Es compleixen aquest dissabte 150 anys de la constitució dogmàtica 'Pastor Aeternus', del Concili Vaticà I
PAPA FRANCESC 
El cardenal Pietro Parolin visita Espanya el dissabte 25 de juliol
El secreteri d'Estat, número dos del Papa, presidirà una ordenació episcopal i s'interessarà per "les relacions Església-govern espanyol"
@IgnasiMiranda 17/07/2020

El cardenal secretari d'Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, visitarà Espanya dissabte 25 de juliol, festa de l’apòstol Sant Jaume, acompanyat per Paul Richard Gallagher, secretari de Relacions amb els Estats. Ho ha anunciat el bloc italià ‘El sismògraf’, coincidint amb un moment en què les restriccions per la pandèmia encara no s'han aixecat del tot. Els dos prelats principals col·laboradors del Papa presidiran a Toledo l'ordenació episcopal de Luis Miguel Muñoz Cardaba, que ha estat nomenat nunci apostòlic a Sudan i Eritrea. La mateixa publicació italiana comenta que la visita del cardenal Parolin a Espanya serà una ocasió per fer un balanç de "les relacions entre l'Església i el nou govern espanyol". Després, s'espera també que el secretari d’Estat de la Santa Seu es desplaci a la ciutat francesa d’Ars el 4 d'agost, festa de sant Joan Maria Vianney, i a Lourdes el dia 15, on presidirà la Missa de l'Assumpció.

Condol per la mort del cardenal Grocholewski

D'altra banda, el Papa ha mostrat aquest divendres el seu condol per la mort del cardenal polonès Zenon Grocholewski. A través d'un telegrama adreçat a la família del purpurat, que va morir ahir als 81 anys, Francesc expressa la seva pena i recorda amb gratitud la gran tasca que va realitzar Grocholewski "com a valuós docent de Dret Canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i també a la Lateranense, així com en la seva condició d’autor de nombroses publicacions científiques". Amb la mort del cardenal Zenon Grocholewski, el Col·legi de Cardenals queda amb 221 membres en total, dels quals 122 són electors i 99 no electors (més grans de 80 anys).

En aquest telegrama, el pontífex lamenta la pèrdua de qui era prefecte emèrit de la Congregació per a l'Educació Catòlica, que va dedicar la seva vida, en particular, a la disciplina del dret i a la missió educativa de l'Església cap als joves. En el missatge, enviat a Wladislaw Grocholewski, germà del cardenal difunt, el Sant Pare expressa a tota la família la seva "proximitat en aquest moment de dolor que ha marcat tots els qui van conèixer i van estimar el cardenal". Igualment el bisbe de Roma recorda amb gratitud “la seva dedicació generosa al servei de la Santa Seu, primer com a secretari i prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica i després ja com a prefecte de la Congregació per a l'Educació Catòlica". El Papa conclou que Grocholewski "va ser testimoni del zel sacerdotal, la fidelitat a l'Evangeli i la construcció de l'Església".

Interpel·lació de Càritas Internationalis

Cancel·lar el deute dels països pobres i revisar les sancions que afecten els civils sense aportar altres fruits és, en essència, la crida de Càritas Internationalis sorgida de la conferència de premsa de presentació del seu informe anual. El president de l’organisme, el cardenal Luis Antonio Tagle, ha expressat la seva esperança de solidaritat per al futur, més enllà de l'emotivitat de la crisi sanitària, i ho ha fet demanant novament "un alto el foc mundial", petició amb la qual fa seva la crida expressada pel Papa ara fa uns dies.

Entre altres reflexiona, Tagle ha destacat el fet que el deute i les restriccions comercials tallen els ponts per al rescat de poblacions senceres molt més enllà de les fronteres dels països directament afectats. Un exemple evident, el tenim al Líban, que certament paga per anys de polítiques econòmiques miops, alhora que està en seriós perill a causa de les repercussions de les sancions imposades al govern sirià, que mortifiquen des de fa anys el comerç. Per exemple, Damasc representava per a Beirut el primer soci comercial de la regió. En la conferència de premsa de presentació de l'Informe Anual de Càritas Internationalis, hi eren el president, Luis Antonio Tagle; el secretari general, Aloysius John; el també cardenal Wilfrid Fox Napier, president de Caritas Sud-àfrica, i Rita Rhayem, directora de Càritas Líban.

Un segle i mig de primat i infal·libilitat

Es compleixen aquest dissabte 150 anys de la promulgació de la Constitució ‘Pastor Aeternus’, amb la qual el Concili Vaticà I definia els dos grans dogmes del primat del Papa i de la infal·libilitat pontifícia quan el bisbe de Roma es pronuncia “ex cathedra” sobre algun tema. Va ser el 18 de juliol de 1870, després de llargues discussions a l’aula conciliar, quan els 535 participants van donar llum verda al document per unanimitat. Recordem que, el 10 de desembre de 1969 en una audiència general, Pau VI havia qualificat aquella jornada de “pàgina dramàtica en la vida de l’Església, però igualment ben clara i definitiva”. El text de la ‘Pastor Aeternus’ es va aprovar de fet l’últim dia del Vaticà I, i va donar forma finalment a una posició intermèdia entre les reflexions dels pares conciliars. Per exemple, es va descartar que la infal·libilitat del Papa s’ampliés a les encícliques o a altres documents doctrinals, però es va acceptar donar caràcter de dogma al magisteri infal·lible del Sant Pare encara que molts inicialment no el volien acceptar.

Es pot escoltar AQUÍ (minut 23') l'última edició de DIARI DEL PAPA














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET