El Sant Pare torna a presidir ara les audiències generals a l'Aula Pau VI del Vaticà
PAPA FRANCESC 
"Els últims crims comprometen la fraternitat entre les religions"
El Papa recorda, durant l'audiència, les víctimes dels últims atacs terroristes a Europa, "fets lamentables de violència i odi"
@IgnasiMiranda 04/11/2020

El Papa ha recordat aquest dimecres les víctimes dels recents atacs terroristes a Europa. Durant l'Audiència General, Francesc ha tingut molt presents els terribles atemptats que han tacat novament Europa de sang els últims dies, des de Niça fins a Viena, així com les seves víctimes. El pontífex ha recordat que "són fets lamentables que busquen comprometre la col·laboració fraternal entre les religions a través de la violència i l'odi". Ha tingut un pensament especial sobre "el greu atemptat comès en una església de Niça i sobre l'atemptat d'aquest dilluns a la nit als carrers de Viena, que va causar consternació i desaprovació entre la població i en els qui es preocupen per la pau i el diàleg". El Sant Pare ha mostrat la seva "confiança en la misericòrdia de Déu per a les persones que han desaparegut tràgicament, des de la proximitat espiritual a les seves famílies i a tots els qui pateixen a causa d'aquests lamentables fets". Aquesta solidaritat del bisbe de Roma arriba després que el terrorisme ha tornat a sacsejar Europa en les últimes setmanes. Des de finals de setembre, s'han perpetrat quatre atacs diferents, tres a França.

Nova reflexió sobre la pregària

Durant la reflexió de l'audiència, Francesc  ha fet una crida general a "abandonar-se, com Jesús, a les mans del Pare en la pregària, que té el poder de transformar en bé allò que, d'una altra manera, seria una condemna en la vida". En aquesta línia, ha afegit que pregar "té el poder d'obrir un horitzó gran a la ment i d'engrandir el cor". El missatge d'aquest dimecres s'ha centrat en la pregària de Jesús, "una realitat misteriosa de la qual intuïm només alguna cosa però que permet llegir en la justa perspectiva tota la seva missió". El pontífex també ha recordat que "Jesús no descuidava mai el seu diàleg íntim amb el Pare" i que, "com més immers era a les necessitats de la gent, més sentia la necessitat de reposar en la Comunió trinitària". Igualment ha comentat que "Jesús, durant la seva vida pública, recorre constantment a la força de la pregària". A més, el Sant Pare ha assegurat que "els evangelis ens mostren el Senyor quan es retira a llocs apartats a resar".

En un altre moment, el Papa ha dit que, "fins i tot en els moments de més entrega als pobres i malalts, el Senyor sempre va dedicar temps a la pregària, per retirar-se i estar a soles amb el Pare, per escoltar-lo i acollir la seva voluntat". Finalment el bisbe de Roma ha recordat que "la pregària és el timó que guia la ruta de Jesús". Igualment ha apuntat que "les etapes de la seva missió no són dictades pels èxits, ni pel consens, ni per la frase seductora 'tots el busquen'".

Nou Motu Proprio del Papa sobre els carismes de vida consagrada

I destaquem, finalment, que el Papa ha publicat aquest mateix dimecres una nova carta apostòlica, en forma de Motu Proprio, sobre la fundació d'Instituts de Vida Consagrada. Sota el títol Authenticum charismatis, Francesc modifica el cànon 579 del Codi de Dret Canònic, sobre la institució d'Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica per part dels bisbes diocesans. Entre altres coses, l'escrit diu que "els bisbes diocesans, en el seu propi territori, poden erigir mitjançant decret formal Instituts de Vida Consagrada, però després de demanar i obtenir una llicència escrita de la Seu Apostòlica". A partir de l'exhortació Evangelii gaudium (punt 130), el bisbe de Roma explica que "un signe clar de l'autenticitat d'un carisma és la seva eclesialitat, la seva capacitat per integrar-se harmònicament en la vida del sant Poble fidel de Déu pel bé de tothom". Recorda, en síntesi, que els fidels tenen dret a ser avisats pels pastors sobre l'autenticitat dels carismes i la fiabilitat dels qui es presenten com a fundadors.

A més, aquest Motu Proprio subratlla que la Seu Apostòlica té la competència d'acompanyar els pastors en el procés de discerniment que condueix al reconeixement eclesial d'un nou institut o d'una nova societat de dret diocesà, com ja ho apuntava, en el seu punt 12, l'exhortació apostòlica Vita consecrata. Igualment estableix que és la Santa Seu la instància que ha de realitzar "els necessaris exàmens tant per provar l'autenticitat de la finalitat que ha inspirat aquestes noves realitats eclesials com per evitar l'excessiva multiplicació d'institucions anàlogues entre elles, amb el consegüent risc d'una fragmentació en grups massa petits que pot ser negativa". En definitiva, els nous Instituts de Vida Consagrada i les noves Societats de Vida Apostòlica han de ser oficialment reconeguts per la Seu Apostòlica, a la qual correspon en exclusiva el judici final.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET