EDITORIAL 
Les virtuts i l’educació
Redacció 22/12/2020

En aquest número de Catalunya Cristiana dediquem el Primer Pla a l’educació, a la llum del pacte global que el papa Francesc proposa. Des de fa uns anys, diversos autors, més enllà dels valors, recuperen el discurs sobre les virtuts (A. Macintyre, V. Camps...) enteses tant com la capacitat de produir efectes positius, com les disposicions habituals per fer el bé, privadament i públicament. El P. Enric Puig —secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, amb una dilatada trajectòria al servei de l’Església i de la societat catalana— proposa també recuperar les virtuts en el llenguatge habitual, en la convivència i en la missió educativa. En el desenvolupament d’aquest tema de fons, ens adonarem que tant les tres virtuts teologals, com les quatre cardinals, poden il·luminar la tasca formativa i es poden adaptar a l’educació a tots els nivells.

 

Fe: cal creure en l’educació. Aquesta implica especialment que els educadors creguin en els joves, que la societat confiï en els educadors (Carles Rubio).

 

Esperança: educar és un acte d’esperança (papa Francesc); l’educació porta en ella les millors llavors de l’esperança (M. Del Pozo); l’educació està cridada a ser font d’esperança per a un món ferit i per a unes persones sovint sense nord (E. Puig).

 

Caritat: cal estimar l’alumne. El qui estima sempre troba camins (M. Del Pozo); educar en l’esperança suposa creure en l’educació i estimar-la (C. Rubio).

 

Les virtuts cardinals han d’amarar també la tasca educativa:

 

Prudència: farà detectar a l’educador què ha de callar, què ha de desvetllar i quins objectius i de quina manera ha de suggerir-ho en el qui es forma.

 

Justícia: amb equitat pel que fa als individus i al bé comú. «La comunitat educativa i pastoral ha de garantir l’accés a l’educació en condicions d’equitat» (C. Rubio).

 

Fortalesa: «Pensem en aquells homes i dones que porten una vida difícil, lluiten per tirar endavant la família i educar els fills... ho fan perquè l’Esperit de la Fortalesa els ajuda» (papa Francesc).

 

Temprança: «No es pot ser veritablement prudent, ni autènticament just, ni realment fort, si no es posseeix la virtut de la temprança; aquesta virtut condiciona indirectament totes les altres; però cal dir també que totes les altres són indispensables perquè la persona pugui ser moderada o sòbria» (Joan Pau II).

 

Que les peculiars circumstàncies que estem travessant en aquest any 2020 ens ajudin reflexionar i a posar en pràctica les virtuts en l’educació: és una aposta de present i de futur.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET