UN NOU LLINDAR 
La sensibilitat per la cura de la Creació, una actitud cristiana
Mons. Sebastià Taltavull 15/09/2020

No hi ha dubte que la sensibilitat per la cura de la Creació ha anat creixent i ens ha unit molt en un treball que s’està fent des de moltes procedències socials, religioses, ecologistes... i també amb la incidència econòmica i política que cada vegada més hi participa, encara que no sempre amb uns objectius ben definits a la pràctica, perquè encara són prioritaris altres interessos. Si el primer dia de setembre —Jornada Mundial de Pregària per a la Cura de la Creació— vam iniciar un itinerari que conclourà el dia 4 d’octubre en memòria de sant Francesc d’Assís, és per fer-nos més i més sensibles amb actitud cristiana a tot allò que ens dignifica i, alhora, dignifica la nostra Terra.

El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta ocasió, parla de «Jubileu» i ho fa referint-se al temps privilegiat que es dona a la Terra per descansar, un temps sagrat per recordar, descansar, reparar i alegrar. Fent referència a l’encíclica Laudato Si, mostra la unitat de l’ésser humà amb tota la creació, font i mostra de l’equilibri i bellesa que ha de definir la casa de tots, diu: «Tot està relacionat, i tots els éssers humans estam junts com a germans i germanes en una meravellosa peregrinació, entrellaçats per l’amor que Deu té a cadascuna de les seves criatures i que ens uneix també, amb tendre afecte, al germà sol, a la germana lluna, al germà riu i a la mare terra» (LS 92).

Tan donats avui a valorar la memòria, tenim el perill de veure-la de forma molt parcial i no abastar la meravella de conservar la memòria de la nostra existència interrelacional. Per això, dirà que «hem de recordar constantment que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de la nostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable de la fraternitat, de la justícia i de la fidelitat als altres» (cf. LS 70).

Vivim un temps que ha de ser per reformar actituds i refer situacions, per pensar de nou en els altres, ser molt sensibles a les seves necessitats, especialment quan es tracta dels més pobres i vulnerables. «Avui —ens diu— la veu de la creació ens insta, alarmada, a tornar al lloc correcte en l’ordre natural, a recordar que som part, no amos, de la xarxa interconnectada de la vida. La desintegració de la biodiversitat, el desastrós increment dels desastres climàtics, l’impacte desigual de la pandèmia en curs sobre els més pobres i fràgils són senyals d’alarma davant la cobdícia desenfrenada del consum.» Proposem-nos créixer més en sensibilitat, és un pas sempre necessari.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET