Amb processos adequats és possible recuperar les víctimes de tràfic
EDITORIAL Foto: Projecte Esperança Adoratrius. Pablo Blázquez
Despesa errònia d’energies
Redacció 30/06/2020

Esfereeix contemplar com, aquestes setmanes, minories més o menys nombroses, però certament no gaire il·lustrades, dediquen els seus esforços a mutilar, enderrocar o demanar la retirada de monuments de personatges històrics que consideren racistes i/o esclavistes. I encara algunes a l’empara de polítics en exercici, que en demanen la retirada o simplement que els «tirin a terra». Gravíssim. Tots ells haurien de recordar la màxima de Federico Mayor Zaragoza: «La història es pot descriure, però no es pot tornar a escriure.» És inútil intentar esmenar la plana històrica ja escrita. No podem jutjar els qui ens han precedit amb les categories del segle XXI, ni sentir-nos ni buscar responsables de les seves preteses errades.

En l’origen d’aquesta nova onada iconoclasta, una protesta justa: el moviment antiracista desencadenat als Estats Units i arreu, arran de la tràgica —i injustificada— mort de l’afroamericà George Floyd. Però, com ha passat en la història, les masses són orbes i fàcilment manipulables i el moviment ha sortit de mare. I de l’antiracisme s’ha passat aviat a l’antiesclavisme. I quan es parla d’aquest, hom fa referència al del segle XV o al del segle XIX. I s’oblida l’esclavatge que avui, en ple segle XXI, perviu en formes terribles. Així, el protocol de Palerm de 2000 indica que «el tràfic de persones, comerç de persones o contraban de persones és el comerç il·legal d’éssers humans amb propòsits d’esclavatge laboral, mental, reproductiu, explotació sexual, treballs forçats, extracció d’òrgans o qualsevol forma moderna d’esclavatge contra la voluntat i el benestar de l’ésser humà». I el 71% de les víctimes del tràfic tenen nom de dona.

Hom arriba a pensar que aquesta mobilització iconoclasta és la tapadora d’una realitat fosca («ferida en el cos de la humanitat contemporània», l’anomena Francesc) que no convé gens que emergeixi a la llum.

Valdria més, doncs, que els iconoclastes del segle XXI i els que els manipulen, reconduïssin tantes energies a lluitar a favor de la prevenció, l’assistència i la reintegració social de les persones que són objecte de tràfic. O a donar suport a Talitha Kum (2009), la xarxa internacional de la Vida Consagrada en contra del tràfic de persones en totes les seves formes, l’esclavatge del segle XXI. O a l’acció de congregacions religioses com les Adoratrius que, amb el seu projecte Esperança (1999), ofereix un suport integral a les dones que han patit el tràfic. De totes elles en parlem al Primer Pla del número que teniu a les mans. Que la Mare de Déu, en la seva advocació de la Mercè, ens ajudi a trencar tantes cadenes que avui perviuen.
















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET