El pare Manel a la presentació del llibre «Así en la Tierra» a la Casa del Llibre (2013)
EDITORIAL Foto: Agustí Codinach
La lluita del pare Manel
Redacció 15/09/2020

El dia 9 de setembre, festivitat de Sant Pere Claver, català universal, que es feu esclau dels esclaus negres, moria a l’Hospital de la Vall d’Hebron un altre capellà català que ha fet de la seva vida un lliurament total als qui encara avui són víctimes de tantes menes d’esclavatges i una lluita per erradicar-ne les causes: Mn. Manel Pousa Engroñat, conegut per tothom com el pare Manel.

Nascut a Granada, de pares catalans, acabats els estudis eclesiàstics, fou ordenat de prevere a la parròquia de Sant Josep Oriol de Barcelona el 1975. Va exercir a la parròquia de la Santíssima Trinitat de la Trinitat Vella i als barris de Verdum i Roquetes, barris on va anar sent conegut pel seu suport als més necessitats, especialment presos, joves i persones sense recursos. Exponent d’una Església que surt a les perifèries.

Distingit amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat, va promoure la Fundació Pare Manel que se sustenta gràcies a una important xarxa solidària de persones, empreses, administracions, fundacions, que li donen suport i que organitza el festival solidari «Guanya’t el Cel amb el Pare Manel» que enguany, en la seva 24ena edició, a causa del confinament, ha hagut de celebrar-se virtualment, amb la participació d’artistes de relleu en el món de la música, del teatre, de l’humor, de l’il·lusionisme... I tot amb un to juvenil i desenfadat. No sovintegen en el clergat diocesà capellans que atreguin figures destacades de les arts escèniques per a una bona causa. El pare Manel va dir en el seu missatge inicial que «la solidaritat ens porta a fer la vida més agradable».

Quan s’atenen casos de crua marginalitat, de vegades hom es veu abocat a plantejar-se decisions arriscades, al límit de la moral de situació. Al pare Manel algunes declaracions en un polèmic llibre entrevista li comportaren problemes, tot i que ell es va retractar recentment i públicament de manera inequívoca: «Una cosa són els meus desitjos personals, els meus sentiments, les meves interpretacions de les grans lluites i contradiccions que trobo en la meva vida, i una altra la meva fe, amenaçada però indestructible en Déu, en Jesucrist, en l’Església Una Santa Catòlica i Apostòlica» i encara afegia: «Reconec que en diferents ocasions he creat confusió en manifestar-me, barrejant un d’aquests aspectes amb l’altre, els sentiments humans amb el do de la fe. Rectifico tot el que pugui haver manifestat en contradicció amb la fe, la doctrina i disciplina de la nostra Església. No era la meva intenció.»

Només Déu sap qui es guanya el Cel, però el pare Manel, que ha sabut descobrir el rostre de Crist en el pres, el vulnerable i l’exclòs, té moltes possibilitats.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET