determinada

. Preguntar al meu òrgan (jo) interior en quins moments de la meva vida una paraula ha sigut decisiva, per a bé o per a mal: un consell donat a un amic, una discussió en una sobretaula entre germans o amics, una declaració d’amor demanant iniciar un prometatge, una declaració en un judici o davant d’un notari...

. Proposta. Repetir-se interiorment: "Vull estar ben obert/a a rebre l’exercici de demà: una verbalització dirigida a Jesucrist que escoltaré amb respecte i atenció com a minim com si escoltés un text sagrat budista o musulmà"

Des del confinament (43)

Ho hem sentit repetides vegades aquests dies: "El que volem és poder-nos tocar!" Ves quin gir ha provocat aquest petit i pervers virus. Un gir de 180 graus en la mentalitat moderna racionalista menyspreadora del cos i de la sensorialitat. Potser ara algunes coses de la religió i del cristianisme en concret no sonaran tan rares, infantils o premodernes. 

"Preneu i mengeu-ne tots: Això és el meu cos entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial" (Paraules sobre el pa a l’Eucaristia / missa). "Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No sigues incrèdul, sigues creient" (Jesús ressuscitat a Tomàs, Evangeli de Joan, capítol 20, verset 27). 

Ben pensat, si als humans ens importa tant el tacte, el tocar-nos, per què ha de ser infantil o premoderna una religió que posa el seu moment més àlgid de comunió amb la divinitat en el fet de tocar i menjar un tros de pa?

Exercici 43: Tocar

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull estar ben obert/a a considerar sense prejudicis la proposta cristiana d’un Déu que es fa humà per comunicar-se amb els humans de manera humana: parlant i tocant"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant el do de reconciliar-se amb aquells aspectes del cristianisme més difícils d’entendre des d’un punt de vista racionalista com són la presència de Déu en unes paraules (Evangeli) i en uns gestos ritualitzats (sagraments)

. Fer passar davant del propi òrgan (jo) interior les imatges de Jesús que toca i cura malalts, que abraça infants, que es deixa ungir els peus per una dona, que pren un pa i diu: "Preneu i mengeu, això és el meu cos entregat per vosatres." Esperar quina resposta arriba des del més fons del jo.

. Diàleg espontani amb Déu Pare, amb Jesucrist, sobre la meravella de l’Encarnació i com ens afecta i ens porta sentit i salvació

Des del confinament (42)

El que més ens costa aquests dies de dur confinament és no poder abraçar els fills, els néts, els pares, els avis, la pròpia parella. I molt més encara, no poder entrènyer-los la mà en el moment de l’agonia. Amb quina força i amb quin realisme tan cruel se’ns imposa la necessitat d’abraçar i de ser abraçats per aquelles i aquells als quals ens uneix el vincle de la paternitat/maternitat, de la filiació, de l’esponsalitat o de la germanor. Per què és tan potent aquest vincle, per a bé i per a mal? Què ho fa que ens afecti tant i de forma tan visceral? L’abraçada en la intimitat és el punt àlgid de l’èxtasi, de la sortida positiva d’un mateix. 

Si això és així, per què quan entrem en el terreny de la religió tenim recels davant la imatge d’un Déu "pare/mare" que ens abraça? Per què hauria de ser més seriós o moralment superior un Déu "Gran Buit" o un Déu "Gran Tot" on ens fusionaríem fins a perdre la pròpia individualitat, o un Déu "Energia Impersonal"... tot abans que un Déu que abraça i que vol ser abraçat almenys en la seva humanitat encarnada?

Exercici 42: L’èxtasi de l’abraçada íntima

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull estar ben obert/a a considerar la possibilitat d’un Déu que ens abraça i que vol ser abraçat"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant el do de tenir la certesa i l’experiència de l’abraçada personal de Déu Pare en el seu Fill Jesús per mitjà de l’Esperit

. Fer passar davant del propi òrgan (jo) interior i imaginar l’escena que relaten aquests fragments de l’Evangeli, i esperar a veure com reacciona. "I, després d’abraçar-los, els beneïa tot imposant-los les mans" (Jesús i els infants a l’Evangeli de Marc, capítol 10, verset 16). "Tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar" (Jesús ressuscitat s’apareix a les dones, a l’Evangeli de Mateu, cap 28, verset 9)

. Diàleg espontani amb el Pare, amb Jesús, sobre el desig de ser abraçats per Ell i de poder-lo abraçar en una dolça intimitat


Des del confinament (41)

La paraula "entusiasme" ve del grec "enthousiasmós", derivat d’en-tous, format per "en", dins, i "Theus", Déu. O sigui que entusiasmar-se vol dir entrar dins l’esfera del diví, de Déu. I en efecte, els éssers humans estem fets per entusiasmar-nos, és a dir, per vibrar amb alguna cosa gran, divina. Per això no en tenim prou amb treballar, reproduir-nos, menjar, beure i dormir. Necessitem desbordar-nos. Necessitem fer alguna cosa en excés. Sí, som éssers excessius. Necessitem sortir de nosaltres mateixos. Sí, som éssers paradoxals: desitgem amb totes les forces alguna cosa que està fora de nosaltres matrixes. Per a uns pot ser com un defecte de fabricatie per l’atzar; per a d’altres, un regal del Creador. 

Per això maldem per sortir de nosaltres mateixos. Però ull! Perquè hi ha una sortida positiva, l’"ex-stasis" (en l’amistat, l’amor, la solidaritat, la música, la religió) i la sortida negativa, autodestructiva, el "vertigen" (en el poder, la violència, la droga, l’alcohol).

Exercici 41: Fets per adorar

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull reconèixer amb sinceritat la meva tendència a adorar coses, persones, moments, institucions..."

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant poder reconèixer els propis mecanismes d’adoració

. Planteja al teu òrgan interior: a) En quins moments o ocasions t’exaltes o t’entusiasmes més (en l’amor, la feina, la política, el futbol, l’òpera, l’art...) b) Quines diverses formes i objectes d’"adoració" es donen en la nostra societat: cantants, artistes de cine, futbolistes, marques, la seguretat, la llibertat individual, la raça, la ciència... c) Posats a haver d’acabar adorant quelcom o algú fràgil i mortal com nosaltres, no val més adorar Algú que realment valgui la pena i no ens pugui decebre mai?

. Estona d’adoració de Jesús crucificat-ressuscitat, garantia de victòria final per a totes les víctimes innocents de la història humana i de perdó per als botxins que el vulguin rebre

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí

Des del confinament (40)

René Girard (1923-2015), crític literari francès, explica l’origen de la cultura i de la religió a partir d’aquests dos fets: el desig imitatiu i la víctima necessària; i considera que Jesucrist va ser el primer cas en la història de la cultura i de la religió que va adoptar el punt de vista de la víctima innocent i va desemmascarar les religions que exigeixen sacrificis humans. El mateix cristianisme, dos mil anys després, encara no s’ha alliberat del tot d’aquesta concepció "sacrificial" mal entesa. 

Tots interioritzem els desitjos dels nostres pares, mestres, referents i "influencers". Això ens porta a competir amb ells i entre nosaltres mateixos fins que no trobem una víctima en qui descarregar la violència (els jueus, els que arriben amb pasteres, els que dormen al carrer, els portadors del virus, els que ara quedaran a l’atur...). 

Tant per tant, no val més proposar-nos imitar conscientment Algú que sigui model de solidaritat amb les víctimes innocents?

Exercici 40: Els nostres desitjos no són originals

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-te interiorment diverses vegades: "Vull ser conscient de fins a quin punt, creient-me ser jo mateix, imito desitjos i suggeriments d’altres"

. Proposta B. Demanar humilment a l’Esperit Sant que em faci veure en què imito desitjos i corrents de pensament o conducta que d’alguna manera concorren a generar o realimentar diversos tipus de violència i em fan còmplice de dinàmiques que porten al sacrifici de víctimes innocents

. Contemplar la passió i la mort de Jesucrist, qui, essent Déu, en lloc d’exigir morts, es deixa condemnar a mort per les autoritats civils i religioses reconciliades a l’entorn de la seva mort (Pilat i Herodes es fan amics; saduceus i fariseus es posen d’acord) i desemmascara la lògica perversa de la justícia humana i religiosa

. Adreçar-se a Jesús condicionalment o directament: "Jesús, si tu ets el millor model d’humanitat possible i amb la teva passió i mort t’has identificat amb totes les víctimes innocents de la història, ajuda’m a seguir-te i dona’m la força per renunciar a les formes de pensar i a les conductes pràctiques que em fan còmplice del sacrifici de víctimes innocents"


Des del confinament (39)

El dia que el teu pare et va dir "fuig d’aquí, pastetes" quan tu intentavas ajudar-lo a fer el pessebre i vas tocar alguna peça amb un gest maldestre... la tristor et va omplir l’ànima, però no podies dir-ne tristor perquè era allò el que hi havia i ho deia el pare. En canvi, quan el pare va amorrar a terra el teu germà al final d’una representació familiar dels Pastorets, perquè ho exigia el quadre final que Satanàs havia d’estar caigut als peus de l’àngel, el teu germà, al cap d’uns dies, li va dir: "Pare, això que vas fer no està bé". I el pare ho va reconèixer i li’n va demanar disculpes. 

Per què unes persones tendeixen a autoinculpar-se del que passa i altres reaccionen tot defensant la seva innocència davant d’una agressió injusta? Et caldria tornar a néixer per canviar aquest comportament teu. Et caldria néixer de nou i tornar a formatejar el món intern de la teva tendència fonamental. Però només tens una vida, i no pots tornar a néixer. Tret que hi hagués una força, una mena d'antídot o vacuna que regenerés aquest teu món interior des de l’arrel. 

"Cal que nasqueu de nou" (Evangeli de Joan, capítol 3, verset 7). La paraula grega "ánothen", que usa Joan, es pot traduir com "de nou" i també com "de dalt". Estaries disposat/da a "ser ajudat/da" a néixer de nou des de "fora" i des de "dalt"?

Exercici 39: Néixer de nou, néixer de dalt

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-te interiorment diverses vegades: "Vull estar ben obert/a a la possibilitat que hi hagi una manera de néixer de nou, de regenerar el meu món intern cansat i decebut"

. Proposta B. Demanar humilment a l’Esperit Sant, diverses vegades, poder néixer de nou i de dalt, tal com diu Jesús

. Planteja al propi òrgan o jo interior aquestes preguntes: Tens ganes de néixer de nou? Estaries disposat/da a ser ajudat/da a néixer de nou "des de dalt"? No hi responguis amb la ment. Espera la resposta del fons del teu jo interior

. Adreçar-se a Jesús condicionalment o directament: "Jesús, si realment ho tens a les teves mans, ajuda’m a néixer de nou, ajuda’m a néixer de dalt, ajuda’m a néixer del teu Esperit Sant"

. Pren-ne nota al teu Quadern de Pelegrí

Des del confinament (38)

Tenies entre 2 i 4 anys i vas veure morir un gatet que corria per casa teva. Per primera vegada a la vida vas percebre la irreversibilitat de les coses. Vas témer per la teva pròpia mort i, davant d’aquesta amenaça, no podies no prendre una estratègia defensiva. En el teu cas va ser un vot infantil: "No deixaré que res ni ningú em faci mal, i si de cas jo li’n faré primer." I la teva germana bessona al mateix temps -potser degut a certa absència afectiva involuntària per part dels pares- es preguntava: "I si no m’estima ningú a la vida?" I ella mateixa es responia en una altra mena de vot infantil: "No cal. No necessito que ningú m’estimi. Jo estimaré tothom sense demanar res a canvi."

No teníeu cap culpa personal d’aquesta decisió, decisiva per a la resta de la vida, però entràveu en un estat objectiu de desordre. Esdeveníeu esclaus d’una pulsió de domini i d’orgull respectivament. I el més greu: no n’éreu conscients i aquesta tendència negativa us ha dominat tota la vida i encara us domina. És la causa més fonda dels vostres errors repetits i de la vostra infelicitat. Entens ara la necessitat de desemmascarar aquesta tendència que et domina des de petit/a?

Exercici 38: Tenies entre 2 i 4 anys

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-te interiorment diverses vegades: "Vull poder connectar si és possible amb aquell vot infantil que vaig fer davant l’amenaça de la vida, de la mort i de la manca d’amor, i que és la causa d’una de les tendències més dominants en la meva persona (mandra, por, enveja, golafreria, avarícia, anhel de poder, ira, orgull o vanaglòria)"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant el do de poder reviure el moment en què vas fer el propòsit infantil que et va introduir en aquesta dinàmica negativa de ser dominat/da per una d’aquestes tendències. 

. Deixa la ment en blanc, l’esperit vaporós i espera que aparegui alguna vivència interna sobre el moment o les circumstàncies en què vas prendre aquesta decisió de molt petit/a. No ho vulguis copsar per un esforç intel·lectual. Ha de fluir des de dins. T’ha de venir com un do. Pots ajudar la memòria recorrent la pel·lícula dels primers anys de la teva vida o bé els escenaris on et movies de petit/a. Si no ve res, tranquil, potser el record viu et vindrà després, en un altre moment, mentre menges o et dutxes, demà o demà passat. 

. Diàleg humil i confiat amb Déu Pare o Jesús Germà demanant més lucidesa per veure la pròpia tendència si encara no la coneixes, o demanant que la comenci a guarir amb major eficàcia. Pots prendre’n nota al teu Quadern de Pelegrí especialment si has intuït o entrellucat el teu vot infantil



Des del confinament (37)

Les estructures del mal (indústria contaminant, deforestació, canvi climàtic, manipulació dels preus d’aliments bàsics que condemnen a la fam milions de persones...) són fruit de persones que s’han deixat dominar per tendències negatives: poder, orgull, vanaglòria, enveja, avarícia, covardia, golafreria, mandra...

Si volem reconstruir un món sobre noves bases, a més de les mesures estructurals, hem de desemmascarar de primer en nosaltres mateixos i, en la mesura del possible en els altres, especialment en els més poderosos, aquestes tendències negatives que són la causa-arrel de tant de patiment al món.

Exercici 37: Covid-19 i tendències

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se diverses vegades un/a mateix/a: "Vull dedicar uns minuts a contemplar la realitat del mal al món i com al darrere hi ha les tendències negatives que dominen les persones"

. Proposta B. Demana a l’Esperit Sant poder contemplar la realitat del mal al món i com al darrere hi ha les tendències negatives que dominen les persones

. Tria una imatge concreta d’aquests dies, encara que et faci una mica de mal, i resisteix contemplant-la una estona: una persona que mor sense un familiar al costat, el dolor dels familiars que no s’han pogut acomiadar... O imatges d’altres tragèdies i patiments humans anteriors al Covid-19 i provocats per les tendències descontrolades de persones concretes: explotació de dones al món de la prostitució, nens soldat, refugiats a la frontera entre Turquia i Grècia, la image d’Alan Kurdi de 3 anys, el nen del niki vemell mort a la platja (2 de setembre del 2015). Tria una sola imatge i queda’t contemplant-la

. Diàleg espontani amb Déu sobre la realitat del mal al món i de les tendències negatives que fan niu al cor de les persones que ho provoquen

. Pren-ne nota al teu Quadern de Pelegrí


Des del confinament (36)

Seguim amb la presentació sintètica de les quatre tendències restants.

6. Mai no sé què decidir. I si m’equivoco? Em va molt bé que algú em digui què he de fer (la por-covardia)

7. Hi ha tantes ofertes a les xarxes aquests dies. No me’n vull perdre cap (la golafreria)

8. Soc el millor; no entenc com no ho reconeix tothom. A mi ningú no em trepitja; per si de cas, trepitjo jo primer (la luxúria o l’erotisme del poder)

9. Que bé hi estava al sofà de casa sol, abans del Covid-19. Més val sol que amb altres: porten conflictes. Jo en fujo corrent (la mandra inhibidora)

Tots tenim una tendència dominant que és la causa principal dels nostres errors, infelicitats i topades reiterates contra la mateixa pedra. Les decisions dels poderosos que condicionen la vida de milions de persones estan regides en una immensa majoria de casos per alguna d’aquestes tendències descontrolades.

Exercici 36: Les nostres tendències fonamentals (i 2)

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se diverses vegades a un mateix/a: "Vull reconèixer la tendència fonamental que en realitat em domina"

. Proposta B. Demana a l’Esperit Sant poder conèixer la tendència fonamental que et domina

. Plantejar lentament al propi òrgan (jo) interior les frases associades a les quatre darreres tendències fonamentals i veure si alguna ressona d’una manera especial. No ho vulguis analitzar amb el cap. Deixa que parli el teu jo més profund

. Diàleg espontani amb Déu demanant més llum per copsar la pròpia tendència fonamental, més humilitat per acceptar-la, més determinació per endreçar-la amb la seva ajuda

. Pren-ne nota al teu Quadern de Pelegrí

Des del confinament (35)

Aquests dies en algun moment tots hem baixat al fons del nostre infern personal. El que hem viscut, vist o sentit en algun moment ha fet emergir la tendència fonamental que ens domina i que, guarida, és/seria la nostra millor qualitat. Presentem en síntesi les nou tendències fonamentals (avui cinc i demà la resta). Es veurà més endavant la importància d’això en la lluita contra el coronavirus.

1. Tinc un sentit molt viu de la justícia. No puc soportar una decisió injusta; no puc suportar que algú se salti les normes de circulació; no suporto que algú arribi cinc minuts tard a una reunió (la ira)

2. Sempre vull ajudar tothom, però de fet fujo del que necessito: que m’ajudin a mi (l'orgull)

3. Per sentir-me valuós/a he d’estar al costat d’algú valuós, savi o famós. Cuido molt el meu aspecte extern (la vanaglòria)

4. Sempre noto més el que falta que no pas el que hi ha, en especial en l’esfera del meu jo. Per això estic trist i envejo el que són o tenen els altres (la tristesa-enveja)

5. No opino en una reunió si no m’he llegit abans tot el que s’ha escrit sobre aquell tema (l’avarícia)

Exercici 35: Les nostres tendències fonamentals (1)

. Relaxació habitual

. Proposta A. Repetir-se diverses vegades a un mateix/a: "Vull reconèixer la tendència fonamental que en realitat em domina"

. Proposta B. Demana a l’Esperit Sant poder conèixer la tendència fonamental que et domina

. Plantejar lentament al propi òrgan (jo) interior les frases associades a les cinc primeres tendències fonamentals i veure si alguna ressona d’una manera especial. No ho vulguis analitzar amb el cap. Deixa que parli el teu jo més profund

. Diàleg espontani amb Déu demanant més llum per copsar la pròpia tendència fonamental, més humilitat per acceptar-la, més determinació per endreçar-la amb la seva ajuda

. Pren-ne nota al teu Quadern de Pelegrí


Des del confinament (34)

En el confinament, tot i tenir més temps per pensar, es produeix un fenomen molt comú: mentalment i anímica quedem com atrapats en una espessa boira. Costa concentrar-se i planificar. Per què ens passa això? Per la manca de contacte amb el món extern i la gent.

Abans de la crisi del Covid-19, a nivell global, una certa boira mental col·lectiva ja hi era, oi? És a dir, la humanitat no es distingeix pas per haver tingut un gran consens bàsic, una claredat d’idees espaterrant sobre les qüestions fonamentals: d’on venim?, qui som?, on anem? I si aquest estat mental i anímic vaporós col·lectiu fos el resultat d’haver tallat amb una relació "exterior" vital per a tots nosaltres? I si la manca de claredat d’idees i força de voluntat vingués precisament a causa d’un confinament lliurement volgut respecte de la relació més important, més creativa, més nutritiva i estimulant de la condició humana? 

En efecte, la relació amb Déu seria -per a qui vulgui i pugui provar-ho- la relació fonamental, la que més ens constitueix com a persones i com a societat en un grau màxim i molt "anterior" a la relació amb les coses i amb els altres fins al punt que Ell és el fonament transcendent de les coses i el garant ferm de l’alteritat inviolable dels altres. Aleshores, si això fos veritat, aquesta boira espessa del nostre confinament podria ser interpretada i viscuda com una paràbola vivent de la insuportable lleugeresa d’una vida sense Fonament, oi?

Exercici 34: La insuportable lleugeresa del confinament

. Relaxació habitual 

. Proposta A. Repetir-se a un/a mateix/a diverses vegades amb voluntat de sinceritat: "Vull estar ben obert/a a considerar la possibilitat que la manca de relació amb Déu sigui la causa principal de la incertesa i de la infelicitat humana, també de la meva"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant la llum per copsar que la nostra relació personal i comunitària amb Déu és el fonament de la nostra vida

. Planteja al propi òrgan (jo) interior la possibilitat expressada en el punt anterior. No precipitar una resposta mental. Deixa que la pregunta es passegi per tot el cos i espera una resposta que vingui de ben endins

. Diàleg espontani amb el Pare o amb Jesucrist sobre allò experimentat

. Prendre’n nota al Quadern de Pelegrí 


Des del confinament (33)

Aquests dies, sense que calgui aturar-se gaire a pensar-hi, la pregunta salta arran de cor: què hi fem al món? Algunes opcions:

. Ateisme heroic (Albert Camus): no hi ha Déu, no hi ha altra vida. Només tenim aquesta per lluitar contra el mal i a favor de la dignitat humana. No ens cal cap recompensa al cel. El mèrit és perseverar a fer el bé a favor de la humanitat, encara que la nostra persona es desintegri amb la mort. 

. Religió pagana: la pandèmia és un càstig de Déu o dels déus. Hem de viure més com cal per agradar al Déu o als déus. Serem recompensats segons la nostra bona conducta.

. Cristianisme: Déu, en lloc de crear-nos per gaudir directament de l'amistat amb Ell, ha volgut respectar la nostra llibertat i donar-nos un temps i un espai perquè el busquem lliurement decidint si volem ser amics seus i anar cap a Ell com un fill que torna a casa amb els pares. La humanitat ha fet mal ús d’aquesta llibertat girant-se d’esquena a Déu i enfrontant-se els uns contra els altres. Déu ens ha enviat el seu Fill fet home en Jesucrist per ajudar-nos a retrobar el camí d’anada cap a Ell. Jesucrist ressuscitat amb el seu Esperit ajuda i potencia la nostra llibertat per superar les adversitats que ens venen, d’una banda, de la naturalesa finita que té les seves alteracions i, de l'altra, del mal ús de la pròpia llibertat i de la dels altres, per anticipar en la mesura del possible aquí a la terra "el cel nou i la terra nova" que ens ha promès.

Exercici 33: Què hi fem al món?

. Relaxació habitual 

. Proposta A. Repetir-se interiorment algunes vegades: "Vull estar obert/a a la percepció del sentit real de la vida sense deixar-me condicionar per prejudicis adquirits"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant poder copsar el sentit de la vida.

. Planteja al teu òrgan interior (jo profund) les tres possibilitats més amunt descrites i espera a rebre la reacció que et vingui de ben endins

. Diàleg amb Déu a propòsit del que has experimentat i sentit

. Prendre’n nota al Quadern de Pelegrí 

Des del confinament (32)

Qui no s’ha fet la pregunta de per què hi ha mal aquests dies enmig dels efectes devastadors de la pandèmia? És un tema difícil que avui no fem més que encetar. Diverses opcions: 

a) Posició materialista o naturalista: només hi ha naturalesa, el més fort guanya el dèbil.

b) Posició esotèrica i dualista: el bé i el mal són les dues cares inseparables d’una mateixa i sola realitat.

c) Religió judeo-cristiana. Distingeix entre mal físic i mal moral. El mal físic és efecte de la condició finita i limitada de l’univers creat regit per unes lleis físiques que la ciència intenta conèixer si bé hi ha un cert indeterminisme en el comportament de la naturalesa creada: moviment dels astres, terratrèmols, tsunamis, pandèmies... El mal moral és el que causen els éssers humans tot fent mal ús de la nostra llibertat. El mal moral provoca més mal físic. A mesura que avancen la ciència i la tècnica els humans tenim més capacitat de contenir el mal físic però també una ciència i una tècnica al servei del progrés descontrolat i del malbarament dels recursos del planeta ha portal al canvi climàtic que fa recaure noves penúries físiques especialment en els més pobres.

Exercici 32: Per què hi ha mal?

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A. Repetir-se a un mateix amb voluntat de sinceritat: "Vull ser més conscient del mal moral que faig, i especialment del mal moral que crea més mal físic"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant la capacitat de reconèixer amb sinceritat el meu mal moral i especialment la meva contribució al mal físic antiecològic

. Escoltar el meu òrgan interior què hi diu sobre tot això

. Diàleg amb Déu a propòsit del que hem sentit


Des del confinament (31)

A escala còsmica tampoc hi ha gaire més de tres opcions: a) Tot és només matèria i la matèria existeix des de sempre. b) L’univers ha aparegut per atzar a partir d’unes molècules inicials, d’elles ha vingut la vida i la consciència. c) Un Ésser intel·ligent i omnipotent, no creat per res ni per ningú, que existia des de sempre i que no depenia de res ni de ningú perquè només hi era Ell va decidir per pura llibertat i amor crear del no-res l’univers que nosaltres coneixem.

Exercici 31: Matèria, atzar, creació

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A. Repetir-se interiorment diverses vegades amb la millor voluntat de sinceritat: "Vull dedicar deu minuts a contemplar aquestes tres possibilitats"

. Proposta B. Demanar humilment a l’Esperit Sant el do de poder copsar la veritat sobre l’origen de l’univers

. Dedicar tres minuts a considerar cadascuna de les tres possibilitats: a) imaginar que la matèria és des de sempre, expandint-se i encongint-se successivament, sense que ningú l’hagi creat b) imaginar que unes petites molècules són l’origen de tot l’univers i plantejar-se la pregunta: què o qui les va col·locar allà? c) imaginar un Ésser intel·ligent i bondadós no condicionat per res ni per ningú (Ab-solut) que decideix crear l’Univers

. Dialogar amb Déu en relació amb el fet que decidís crear l’univers i amb ell a nosaltres

. Prendre’n nota al Quadern de Pelegrí 

Des del confinament (30)

Miris com ho miris no tens més alternatives. O era un boig, un il·luminat o era un falsari. Un boig o un falsari podia introduir en la història de la humanitat coses tan radicalment noves com l’amor als enemics, el tracte donat a la dona i als infants reconeixent-los com a subjectes dignes de drets; i, encara més, una de les idees més originals i potents de la història del pensament: que la Realitat suprema (Déu), sense deixar de ser una, està constituïda per un moviment intern de donació (Pare) i de recepció (Fill) tan potent que és en si mateix -el moviment- una tercera realitat en Déu (Esperit Sant).

És impossible. Si ho penses bé veuràs que la cosa més racional i creïble és que fos veritat: que Jesús de Natzaret era el Fill de Déu revelant-nos Déu a la terra.

Exercici 30: Boig, fals o autèntic

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A. Repetir-se interiorment diverses vegades amb voluntat de sinceritat: "Vull dedicar deu minuts a considerar si Jesús era un boig, un falsari o el Fill de Déu a la terra"

. Proposta B. Demana humilment a l’Esperit Sant el do de reconèixer que Jesús és el Fill de Déu

. Dedica tres minuts a valorar cada una de les tres possibilitats. Intenta imaginar cada possibilitat pensant en el que va dir i va fer Jesús tal com s’indica més amunt.

. Diàleg amb Déu (admiració, acció de gràcies) sobre el fet que enviés el seu Fill a la terra per comunicar-se amb nosaltres

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 


Des del confinament (29)

La nit del 19 de setembre del 1931, després d’un sopar al Magdalen College d’Oxford (on tots dos eren professors), Tolkien (l’autor d’"El Senyor dels anells") va tenir una decisiva conversa amb Lewis (el de "Cròniques de Nàrnia") sobre el paper dels mites. Certament a moltes cultures antigues i modernes hi ha mites sobre déus que baixen a la terra, que moren i que ressusciten, des de Zeus fins a Superman. La qüestió rau a plantejar-se si en base a això cal deduir irremeiablement que Jesucrist és un mite més de tants o... si hi ha espai a la raó humana per considerar que el mite que batega en tantes cultures i en el mateix subconscient humà, finalment ha esdevingut real en Jesucrist, és a dir, si en Ell el mite s’ha fet història (J. Pearce, "Tolkien. Hombre y mito", Barcelona: Minotauro 2000, pp. 69-72).

Exercici 29: El Mite fet Història

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A. Repetir-se diverses vegades a un mateix per dins: "Vull estar obert/a a considerar seriosament les dues direccions de l’argument"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant poder copsar la singularitat de la persona de Jesucrist i del que ell ha fet per tota la humanitat.

. Dedicar uns moments a considerar cadascun dels dos arguments: 

a) Moltes cultures antigues i modernes tenen mites sobre déus que baixen a la terra, que moren i que ressusciten, des de Zeus fins a Superman. El de Jesucrist és un mite més entre tants. 

b) L’anhel que hi hagi un Déu que s’encarni, que mori i que ens salvi tot ressuscitant és present en totes les cultures i en el mateix subconscient humà. Finalment, aquest anhel s’ha fet realitat en Jesús de Natzaret, personatge històric real; en Ell el mite s’ha fet història per iniciativa de Déu mateix, que així ha volgut realitzar el somni de sempre en la humanitat. 

. Dialogar amb Déu Pare (admiració, agraïment...) en relació amb la singularitat de la persona de Jesús, enviat per Ell, i del que ha fet per tota la humanitat

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 


Des del confinament (28)

Carlo Ma Martini, el cardenal de Milà, que va crear la Càtedra dels No Creients, diu en una meditació sobre com Maria, la mare de Jesús, va viure el primer dissabte sant de la història, que hi ha tres classes de consolació: 1) La consolació mental: és la convicció interna que una cosa és veritat perquè es percep com un tot harmoniós i coherent encara que alguna part costi d’entendre; 2) La consolació afectiva: és la nostra sensibilitat més profunda la que queda afectada per una atracció amorosa vers la realitat en qüestió; i 3) La consolació pràctica: és una forma interior que no cal saber que està actuant en nosaltres perquè sigui eficaç. És la forma que aquests dies actua en els professionals de la sanitat que fan torns de dotze hores i encara tenen humor de muntar coreografies per motivar-se.

Exercici 28: Consolació

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A. Repetir-se interiorment: "Vull ser ben sincer/a a respondre la pregunta que ve a continuació". 

. Proposta B. Demanar humilment a l’Esperit Sant poder respondre amb sinceritat a la pregunta següent.

. En quins moments de la meva vida he experimentat consolació? De quin tipus: mental, afectiva i/o pràctica?

. Dialoga amb Déu Pare o amb Jesucrist a propòsit d’aquestes experiències de consolació. I demana-li molta consolació pràctica per a totes i tots els qui estan aquests dies a primera línia.

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 


Des del confinament (27)

Contra aquesta pandèmia tothom lluita tot el que pot. Però no tots som igualment decisius. A escala còsmica passa el mateix però amb una dimensió molt més gran. Entre tots fem la història, però a alguns els toca fer-la més, i a Algú fins i tot li ha tocat carregar-se-la materialment a coll-i-bé.

Les coses importants només es veuen amb el cor (Petit príncep). Depèn de tu i del teu interior que vulguis veure-creure aquesta dimensió còsmica de la història i el caràcter dramàtic de la qüestió. Depèn de tu la creença i el posicionament respecte del paper totalment decisiu d’un sol Actor. 

Exercici 27: Redemptor

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A) Repetir interiorment: "Vull estar obert/a a tota la repercussió que tingui la mort de Jesús a la creu per a tota la humanitat, si és que la té"

. Proposta B) Demanar a l’Esperit Sant poder sentir com la mort de Jesús també afecta tota la humanitat i a tu també

. Deixa ressonar la frase: "I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi. Deia això indicant de quina manera havia de morir" (Evangeli de Joan, capítol 12, versets 32-22). Planteja al teu jo interior: "Et vols deixar atraure per Jesús des de la creu?"

Des del confinament (26)

Quan s’escau la primera lluna plena de primavera, aquests dies, els jueus fan un sopar cada família per recordar que els seus avantpassats van viure confinats com a esclaus a Egipte i que un Déu compassiu va passar alliberant-los (d’aquí el mot Pasqua); renovar la relació d’amistat o d’Aliança amb aquest Déu que creuen que segueix acompanyant-los en el present; projectar-se vers el futur amb l’esperança que un dia arribarà el Messies promès que els alliberarà de tots els mals i farà resplendir la glòria d’Israel. D’aquest ritual que permet viure en tres temps alhora (passat, present i futur) en diuen a la Bíblia en hebreu Zikkaron, en grec Anamnesi i en les llengües llatines Memorial.

Jesús de Natzaret abans de morir va celebrar també aquest sopar ritual jueu una nit del mes d’abril de finals del primer tercç del segle I. Va volver enriquir-lo amb un nou sentit encara més profund relatiu al seu pas (Pasqua) d’aquest món al Pare amb la seva mort per tota la humanitat. 

Dijous Sant, els cristians, obeint el mandat de Jesús, fem el Memorial del dia que Ell va instituir aquest Memorial. I a cada Eucaristia els cristians tot fent aquest Memorial: recordem que Ell va morir realment a la creu, assumint en un acte d’amor immens tot el mal i, per dir-ho amb una metàfora ben actual, tots els virus de la humanitat; el sentim ressuscitat, viu entre nosaltres en el pa i el vi i en la comunitat reunida, i així ho anunciem amb joia a tothom; i ens projectem amb confiança cap a un futur obert per la victòria de Jesús, victòria real sobre el mal i sobre qualsevol adversitat des d’una pandèmia fins a la mateixa mort física.

Exercici 26: Zikkaron, Anamnesi, Memorial

A) En què enriqueix la teva visió de la vida i el teu coneixement del judaisme i del cristianisme aquesta explicació?

B) Dialoga amb Jesús donant-li gràcies de tot això que ha fet per nosaltres

Des del confinament (25)

"La línia divisòria ja no es troba entre els qui es consideren a si mateixos creients i els qui es consideren no creients. Hi ha cercadors entre els creients (aquells per als quals la fe no és un llegat, sinó un camí), i entre els no creients, que rebutgen les nocions religioses que els presenten des del seu entorn, però que malgrat això aspiren a alguna cosa que satisfaci la set de sentit" (Tomas Halik, Els cristians en l'hora de la pandèmia). 

Exercici 25: Cercadors de sentit

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposa A. Repetir interiorment: "Vull ser ben sincer/a en la recerca d’un sentit per a la meva vida, encara que em suposi sortir de la zona de confort"

. Proposta B. Demanar a l’Esperit Sant la lucidesa per reconèixer si visc la fe més com un llegat que com un camí

. Plantejar al propi jo interior: en quins moments he tingut la percepció que si la vida havia de tenir un sentit aquest no me’l podia donar jo a mi mateix/a sinó que d’alguna manera m’hauria de venir de fora?

. Deixa ressonar aquesta frase: "Què en treu la persona de guanyar tot el món si perd la vida?" (Evangeli de Marc, capítol 8, verset 36)

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 

Des del confinament (24)

"Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: On l’heu posat? Li diuen: Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: Mireu com l’estimava (...) Jesús, commogut profudament altra vegada, va arribar al sepulcre" (Evangeli de Joan, capítol 11, versets 33-36 i 38)

El plor de Jesús no és d’impotència -acaba de dir a Marta que ell és la Resurrecció i la Vida-, és un plor de fraternitat, com el de l'amic que plora amb tu en silenci. Per a qui pugui i vulgui creure-ho, és el plor d’un Déu que s’emociona humanament, que viu per dins el dolor humà per ajudar a superar-lo introduint-hi un tast del triomf final de la vida per sempre.

Exercici 24: Quan he de començar a plorar?

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A: repetir interiorment "Vull ser solidari/a de tots els qui aquests dies ploren la mort d’un ésser estimat"

. Proposta B: demanar a l’Esperit Sant humilment que ens concedeixi el do de plorar amb els qui ploren 

. Pensar en les darreres persones que ens han comunicar la mort d’algú molt proper. Empatitzar amb ells. Enviar-los amor i els millors sentiments

. Intentar dir aquesta pregària a Jesús: "Tu, que vas voler lliurement compartir la nostra condició humana fins a la mort, i mort dolorosa; tu, que no vas fer valdre la teva condició divina per alliberar-te de les esclavituds humanes sinó que les vas tastar a fons per solidaritat amb nosaltres, tingues pietat de nosaltres, acull a la gran taula del cel tots els germans i germanes que aquests dies ens van passant al davant; dona’ns la força per resistir i l’esperança per creure que de veritat estimant com i amb Tu fins a donar la vida, ens retrobarem amb tots ells allà dalt, ben a prop teu"

Des del confinament (23)

"Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum" (Evangeli de Joan, cap 11, versets de l'1 al 3).

Exercici 23: La fragància del perfum

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Proposta A: repeteix interiorment aquesta frase com un mantra, a poc a poc, diverses vegades: "Vull estar ben obert/a a tot el que d’autèntic i veritable es contingui en aquest exercici d’avui"

. Proposta B: demana a l’Esperit Sant humilment que et concedeixi de poder sentir la intimitat que es respira a la casa de Betània amb Jesús, Marta, Maria i Llàtzer

. Deixa la ment en blanc, concentra’t només en la respiració i recrea l’escena de la casa de Betània, imaginant com Maria ungeix els peus de Jesús amb aquell perfum de nard, com els hi eixuga amb els seus cabells i com la casa s’omple de fragància. Intenta imaginar que l’home a qui Maria ungeix els peus és la Realitat personal transcendent i amorosa que ha volgut experimentar l’amistat humana i que d’aquí a sis dies serà torturat cruelment fins a la mort

. Opcional: dialoga amb Jesús agraint-li la seva encarnació i la seva implicació en la condició humana

Des del confinament (22)

Aquest diumenge de Rams haurà estat la primera velada a la vida que no hem pogut flairar l’olor dels palmons. Elmar Salman, un dels últims grans professors de la Universitat Gregoriana de Roma, insistia en la importància dels elements pre o irracionals de la fe, com és ara l’atmosfera d’una determinada església o l’ambient d’una Pasqua juvenil. La il·luminació, la música, els olors, el to, el tacte, el sabor, l’ambientació... forma part indestriable del món que ha fet possible la vivència de la fe a moltes persones.

Exercici 22: Aquella olor dels palmons

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Opcional (recomanat): Demanar humilment a l’Esperit Sant el do de recordar algun element sensorial associat a una experiència positiva de trobada amb Déu (olor, llum, música...)

. Deixar la ment en blanc i esperar que vingui alguna olor, música o record sensorial associat a experiències positives de vida i/o de fe. Records negatius: a la llibreta!

. Quin perfum, música o gust t’agradaria que acompanyés la presència de Déu? No hi responguis amb un esforç mental. Deixa que la resposta flueixi dins teu. Assaboreix per dins una estona aquest element sensorial que t’aflori.

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 

Des del confinament (21)

A la nostra societat occidental postcristiana tenim una manera molt simple de resoldre la pregunta sobre Déu. No en sentim físicament la veu, no en veiem la mà deturant la mà dels assassins... Per tant, no existeix. Però, ¿i si la interacció amb Déu no es jugués en un pla físic inmediat, sinó en un altre pla, en aquesta mena de terra de ningú que és l’exercici quotidià de la llibertat? Aleshores, parafrasejant la famosa expressió: "És l’economia, estúpid!", nosaltres diríem: "És la llibertat, company!"

Exercici 21: "És la llibertat, company!"

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Opcional (recomanat): demanar humilment a l’Esperit Sant poder reconèixer amb lucidesa aquesta terra de ningú que s’obre en l’exercici quotidià de la teva llibertat i poder transitar-hi amb pau i valentia

. Recorda una de les darreres vegades que has hagut de prender una decisió que t’ha comportat un cert temps d’inquietud i discerniment. Intenta reviure aquell moment i mira de reconèixer com en aquell espai-temps en què la cosa no era clara, tu estaves exposat/da a diverses sol·licitacions o veus que et "cridaven" en un sentit o altre.

. ¿Veus increïble que en aquella zona i moment d’indeterminació en l’exercici de la teva llibertat, alguna de les sol·licitacions vingués de fora de tu mateix/a? ¿Reconeixes com a plausible que Aquell que les religions anomenen Déu -la Realitat amorosa, personal, transcendent i incondicionada- pogués interactuar amb tu en aquest espai-temps de la deliberació? No hi responguis de seguida amb el cap. Deixa que la pregunta es passegi per tot el cos i espera la resposta que et vingui del més profund de tu mateix/a.

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí 

Des del confinament (20)

Tenir lligams amb altres persones, si són sans i lliurement assumits, no va contra la salut mental, ni és cap forma d’infantilisme. Ben al contrari, és condició per poder créixer i afermar-se com a persona, unida als altres, corresponsable en la lluita per la vida que cal seguir tirant endavant.

Per què hauria de ser una forma d’infantilisme mantenir un vincle afectiu amb una Persona Transcendent que interactua amb la nostra llibertat movent-se en una dimensió més enllà de la nostra percepció limitada? I més quan persones que viuen aquest vincle hi troben la força per oferir-se com a voluntaris per cuidar afectats per coronavirus amb el conseqüent risc de contagi.

Exercici 20: És dolent dependre d’algú?

. Relaxació habitual al racó de silenci

. Opcional (altament recomanat): demanar a l’Esperit Sant la lucidesa i determinació per superar el prejudici cultural occidental que creure en Déu és una forma d’infantilisme

. Deixar que flueixi l’anhel més autèntic i profund que ve del nostre òrgan (jo) interior respecte de la necessitat de tenir un vincle amb una Realitat Personal Transcendent que interactua amb nosaltres a través de la nostra llibertat

. Intentar interactuar amb aquesta Realitat Personal amb un acte de la nostra llibertat que s’expressa amb una paraula "performativa" (filosofia del llenguatge), és a dir, que fa el que diu: "Si existeixes i ets la Realitat Personal transcendent i incondicionada que les religions anomenen Déu, fes que et conegui!"

. Pren-ne nota al Quadern de Pelegrí d’allò experimentat

Des del confinament (19)

Ara més que mai fem l'experiència de fins a qui punt necessitem els altres per ser nosaltres mateixos. Ara ens adonem que una certa tristesa, irritació i negativitat que sentim aquests dies venen simplement de la falta de contacte humà divers i ampli. Però, pensem per un moment: quan podíem entrar i sortir, quan anàvem a la feina, quan sortíem a sopar, al cinema, al teatre... Digueu-me amb tota sinceritat: una certa tristesa de fons, no la sentíem també? Abans, quan anàvem on volíem, una certa irritació no era també subtil companya habitual? Abans, quan érem "lliures", una certa negativitat difusa no ens envaïa també sovint, sobretot a mesura que ens fèiem grans? 

Ara digueu-me: en el clarobscur de la tristesa d’aquest confinament, no hi intuïu l’ombra d’una tristesa més gran i més fonda que ja hi havia en la vida que dúiem abans? I si no, per què entràvem i sortíem tant? Què buscàvem en tants contactes socials i una activitat tan frenètica que aquest confinament ha desemmascarat brutalment? Per què anàvem tan adelerats? Què coi buscàvem? I si em dieu que no és veritat, que no anàveu darrere de cap necessitat essencial, que ja us sentíeu complets, per què us queixeu ara d’aquest aïllament en el qual per fi podeu esta sols amb la vostra "completesa" d’homes i dones autònoms i plens?

Exercici 19: Necessitem els altres i... Algú més?

. Relaxació habitual
. Opcional (recomanat): demanar a l’Esperit Sant poder sentir la remor de fons de la tristesa anterior a la d’aquest confinament.
. Plantejar al propi òrgan interior: senties tristesa, irritació o negativitat de fons abans de la que sents en aquest confinament?
. No hi responguis de seguida amb el cap. Deixa que la pregunta es passegi per tot el cos fins arribar a les teves entranyes més profundes.
. Escolta atentament la resposta que t’arriba des d’allà baix.
. Pren-ne nota breument al teu Quadern de Pelegrí

Des del confinament (18)

Per a qui vulgui i pugui creure-ho, hi ha un accés a la Vacuna radical contra el pessimisme i la desesperança que ens envaeixen. Hi ha un accés al seu Descobridor i primer realitzador, en un itinerari des d’avui fins als seus orígens a través dels mitjans de comunicació més normals en els darrers dos mil anys: el relat recollit de boca dels protagonistes dels fets o dels seus seguidors i posat per escrit de primer en fulls de papir i més tard en pell de xai assecada. És així com tenim accés avui en llibre imprès, o cercant a Google, a la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) o a altres traduccions actuals. En el fragor de la batalla contra el Covid-19, et diem "prova això" i ja hi haurà temps més endavant de donar explicacions sobre la "composició química" del remei que t'oferim i com ens ha arribat.

Exercici 18: Un accés a la Vacuna radical contra el pessimisme

. Exercici optatiu (altament recomanat): invocar l’Esperit Sant demanant-li humilment que, en obrir la Bíblia, trobis una paraula escaient a la situació que estàs vivint. (Durada d'aquest primer moment: de 2 a 3 minuts).

. Obrir la Bíblia espontàniament. Preferentment, pel Nou Testament, és a dir, la part del final que comença amb l'Evangeli de Mateu. Si tens un Nou Testament obre'l directament. Si hi estàs força familiaritzat tanca els ulls i dona voltes al llibre de manera que ja no sàpigues per on l'obres.
. Llegeix on se't fixin els ulls
. No vulguis entendre amb el cap el que llegeixes ni extreure'n una idea.
. Deixa que el text es passegi pel teu cos i que sigui el teu òrgan interior el qui l’escolti
. Pren nota de la frase que t'has sentit dita a tu 
. Pots repetir-ho fins a tres vegades, sense avidesa, a poc a poc, amb humilitat i respecte
. Pren nota de les frases que el teu òrgan interior sent com dites per tu

. Optatiu (altament recomanat): dona gràcies a Déu pel que t'ha dit a través de la seva Paraula escrita. Pots fer-ho, si ho vols, condicionalment: "Si ets tu el Déu que m'ha parlat a través d'aquestes paraules, te'n dono gràcies"



Des del confinament (17)

El que més ens costa aquests dies és, sobretot, no poder abraçar la gent que estimem, no poder tocar-nos. No poder estimar-nos físicament. I com n'és d'inhumà i cruel no poder acompanyar els éssers estimats que agonitzen a les UCI, ni poder expressar el condol estrenyent les mans o abraçant. Aquestes dies no parem de sentir-ho en boca de psicòlegs i experts: "L'ésser humà necessita l'altre per tenir benestar mental i felicitat."

Tanmateix, quan, posats a buscar un sentit transcendent a la condició de l'ésser humà, fem l'opció lliure d'entrar en el món espiritual, ¿per què Déu hauria de ser una entitat impersonal, una mena d'energia còsmica que et traspassa la pell com la boira sense demanar permís? Posats a creure, ¿per què hauria de ser més digne, intel·lectualment parlant, un Déu oceànic que no un Déu personal? ¿Per què el Déu personal és vist per alguns "influencers" com a premodern, infantil i avant-penúltim, mentre que el Déu Gran-Tot, on finalment ens fondríem, seria la versió més adulta, més raonable i, definitivament, última de Déu? El nostre ésser més profund què vol: abraçades o fusió dissolvent del jo?

Exercici 17: Fusió o abraçades?

1. Demanar a l'Esperit Sant (veure Exercici 2): què vols?, què anheles més ardentment: fusionar-te amb el gran Tot i desaparèixer per sempre? O bé ser abraçat i reconegut per un Déu que pronunciï el teu nom? No hi responguis precipitadament amb el cap. Deixa que la pregunta es passegi per tot el cos fins que arribi a les entranyes més profundes i, aleshores, intenta escoltar la resposta més autèntica i sincera que aflori.
2. Queda't una estona assaborint la resposta. Pots prendre'n breu nota en el teu Quadern de Pelegrí


Des del confinament (16)

Ja portes 15 dies confinat/da: saps distingir la sensació d'embotiment mental després d'hores de tele i mòbil, de la sensació de lleugeresa i d'afectació personal positiva que sents quan fas aquests exercicis. I tanmateix et costa anar al racó del silenci. És normal. És la condició humana. Sabem allò que ens fa bé però no ho fem. La qüestió és: ara que te n'adones, què vols fer? Ets lliure de posar-t'hi 15 minuts o no.

Exercici 16: Televident o pelegrí?

. Relaxació habitual

. Exercici optatiu (però decisiu): demana a l'Esperit Sant, humilment, que et concedeixi el do d'enfortir la voluntat perquè siguis capaç de fer aquests minuts de silenci

. Posa nom a les sensacions o estats d'ànim que has tingut durant aquests primers 15 dies de confinament i valora de 0 a 5 segons una escala de menys a més qualitat humana

. Planteja al teu "òrgan interior" què passaria si decidissis prendre't aquests dies com una travessa en solitari del desert on l'Absolut potser se't doni a conèixer; enlloc de com un màster de sèries televisives i vagareig indeterminat. Què vols ser aquests dies únics i singulars: televident o pelegrí?

. No hi responguis de seguida amb el cap. Deixa que la pregunta es passegi per tot el cos i que la resposta brolli del més profund de tu mateix/a. Pren-ne nota breument al Quadern del Pelegrí.

Des del confinament (15)

Fins fa quatre dies estàvem en plena apoteosi del jo desvinculat: "Res no em pot obligar si no em ve de gust"; "Faig amb el cos el que vull". En quatre dies un virus desconegut li ha clavat a aquest jo suposadament autocreador una pallissa. El jo autocreador no pot ni sortir de casa i està "amorrat" a l'àmbit més elemental: el nucli familiar o humà bàsic. 

Amb anterioritat a la lliçó de realisme que rebem aquests dies, una simple "fenomenologia de la respiració" (María Zambrano 1905-1995) ja ens advertia que aquest jo autocreador depèn de l'exterior d'ell mateix cada segon per la necessitat imperiosa de rebre oxigen de fora. Depenem del "de fora" de nosaltres mateixos d'una manera inevitable i constant. És la nostra condició corporal la que ho exigeix i la que posa potes enlaire la supèrbia del jo pensant: "Amb el meu acte de pensar i de decidir jo soc l'inici de tot."

Exercici 15: Jo autònom: 0 / Covid-19: 10

. Relaxació habitual al propi racó de silenci (vegeu exercici 9 com a referència)

. Exercici optatiu (altament recomanable): demanar a l'Esperit Sant el do de reviure un record agradable de la nostra dependència d'un element extern a nosaltres com van ser la mare o el pare

. Deixant la ment en blanc, espera que et vingui un record de la infància, en què experimentis com rebies afecte, cura, dedicacions des de fora de tu mateix/a. Pot ajudar-hi estimular una mica la ment intentant passar la pel·lícula dels primers records agradables de la cura de la nostra mare, pare o tutor. Si venen records negatius, a la llibreta apuntats i desactivats. NOTA: els qui acabeu de perdre la mare o el pare, especialment a causa del Covid-19 (el meu condol més sincer), potser trobareu en aquest exercici una forma d'elaborar el dol. 

. Optatiu: donar gràcies a Déu pel record agradable que heu pogut assaborir, enmig d'aquests dies tan durs, i intentar reconèixer la Seva presència en aquell moment

Des del confinament (14)

Quan rebem la notícia colpidora de la mort del pare d'un amic per Covid-19; o, encara més, quan és la pròpia mort d'un familiar ben proper la que ens esquinça el cor, som ben bé com aquells de la quarta generació de la historieta.

Tancats a casa sense poder anar a la clariana formada pel ròdol consolador dels amics i veïns, sense el foc de la fe, amb prou feines som capaços de dir un Parenostre sencer. I tanmateix, si som capaços de recordar, de narrar la història de com els nostres pares van acomiadar els avis i de com aquests ens havien explicat com acomiadaven els seus cantant "L'Hora dels adeus", tot fent rotllana al cementiri del poble. Si de manera senzilla i humil relatem la història de la nostra família a l'entorn d'aquelles fotos esgrogueïdes, guardades en una capsa de sabates, potser la precarietat del relat, trencat de tant en tant pels nostres sanglots, serà suficient per canalitzar el dolor, donar un sentit a la pena i homenatjar els qui ens han deixat.

El relat dels bons records que ens deixa l'avi o l'àvia, el pare o la mare, i el poema que tant li agradava, seran suficients per adobar el dolor. I sempre ens quedarà el recurs de baixar-nos el text complet del Parenostre per internet i, fins i tot, de demanar a aquell amic de la guitarra que ens enregistri un àudio amb "La vall del riu vermell" per cantar-hi a sobre, junts, el petit nucli que podrem expressar així el nostre dol, sols a casa.

Des del confinament (13)

Vivim trasbalsats pel degoteig constant i creixent de persones ben properes que moren víctimes del Covid-19, sense que els seus familiars pugui fer-los costat al moment de la mort ni tenir el bàlsam de les abraçades en una cerimònia de dol. Aquesta crua realitat i les situacions d'estrès i sobrecàrrega que han i hauran de viure els professionals de la sanitat i dels serveis públics ens portaran a tots a una situació límit en què de forma ben comprensible brollarà amb renovada virulència el crit d'Auschwitz: "On és Déu?"

Exercici 13: El silenci de Déu

. Relaxació habitual al teu racó mínimament ambientat (veure Exercici 9)

. Exercici optatiu (altament recomanat): demanar a l'Esperit Sant la serenor per meditar una estona en sintonia amb els qui més pateixen aquesta crisi del Covid-19

. Imagina per uns moments les situacions més difícils que s'estan vivint (a les UCIS dels hospitals, a les cases amb gent en quarantena i amb poc espai, qui plora la mort de la mare o el pare). Amb serenitat però realisme comparteix amb ells uns minuts la seva situació.

. Resposta

Proposta A) 
Prego a Déu per cada una d'aquestes persones: imagina una sanitària agafant la mà d'algú que s'està morint i demana a Jesús que s'hi faci present donant coratge a la sanitària i abraçant la persona que s'està morint. Segueix així amb un camioner, que porta 8 hores al voltant i no ha pogut prendre res calent. Un/a mosso/a d'esquadra verificant els motius de les sortides dels veïns amb por d'endur-se el virus cap a casa seva, on acull la mare ja gran...

Proposta B) Imagina les mateixes persones i les mateixes situacions i envia'ls tot el teu amor i solidaritat

Des del confinament (12)

Per resistir la monotonia del confinament, l'estrès de l'hospital o de la carretera, o encara molt més dur, el dol per un familiar o conegut de qui gairebé ni tan sols ens hem pogut acomiadar, necessitem poder donar un sentit a cada gest petit o gran que ens toca fer a cadascun de nosaltres en situacions tan diverses. 

Què pot ajudar a donar-li un sentit per a qui vulgui i pugui? Doncs per exemple pensar que un Déu humil i encarnat també ho va fer o ho va patir: anar a buscar aigua a la font de Natzaret, carregar fustam sota el sol de Galilea, patir set i escassetat, ser acorralat progressivament pel virus de l'enveja i l'odi dels poderosos del seu temps. 

Exercici 12: Secrets per resistir

. Relaxació habitual (veure exercici 9)

. Què és el que et costa més aquests dies?: rentar la tassa del WC, dissimular quan l'avi fa soroll xarrupant la sopa, no poder dutxar-te ni prendre res calent quan atures el tràiler ple de verdures a l'àrea de servei, donar la mà al qui s'està morint a la UCI

. Com t'hi ajuda imaginar Jesús fent o patint aquestes mateixes accions?: rentant els peus bruts dels deixebles, rodejat de malalts de tota mena que l'estrenyen per totes bandes, respirant la pudor de la presó del Sanedrí

. Optatiu (però decisiu): Demana a l'Esperit Sant que t'ensenyi en el cor, el teu òrgan interior, com fer les coses sentint-te acompanyat per Jesús

. Propòsit: quan una cosa se'm faci feixuga, pensaré en Jesús, el convidaré a fer-la amb mi, voldré creure que la fa amb mi o que l'estic servint en l'altre, el malalt, el qui acaba de perdre un familiar, el qui em fa una vídeo-trucada perquè vol una estona de companyia.

. Pren-ne nota breument al Quadern de Pelegrí

Des del confinament (11)

"Conversió" ve del llatí "con-vertere" i, per tant, de "versus"; en català "vers", "cap a", o sigui conversió = canvi de direcció. Sí: la veritable conversió no és simplement intentar ser més bo, sinó canviar de direcció. Vol dir que vivíem d'esquena a unes necessitats o realitats i que ara el Covid-19 ens ha fet girar 180 graus en rodó i ens les fa mirar de cara. 

Exercici 11: Quines conversions experimento aquests dies?

. Quines conversions experimento en relació amb la manera de cuidar els vincles amb les persones del nucli familiar més proper?No hi responguis de seguida. Deixa que la resposta aflori del més profund del teu interior.

. Quin canvi d'orientació ha fet la meva percepció del sofriment dels qui ja tenien una vida fràgil i amenaçada abans que el Coronavirus m'amenacés a mi?: emigrants que fugen de sequeres, fam, malalties...; refugiats en campaments des de fa anys (palestins a Jordània o al Líban); sirians fugint de la guerra... És que tots ells són més "dolents" que jo? Han comès algun "pecat" especial que els ha fet mereixedors de les calamitas que els han caigut a sobre? Tots els qui viuen al carrer és perquè s'ho han buscat? Pots entendre ara que a uns els ha tocat el carrer com a tu et pot tocar el Covid-19 per una cadena d'infecció humana (entorn familiar, decisions equivocades dels avis o dels pares, ignorància, deixadesa, covardia o temeritat? 

. Quins canvis de certeses internes experimento aquests dies en relació amb el possible sentit de la vida? Quin sentit té l'aventura humana? Per què tant de sofriment d'uns i benestar d'uns altres? Què quedarà dels esforços de les metgesses, metges, funcionaris? Tot per a res? 

. Es desperta dins teu una rara sintonia o estranya preconnexió amb paraules com Déu, vida plena, salvació... Escolta primer què et diu el teu òrgan interior abans del que et diu la raó crítica. En pots prendre nota al teu quadern del pelegrí

Des del confinament (10)

A totes les religions trobem el recurs de la repetició de frases breus, mantres, com a expressió de la pregària adreçada a Déu o al diví. En la tradició cristiana, aquesta pràctica ve de lluny, dels anomenats Pares del Desert, els primers cristians retirats al desert amb sant Antoni Abat com a pioner.

Exercici 10: La repetició com a forma de transcendir

Oferim dues variants

a) Els qui, malgrat les distraccions naturals, heu pogut realitzar l'anterior exercici, el 9, podeu repetir-lo intentant allargar una mica més el temps

b) Els qui heu tingut dificultats amb l'exercici 9 podeu fer aquesta variant: després d'una estona de relaxació centrada com sempre en la respiració, podeu dir mentalment la pregària del Cor: SENYOR JESÚS (inspirant), FILL DE DÉU (expirant), TINGUES PIETAT DE MI (inspirant), PECADOR/A (expirant).
Així uns 10 minuts. 

Aquesta pregària del Cor també es pot anar repetint per dins durant el dia mentre fem qualsevol activitat, i és especialment recomanda dir-la per dins en els moments de tensió a casa, a la feina o a l'hospital.

Des del confinament (9)

Franz Jalics (Budapest, 1927), jesuïta hongarès destinat a l'Argentina als anys 70, va ser detingut i torturat pels militars argentins. No tenia res a dir ja que, a pesar de servir pastoralment en un barri popular, no tenia cap connexió amb els moviments clandestins revolucionaris. Durant cinc mesos el van tenir amb els ulls embenats, les mans esposades o la cama lligada. No tenia esma ni de resar un parenostre i només tenia força per pensar mentalment la paraula CRIST quan inspirava i la paraula JESÚS quan expirava. Al final el van deixar anar. Jalics va patentar un mètode de pregària basat en la repetició del nom CRIST - JESÚS acompassat amb la respiració. També ofereix l'alternativa de pensar mentalment la paraula VIDA en inspirar i la paraula SÍ en expirar.

Exercici 9: Repetir una paraula que modeli el nostre cervell en positiu

. Comença amb l'exercici acostumat. Ben assegut/da en una cadira amb l'esquena dreta, els peus tocant a terra i les mans damunt les cuixes. Centra l'atenció en la pròpia respiració
. Inspira pel nas amb naturalitat
. Intenta resseguir mentalment el recorregut que fa l'aire des del nas, baixant per la tràquea fins a omplir els pulmons
. Retingues l'aire un breu instant
. Expira l'aire intentant resseguir mentalment el recorregut de sortida de l'aire sentint com surt calent pels narius
. Relaxa el front, les celles, les galtes, les espatlles...

. Al cap d'uns 3 o 4 minuts, al moment d'inspirar imagina mentalment la paraula CRIST (o VIDA) com si la paraula et recorregués tot el cos cap a dins. En treure l'aire imagina mentalment la paraula JESÚS (o SÍ) com si fes tot el recorregut de sortida.
. Segueix així uns 10 minuts

. Avisos importants: al principi costa una miqueta i la ment se te'n va. És ben normal. L'important és que t'hi tornis a posar tantes vegades com et distreguis. 
. Només has d'imaginar mentalment la paraula CRIST (VIDA) i JESÚS (SÍ). No has d'imaginar ni el rostre de Jesucrist, ni cap escena de l'Evangeli, ni voler treure'n cap idea o moralina. Confia en la força de la paraula.

. Si hi perseveres, amb distraccions incloses, uns 10 minuts, començaràs a sentir pau. Si ho fas cada dia i allargues de mica en mica el temps fins arribar als 20-30 minuts, aniràs experimentant pau i serenitat i com si et traguessis un pes de sobre. Això sí: has de perseverar i no buscar un rendiment immediat des del primer dia

Des del confinament (8)

El remei tan desitjat contra el Covid-19, la vacuna, no ens vindrà per una il·luminació que rebrem els milers de milions d'habitants del món, tots a la mateixa hora, en una distribució universal, justa i equitativa. No serà així.

Rebrem la vacuna salvadora perquè en algun lloc o llocs ben concrets uns equips concrets de dones i homes amb noms i cognoms concrets l'hauran trobat. A ningú no li passarà pel cap dir que és una injustícia que la vacuna salvadora hagi vingut d'un racó ignorat de la Xina, d'Alemanya o dels Estats Units. Més aviat ens agradarà conèixer els noms i les circunstàncies en què va ser descoberta la vacuna que va posar fi a la pandèmia més terrible del primer terç del segle XXI. Fins i tot no és cap ximpleria preveure que amb el temps s'hi faran peregrinacions. 

I ara fem, si us plau, la translació: per què això que és tan obvi i inqüestionable, quan entrem en el terreny de la religió, davant del fet que una religió afirma que la salvació radical dels nostres mals ve d'una Persona encarnada en un moment puntual de la història, es reacciona dient que això és una concepció injusta, imperialista, pretensiosa i ofensiva de cara al sentit universal que demana la raó i de cara a les altres religions?

Alguns replicaran dient que en l'àmbit de la religió la comunicació amb Déu o el diví no funciona com en l'àmbit de les coses humanes. Però aleshores és legítim que uns altres pensin: opto, en un context de respecte i pluralisme, per una forma d'entendre la religió que no la separa de la forma humana normal de comunicació entre les persones.

Hem intentat fer un argument que faci veure la dignitat intel·lectual de creure que la Vacuna dels mals radicals de la humanitat ens arriba per una persona concreta: Jesucrist.

Exercici 8: Ens salvarem del Covid-19 per una il·luminació universal o per un mediador concret?

Intent d'acostament personal a Jesucrist com a portador de la Vacuna contra la por i el pessimisme

. Relaxació habitual (veure exercicis anteriors)

. Planteja a l'òrgan interior aquestes preguntes: Quin és el principal obstacle que m'impedeix obrir-me a la possibilitat que Jesucrist sigui el Salvador de la humanitat? He provat mai d'acostar-m'hi d'una manera personal, sense prejudicis?

. Consulta l'òrgan interior: davant l'amenaça devastadora del Covid-19, si et diuen que a l'altra punta del món hi ha la vacuna salvadora, aniries a buscar-la? I si et diuen que per trobar la força interior per resistir l'amenaça o els efectes del Covid-19 no cal que escalis el cel ni travessis el mar, sinó que ho tens a tocar de la punta del cor, amb un acte de la voluntat i amb una paraula teva dita amb humilitat, què faries?

. Acte optatiu. Amb una actitud humil, al teu racó de silenci, digues a poc a poc i de forma que sentis la pròpia veu, aquesta invocació: "Jesús, si estàs viu i ets el Salvador de la humanitat, fes que et conegui."

. Adona't que aquesta invocació està formulada en condicional, de manera que si ets agnòstic o ateu no traeixes les conviccions actuals. L'únic que fas és obrir-te, amb la voluntat, a la possibilitat que hi hagi Algú més, més enllà de les nostres certeses

. És un pas que va més enllà de la raó analítica o empírica però no és irracional. És com llençar un missatge a l'espai per saber si hi ha vida intel·ligent més enllà de la Terra

. Els qui ja sou creients podeu fer la invocació sense el "si" condicional

 
Des del confinament (7)

Victor Frankl (1905-1997), psiquiatra vienès que va sobreviure als camps de concentració nazis, en va extreure la teoria que en una situació límit sobreviuen, o resisteixen millor, aquells que tenen un motiu per viure, una esperança, un propòsit: "He de viure per explicar al món aquest horror", "M'he de retrobar amb els meus i refer la vida", "He de fundar un moviment contra el racisme..." (El hombre en búsqueda de sentido. El seu mètode: Logoteràpia. També s'anomena la tercera Escola Vienesa, enfront de la primera de Freud i la regona d'Adler).

Aquests dies a tots ens tocarà viure situacions límit. Totes les previsions ho anuncien. Quina força interior tindrem per resistir cadascú al seu lloc? Segons Frankl, tanta com motius tinguem per viure.

Exercici 7: Quins motius tinc per viure?

. Relaxació habitual (veure exercicis anteriors)
. Tanca els ulls. Imagina't que estàs en un camp de concentració (recorre a imatges de pel·lícules sobre el tema que t'hagin impactat. Intenta empatitzar al màxim amb aquesta situació: fa fred, tremoles damunt la neu amb unes sabates esparracades. Per esmorzar només t'han donat una sopa de naps freda i fastigosa. T'insulten i et peguen tot aviant-te a treballar a la pedrera.)
. En què penses per animar-te?
. A què t'agafes per no ensorrar-te anímicament i no desitjar ara mateix la mort?
. Què t'encén una espurna d'il·lusió?
. Pren-te temps, no donis una resposta amb el cap. Espera a sentir una resposta que et pugi de l'òrgan interior. Pren-ne breu nota si vols
. Aquesta setmana vinent, davant de totes les situacions difícils, de malaltia o de mort de familiars o coneguts, davant el tedi del confinament, davant la lluita titànica als hospitals o en el repartiment dels serveis bàsics...
. A què t'agafaràs per tenir forces?
. Què t'aguantarà per dins?
. A quin pensament o quina imatge recorreràs per resistir amb bon tremp?
Pren-ne nota breument, si vols, en el bloc de pelegrí

Des del confinament (6)

La idea que som una gota d'aigua que trobarà la felicitat en la fusió amb l'oceà avui és hegemònica. Vol dir que una gran majoria ho considera veritable i correcte sense haver de demostrar-ho ("Hegemonia": concepte d'Antonio Gramsci, comunista italià dels anys vint, segle XX). Una altra idea, però, s'obre pas contraculturalment: som pelegrins enmig del desert.

Tu tries. A l'oceà TOT és igual a TOT, que és com dir que no hi ha RES. Al desert hi ha almenys la possibilitat d'intentar orientar-se i caminar vers alguna direcció amb l'esperança de trobar un oasi amb palmeres i aigua per calmar la set (Josep M. Esquirol, La resistència íntima). Tu tries. Aquí seguirem el camí del desert.

Exercici 6: Oceà o desert?

. La relaxació acostumada al teu racó tot percebent la pròpia respiració.
. Deixa ressonar dins teu aquestes preguntes: "De què tinc set jo?", "Què és el que desitjo amb totes les forces en aquests moments?"
. No responguis de seguida amb el cap. Dona temps que parli l'òrgan interior. Escolta'l
. No t'escandalitzis dels desitjos més inesperats que et puguin sortir de dins. No tot el que portem dins és bo. Però és bo que surti tot el que portem dins. Pren-ne nota breument al bloc de pelegrí, si ho vols, i no hi pensis més
. Planteja't amb molta pau aquesta altra pregunta: "On intento saciar la set? (coses, llocs, activitats, persones, organitzacions, etc.)
. Dona temps al teu interior perquè hi respongui amb sinceritat
. Nova pregunta: "Quedo realment saciat un cop he intentat calmar la set en aquestes coses, indrets, activitats, persones, institucions, etc.?
. Deixa que la resposta emergeixi del més fons de tu mateix/a
. Darrera pregunta: "Estic disposat a posar-me dempeus i caminar si m'asseguren que hi ha una direcció i un indret on aquesta set es pot calmar?
. No et precipitis. Deixa que la resposta surti de ben endins.
. Pren nota breument de les respostes

Des del confinament (5)

"En cas que sigui necessari us cauran al davant unes mascaretes. Si us plau, abans de posar-les als nens, poseu-vos primer la vostra." Ho hem escoltat cada vegada que hem pujat en un avió i, tanmateix, mai no acabem d'aplicar-ho a les urgències petites o grans de la vida quotdiana.

Aquests dies, per exemple, quan intentes fer 15 minus de silenci, et pot venir al cap una idea-soroll: "Amb tanta gent que necessita la meva ajuda, això meu és pur egoisme." Res més fals: si tu no portes ben col·locada la mascareta interior, no podràs ajudar els altres. Aquests 15 minuts d'or t'ajuden a col·locar-te diàriament la protecció interior que et permetrà resistir la monotonia del confinament o l'atabalament a la feina i, especialment, en el món sanitari.

Exercici 5: Una mica de tendresa per cuidar-te

. Ben assegut/da al racó de concentració diària
. Inspira pel nas, no per la boca, sense forçar la respiració, amb naturalitat
. Intenta seguir mentalment el recorregut de l'aire fins a inflar els pulmons. Reté uns instants l'aire
. Imagina el recorregut de sortida fins que l'aire surt una mica calentó pel nas. Si et venen idees-soroll les "aparques". Pots usar el recurs d'apuntar-les breument a la llibreta. 
. Et pots dir a tu mateix/a -mentalment- frases com les següents, a poc a poc, i deixant intervals entre frase i frase per sentir o rebre algun moviment o paraula interior: "Vull deixar parlar el meu òrgan interior, que no és la raó crítica (necessària en altres moments, però no ara); "Vull estar obert/a al que el meu jo profund em vulgui dir o fer notar"; "No hi vull posar barreres mentals ni emocionals"
. També pots deixar ressonar frases com aquestes: "Fa falta tendresa per cuidar-nos, voluntat per realitzar petits canvis i humilitat per comprendre que tots tenim descosida l'ànima". "Els canvis reals són petits i constants i només depenen d'un mateix" (Anabel González, "La Contra", La Vanguardia, Dimecres 18 de març del 2020)

Des del confinament (4)

És automàtic. Tot just et poses al teu racó a intentar fer aquests 15 minuts de silenci et venen al cap un munt d'idees: trucar als parents, demanar a la veïna de sota si vol que li portis res quan surtis a comprar, endreçar aquella estanteria de llibres mal col·locats... Això quan les idees no són més adverses: "Això que vaig a fer no serveix de res," "Això són coses de capellans i monges que ens aparten del veritable compromís necessari aquests dies", "Això és fomentar l'individualisme"... Benvingut/a al club! Et venen aquests pensaments? Ergo: estàs en el bon camí

Exercici 4: Què fer amb el soroll que destorba el teu silenci?

. Saludar-lo amb bon humor com a la cançó de Simon i Garfunkel: Hello, darkness, my old friend (The sound of silence)
. Tenir una llibreta al costat on anotar molt breument les "idees-soroll". Fas una creu al foli dividint-lo en 4 espais: coses que he de fer avui, records negatius que en un altre moment hauré d'afrontar, idees positives, altres... Un cop anotada la idea-soroll, queda "desactivada"
. I tu "a la teva": seu amb l'esquena dreta, concentra't en la respiració intentant resseguir mentalment el recorregut de l'aire d'entrada i de sortida (al principi costa, però cal intentar-ho)
. Deixa que aflori l'òrgan interior, que s'aquieti la maquinària mental, deixa't gronxar pel que ve del fons
. Que veu una idea-soroll? A la llibreta! I tu "a la teva"

Des del confinament (3)

Va caure ferit al peu de la muralla en la defensa de la ciutat. El van dur a casa seva. Obligat a un llarg confinament per convalescència, va demanar alguna cosa per llegir. Li van dur llibres d'aventures de cavalleries (els còmics de l'època) i vides de sants. 

El nostre personatge va adonar-se que quan llegia llibres de cavalleries, al començament, sentia una gran excitació però després li quedava un regust de buidor i melangia. En canvi, quan llegia vides de sants al principi li costava i sentia com una resistència a fer-ho però quan acabava de llegir-les li quedava pau i alegria al cor. Així va començar el pelegrí -com s'autoanomena a la seva biografia- a distingir o apreciar el "discerniment d'esperits".

Era basc, de Loiola i es deia Ignasi, creador dels Exercicis Espirituals i fundador dels jesuïtes.

Tu també estàs aprenent aquests dies el "discerniment d'esperits": quan ben esmorzat tens tot el dia per davant, si comences per engegar el mòbil, mirar els darrers vídeos que t'han enviat i xatejar, o et poses a llegir els diaris o a mirar una sèrie de Netflix... alguna cosa dins teu -l'òrgan interior?- et diu que has tirat pel camí més fàcil, pel més directament gratificador... Si en canvi, malgrat una certa mandra inicial, dones prioritat a fer un d'aquests Exercicis, a poc a poc, una satisfacció més fonda t'envaeix... igual que al cavaller ferit en el seu confinament de Loiola. Enhorabona! Ho estàs aprenent per tu mateix/a!

Exercici 3: Distingir o "discernir" els diversos estats d'ànim o "esperits"

. Recollit/da en el teu racó, habilitat per a l'ocasió (una cadira baixa o una butaca amb respatller dret, un llantió, una icona o una petita creu, o aquella reproducció de Van Gogh que t'inspira tant)
. Relaxa't tot concentrant-te en la respiració sense forçar-la
. Tanca els ulls i deixa fluir del fons del teu cor
. Planteja't sense agafar-te a una resposta mental ràpida: "És veritat que quan obro així més aviat m'envaeix una certa buidor i que quan prioritzo començar per allò que exigeix una mica més de dedicació als altres o a mi mateix/a en un sentit mental o espiritual, em costa més d'entrar-hi però m'omple més un cop he acabat?"
. Deixa que la pregunta es passegi per tot el teu cos. No responguis immediatament amb el cap. Deixa que parli el teu òrgan interior
. Acabats els 15 minuts pots prendre nota breu i telegràfica de la resposta que t'ha arribat des de dins teu

Des del confinament (2)

E. F. Schumacher (no el pilot de Fórmula 1, sinó l'economista britànic que va escriure un dels llibres més influents del segle XX,
 Small is beautiful (1973), pioner en l'ecologisme i en la crítica al model de progrés capitalista desbocat i sense límit) deia: "Algú em va suggerir que podia millorar notablement la salut i felicitat dedicant quinze minuts al dia a uns exercicis de relaxació i concentració. La pràctica modesta de deixar que la meva tranquil·litat interior anés aflorant va dur-me a aquests descobriments insospitats: com un comptador Geiger, el meu jo més profund va començar a reaccionar."

 

Schumacher anomena òrgan interior aquesta dimensió interior que no coincideix amb la raó o intel·ligència crítica . "Quan alguna cosa és veritat aquest òrgan m'avisa sovint molt abans que la raó sigui capaç d'entendre com és que podria ser veritat" ("Això és el que crec", Qüestions de vida cristiana 229 (2008).

 

Exercici 2: Deixar aflorar el teu òrgan interior, que no és la teva raó analítica

 

. Vés al teu racó. Relaxa't a ritme tranquil de respiració

. Deixa fluir el teu òrgan interior. Intenta percebre'l

. 15 minuts (= 1% de les 24 h)

. Intenta aturar la raó crítica i veure si aflora aquest òrgan interior encara que sigui experimentant una serenor que no te la dona l'ús de la raó (necessària per a altres coses)

 

Des del confinament (1)


A més de cuidar en tot el que poguem els qui pateixen la malaltia o algun dels seus efectes, el gran repte que tenim per davant és, almenys 15 dies, haver d'estar amb nosaltres mateixos i amb aquells amb qui compartim vida i habitatge. Acabo de rebre un missatge d'una mare amb tres fills adolescents: "Em comença a agradar molt aquest estil de vida, tens temps per meditar i sentir sensacions grans que només el silenci et deixa sentir." Bingo!

 

Exercici 1: Trobar el gust del silenci

 

. Abans d'engegar la tele, la ràdio o posar-te els auriculars, pren-te un temps per assaborir el silenci.

. Busca el racó de la casa més silenciós on et trobis amb intimitat. Pacta-ho, si cal, amb els qui comparteixes pis.

. Escolta el silenci

. Supera la basarda, incomoditat, por o mandra inicial. Els primers 5 minuts són els pitjors. Et vindran mil idees sobre el que podries fer... menys el que et cal: amarar-te de silenci.

. T'hi pot ajudar la respiració acompassada

. I amb el silenci, "sensacions grans", com diu aquella mare














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET