ACCIÓ SOCIAL 
Vacances solidàries amb els refugiats de Lesbos
“Els brots de xenofòbia i racisme a Lesbos són constants”
Mariona Téllez 02/09/2020

Les illes gregues són el lloc ideal per a les vacances. Platges fantàstiques i llocs preciosos, que conviuen amb els filats espinosos i les patrulles frontereres. Amb l’objectiu d’unir les vacances amb la solidaritat, amb el desig de mostrar una Europa diferent, els voluntaris de la Comunitat de Sant’Egidio hem anat a trobar els refugiats de l’illa de Lesbos en unes “vacances solidàries”. Joves i adults de tot Europa ens hem trobat en aquesta illa grega, una veritable “fortalesa europea” a menys de 12 kilòmetres de Turquia, lloc de recer desesperat de refugiats afganesos sirians, iranians, de l’Àfrica subsahariana.

El camp de Mória es va pensar per a 2.800 pròfugs, ara hi viuen més de 13.000 persones escampades entre les oliveres. Les  famílies viuen amuntegades en petites tendes de plàstic que a l’estiu bullen per la intensa calor i a l’hivern no eviten el fred, la neu o les pluges.  La vida s’ha convertit en una constant lluita per la supervivència. Milers de joves i d’infants que esperen. En aquest racó d’Europa aquests refugiats es pensen que han arribat a Europa, el continent dels drets, però no veuen quin serà el seu futur perquè estan bloquejats en una illa, en un gueto. Aquí es perden les esperances que els han permès superar proves increïbles. El risc és la depressió col·lectiva. HI ha violència i hi ha hagut suïcidis fins i tot entre els menors no acompanyats, que són molts.

Passejant pel camp et criden: “My friend, my friend!” Venen a la ment les paraules de Caín: “Es que soc el guardià del meu germà?”  Els voluntaris de Sant’Egidio hem volgut donar una resposta. El “restaurant solidari” el vam preparar en un antic molí amb vistes al mar: a la inauguració vam preparar un sopar per a 350 persones, seguint totes les mesures necessàries pel Covid-19. Al mateix espai, al matí, es fa l’escola d’anglès per a persones entre 8 i 42 anys. A la tarda es feia l’“escola de la pau” per als infants, feliços de seure en un banc, amb quadern i llapis. M’han impressionat molt les ganes d’amistat i d’aprendre dels centenars d’infants que hem trobat. El desig de futur i de pau es llegeix en els rostres de tothom.

A la paret del camp hi ha un grafit:  “I’m sorry refugees, this is not Europe”. Els joves que estàvem a Lesbos vam sentir vergonya. Tenim la responsabilitat de millorar el nostre continent perquè sigui acollidor pels refugiats. Els brots de xenofòbia i racisme a Lesbos són constants. La nostra presència és un pont per sostenir aquests refugiats i treballar perquè puguin arribar a Europa en els “corredors humanitaris”. La nostra presència vol donar veu al seu drama. Cal desterrar el racisme i la xenofòbia. L’Amin i el Danish, dos joves afganesos del camp de Mória sense família, tenen les mateixes ganes de jugar a futbol, d’aprendre i de ballar que nosaltres, i el mateix dret que nosaltres. Volem que s’integrin en una Europa per tothom! 














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET