El Sant Pare ha posat aquest dimecres l'exemple de Líbia, país on es viuen uns drames "inimaginables"
PAPA FRANCESC 
El Papa recorda "l'infern dels migrants als camps de detenció"
Durant la Missa coincidint amb els 7 anys de la visita a Lampedusa, Francesc diu que "és Jesús qui demana que se li permeti desembarcar"
@IgnasiMiranda 08/07/2020

El Papa ha recordat aquest dimecres que “és inimaginable l'infern que passen els migrants i refugiats en els camps de detenció”. En l’homilia de la Missa que ha presidit a la Casa de Santa Marta coincidint amb els 7 anys de la seva visita a Lampedusa, Francesc ha recordat les paraules de Jesús quan diu: “allò que vau fer amb el més petit dels meus germans, ho vau fer amb mi". Ha afegit que això es produeix "per bé i per mal". El pontífex ha posat Líbia com un clar exemple actual d’aquesta realitat. "M’han donat la versió destil·lada. Això passa avui amb Líbia. Ens donen una versió destil·lada. Sí, hi ha guerra, lletja, però no podeu arribar a imaginar l’infern que es viu allà, el que pateixen els migrants en els camps de detenció, quan aquesta gent només venia amb l’esperança de travessar el mar", ha lamentat.

En recordar l’històric viatge a l’illa de Lampedusa, que va marcar els inicis del seu pontificat amb una clara aposta per les perifèries existencials, el Sant Pare ha comentat el salm del dia, que ens invita "a buscar constantment la cara del Senyor". El bisbe de Roma ha assegurat que aquesta actitud cap a Déu "és fonamental en la vida del creient, que ha entès que l'objectiu final de l'existència és la trobada amb ell".  D’altra banda, a partir de la primera lectura d’avui sobre el poble d'Israel, que havia perdut de vista la Terra promesa, ha recordat que, en aquell desert, “la prosperitat i la riquesa abundant havien allunyat del Senyor el cor dels israelites i l'havien omplert de falsedat i injustícia”.

Referint-se ja concretament a la visita d’ara fa 7 anys, el Papa ha subratllat la dimensió vivencial que va tenir per a ell aquella estada d’unes hores. "Recordo aquell dia, ara fa set anys, precisament al sud d'Europa, en aquesta illa, on algunes persones m’explicaven les seves històries, i com havien patit per arribar-hi", ha comentat. "Una persona explicava coses terribles en la seva pròpia llengua, i l'intèrpret semblava que traduïa bé, però aquell parlava molt i la traducció era curta, cosa que em va fer pensar en els girs de l'idioma", ha afegit el pontífex. Igualment Francesc ha afirmat que, després de la intensitat del dia, va rebre comentaris que encara empitjoraven les històries de les persones que va veure. Ha explicat concretament que, quan va tornar a casa, a la tarda, "una dona filla d'etíops, que entenia l'idioma d'aquells migrants i havia mirat la trobada a la televisió, va revelar que allò que va dir el traductor etíop no és ni tan sols la quarta part de les tortures, dels patiments que ells van viure".

En un altre moment de la predicació, el pontífex ha definit la “cultura del benestar” actual com “un pecat del qual nosaltres, cristians d'avui, no estem tampoc exempts”. Ha lamentat que aquesta mentalitat ens porta a pensar en nosaltres mateixos, ens fa insensibles al crit dels altres i ens fa viure en bombolles de sabó, boniques però que de fet no són res més que una il·lusió d’allò que es efímer, provisional, i que porta a la indiferència cap als altres. Finalment el Sant Pare ha presentat la primera lectura d’aquest dimecres, del profeta Osees, com "una invitació renovada a la conversió, a girar la vista cap al Senyor per veure el seu rostre". I en recordar després la gràcia dels apòstols que van poder trobar-se físicament a Jesucrist, el bisbe de Roma ha assegurat que es tracta d'una trobada que "és possible també per a nosaltres, deixebles del tercer mil·lenni". Ha conclòs que avui “és Jesús qui crida a la nostra porta famolenc, assedegat, foraster, despullat, malalt i empresonat, demanant que ens trobem amb ell i l’ajudem, que se li permeti desembarcar".

La Santa Seu demana protegir els refugiats

D'altra banda l'observador permanent de la Santa Seu davant les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals amb seu a Ginebra acaba d’intervenir en el 78è Comitè Permanent, dedicat al programa de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats. Ivan Jurkovic ha insistit que cal protegir la vida i la dignitat humana dels refugiats. Ha destacat que "preservar la vida d’aquestes persones, alleujar els seus patiments i promoure el seu desenvolupament autèntic i integral” és el compromís de la Santa Seu, expressat en una intervenció sobre "reassentaments i vies complementàries".

El bisbe Jurkovič ha mostrat el compromís assumit pel Papa i l’Església universal, que passa per "treballar amb cada soci responsable en un diàleg constructiu destinat a proposar solucions concretes" a la migració massiva i als moviments de refugiats. Igualment el representant del Sant Pare ha destacat "la urgent esperança" expressada per Francesc en el seu Missatge per al Dia Mundial del Migrant i del Refugiat d’ara fa dos anys, en la línia de reivindicar que "més països obrin corredors humanitaris". L’observador permanent Ivan Jurkovic ha defensat la necessitat de trobar "mecanismes tangibles per a un repartiment més equitatiu de les despeses i de les responsabilitats". A més, ha subratllat que "els països que reben refugiats també participen en la distribució de beneficis", alhora que ha recordat que "molts refugiats tenen capacitats que han de ser adequadament reconegudes i valorades".

Jurkovic també ha proposat que es fomenti un esforç decidit "per promoure la seva inclusió social i professional, garantint l'ocupació, l'educació lingüística i la ciutadania activa per a tothom". Finalment el representant de la Santa Seu ha expressat en nom del Papa el seu reconeixement per "les mesures d'emergència adoptades per a l'evacuació dels refugiats de Líbia, on corrien un greu perill, cap a Níger i Rwanda". Jurkovič ha recordat que "la gran majoria dels refugiats i les seves famílies continuen sense saber quin és el seu futur i es veuen obligats, en el millor dels casos, a sobreviure sense poder satisfer les seves necessitats diàries o, en el pitjor dels casos, es veuen confinats en centres de detenció", on "se'ls priva d'accés a l'educació, l'atenció de la salut i les oportunitats de treball decent, mentre corren el risc de ser sotmesos als delictes del tràfic de persones i l'esclavitud moderna".

Es pot escoltar AQUÍ (minut 23') l'última edició de DIARI DEL PAPA
















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET