Les manifestacions contra la llei Celáa, com aquesta a Barcelona, van ser protagonistes aquest diumenge
ESCOLES 
“La nova llei d'educació és un atac a la llibertat dels ciutadans”
Josep Manuel Prats, impulsor de la Plataforma Més Plurals, denuncia que “el govern espanyol no es creu de debò la democràcia”
@rafasanahuja / @IgnasiMiranda 21/12/2020

Dues manifestacions aquest diumenge a Barcelona, per protestar en contra de la llei Celaá, van reunir prop de 700 vehicles, segons xifres de la Guàrdia Urbana, que van recórrer els carrers de la capital catalana exhibint globus i banderoles i fent sonar els seus clàxons. A banda de la iniciativa de l'Assemblea per l'Escola Bilingüe, la plataforma Més Plurals, formada per sindicats, associacions de famílies, empreses i organitzacions educatives de les escoles concertades, va organitzar manifestacions amb cotxes a Barcelona, ​​Girona, Lleida, Tarragona i Igualada. En el cas de la capital catalana, va ser amb uns 400 vehicles en la protesta que va transitar per l'avinguda de Paral·lel, sobretot en defensa de l’escola concertada i de la diversitat, sense entrar en la qüestió lingüística. Els organitzadors de la plataforma, igualment contrària a la llei Celaá, han destacat que la societat catalana vol una educació "pública i concertada", i han aclarit que defensen que l'educació "és un servei públic, cosa que no vol dir que hagi de ser un monopoli de l'Estat". Aquest dilluns, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, el president de la Federació d’Associacions de Pares d’Escoles Lliures (FAPEL), Josep Manuel Prats, ha valorat tot plegat.

La manifestació d’aquest diumenge amb cotxes per l’avinguda Paral·lel de Barcelona es va limitar a defensar l’escola concertada davant aquesta llei educativa impulsada pel govern espanyol, que és un atac, segons vostès, a la llibertat educativa de les famílies i al model de concert per als centres. Quin missatge es vol transmetre?

Volem fer sentir la veu de les famílies que estem per la llibertat d’educació, tant les que escolaritzen els seus fills a la pública com els qui opten per la concertada. Hi havia entre nosaltres mestres de l’educació pública, amb famílies d'aquest sector, perquè consideren que això és un atac a la llibertat dels ciutadans. No és un problema de publica o concertada, sinó d’anar traient llibertats i drets fonamentals de les famílies i dels ciutadans i no ens podem quedar de braços creuats, lògicament. Cal reaccionar i protestar.

En el manifest, vostès demanen “igualtat de tracte a escola pública i la concertada, més participació de la societat civil en l’educació, garantint la llibertat de les famílies i una defensa de la llibertat de consciència”, això sense entrar des de Catalunya en el tema lingüístic "per aplegar les diferents sensibilitats”. Per què creuen vostès que la llibertat de les famílies i l’escola concertada poden arribar a estar en perill amb aquesta nova llei, la LOMLOE?

Concretament l’article 109 d’aquesta llei proposa fer, com el decret del conseller Josep Bargalló a Catalunya, una programació prèvia. Vol decidir, abans que els pares triïn la prescripció, quines places han d’ofertar. I això farà, amb l’escenari que tenim actualment, que cada any s’eliminin places escolars. És evident que, des de l’administració, es vol promoure que desapareguin prèviament aquestes places i, per tant, no arribin a ser una oferta pública per a les famílies que puguin fer la preinscripció a l’escola concertada. Entenem que serà d’aquesta manera, i així ho ha manifestat el conseller. Per tant, nosaltres entenem que, efectivament, el seu suport a la nova llei a Madrid, elaborada pel govern del PSOE i de Podem, respon a aquesta voluntat de fer desaparèixer progressivament aquesta oferta de l’educació concertada.

Com explica la Plataforma Més Plurals la manca de debat amb la comunitat educativa dins el procés d’elaboració de la llei? En què ha fallat el govern espanyol i els parlamentaris que han donat suport al text?

El govern espanyol no es creu de debò la democràcia. En un procés tan important com és una llei educativa, no s’ha escoltat durant tot el procés i no s’ha fet cap debat. S’ha rebutjat per part del mateix congrés i per les forces que donen suport al govern en aquest moment. Entenem que és una manca de sentit democràtic absolut. No han escoltat la veu de les persones, dels col·lectius, de les entitats i de les institucions, que ens juguem cada dia els nostres drets en l’àmbit educatiu. Entenem que és una manca total de democràcia, per no dir-lo d’una manera més forta.

Aquestes mobilitzacions d’aquest diumenge s’han fet de manera simultània en diverses ciutats catalanes i del conjunt d’Espanya. Quina esperança tenen vostès en un canvi o un replantejament que porti el sistema educatiu a un model de consens i pactat?

Els fets demostren que la tendència de cada partit quan arriba al govern és fer la seva llei educativa. En portem vuit en l'actual democràcia, i no te cap sentit. A Catalunya, vam aconseguir que es fes, amb un gran consens al Parlament, la Llei d’Educació de Catalunya que, a més, es veurà malmesa per aquesta nova norma. No entenem com un partit que governa a Catalunya vota una llei que farà malbé un consens català que durava des de fa 11 anys. Jo entenc que és necessari aquest consens, fonamental, i el que no podem és anar fent una llei cada quatre o vuit, perquè arriba al poder una força que te prou suport per fer la seva norma. És una manca absoluta de responsabilitat. En altres països, això no passa. Cal començar per fer un pacte educatiu de consens, que permeti que tota la societat pugui aportar el seu valor i que la pluralitat sigui auqest valor, com cal en democràcia. 

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 21 de desembre.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET