El viatge del pontífex a l'Iraq ha estat una gran experiència comunicativa, dins la reforma que apunta cap a la convergència de mitjans a la Santa Seu
PAPA FRANCESC 
"El missatge del Papa a l'Iraq sorgeix com un crit d'esperança"
Felipe Herrera Espaliat, editor de Vatican News, diu que "el llenguatge del Sant Pare és capaç d'obrir els cors de líders d'altres religions"
@IgnasiMiranda 08/03/2021

El 33è viatge apostòlic del Papa Francesc, que l'ha portat a l'Iraq entre divendres 5 i aquest dilluns 8 de març, ha estat un gran mosaic d'imatges i paraules per a la història. El pontífex deixa una petjada de reconciliació, pau, diàleg interreligiós i esperança en un poble martiritzat i ple de sofriment i destrucció. A partir d'aquest exemple per al món, l'editor de Vatican News Felipe Herrera Espaliat, sacerdot de la diòcesi de Santiago de Xile, ha valorat molt positivament la vivència comunicativa d'aquesta visita. Ha estat aquest dilluns en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel.

Com s'ha viscut des de la comunicació del Vaticà aquest històric viatge apostòlic del Papa Francesc? Com ha estat el treball dels comunicadors?

S'ha viscut amb molta intensitat principalment perquè, a diferència d'altres viatges, la quantitat de periodistes de les redaccions ha estat molt reduït, només tres persones. Nosaltres hem anat rebent les informacions per distribuir-les en més de 40 idiomes amb què treballem a Ràdio Vaticana i Vatican News. Per tant, ha estat un repte mantenir-nos-hi en contacte, perquè les mesures de seguretat, tant les provocades per l'amenaça terrorista i dels atemptats com pel Covid, han impedit que més persones poguessin acompanyar el Sant Pare en aquest 33è viatge apostòlic, que ha estat el més complet.

Quines dues o tres imatges tenen més càrrega o més força dins el missatge de pau i fraternitat que el Papa ha transmès al món des de l'Iraq?

Potser la imatge més potent va ser la pregària del Sant Pare davant de la Plaça de les Quatre Esglésies, de Mossul, enmig de les runes. Allà el seu missatge cristià, en un país eminentment musulmà, sorgeix com un crit d'esperança, però també com una crida al seny de les persones, més enllà de la seva cultura, la seva procedència o la seva religió, perquè puguem construir, com ha dit sovint el Papa, una societat global mundial fonamentada en una fraternitat universal. Tots som germans i germanes, fills d'un Déu que els cristians reconeixem com a Pare. Hem de lluitar per una societat veritablement fraterna. El Papa, enmig de les runes, és una veu d'esperança, un crit profètic. Des d'aquestes restes, podem reconstruir-nos perquè Déu fa noves totes les coses. Ha emès un senyal de compassió i d'entrega del Sant Pare, que ha estat capaç d'arribar fins a allà, als seus 84 anys, fent un gran esforç. Una altra imatge molt colpidora és la pregària a Ur de Caldea, on Déu crida Abraham. Així ho reconeixem cristians, jueus i musulmans. Molt significativa aquesta imatge, doncs, des del punt de vista del diàleg interreligiós. Una tercera imatge és la de la ciutat de Qaraqosh, l'única de majoria cristiana a l'Iraq. El Papa s'hi troba amb la comunitat i escolta el testimoni d'una mare cristina que ha perdonat els qui van matar el seu fill petit. Això és un crit d'evangeli pur, com va dir el pontífex dilluns al matí a la conferència de premsa. I encara una quarta imatge és la de diumenge a Erbil amb el Papamòbil, quan Francesc recorria l'estadi mentre els qui eren presents es mostraven exultants de goig. És la icona de l'esperança en un país tan sacsejat i que ha patit tant pel dolor. Allà és possible viure com mereixem, com a fills i filles de Déu.

Aquí hi ha un doble missatge, de perdó i diàleg interreligiós i, d'altra banda, la denúncia de la perseció i la petició que els cristians puguin viure la seva fe també a l'Iraq, oi?

El Papa va deixar molt clar que no volia només trobar-se amb una Església martiritzada, sinó a veure tota la diversitat de pobles que viuen a l'Iraq. Per exemple, va tenir un record als iazirís, un poble ferit de dolor i gairebé exterminat per l'anomenat Estat Islàmic. En qualsevol cas, no hi ha distincions d'ètnia ni de religió, perquè tots som éssers humans i la dignitat humana ha estat trepitjada a l'Iraq. Però el missatge del Papa parla sempre des de l'evangeli, com a successor de Pere i deixeble de Jesucrist, però amb un llenguatge capaç d'obrir els cors fins i tot dels líders d'altres religions, entre ells l'aiatol·là Al-Sistani, que el va acollir com molt d'afecte i benvolença per fer un pas més en el diàleg i l'entesa entre les religions i poder transmetre el missatge que les creences tenen el deure de col·laborar en la pacificació del món. Fins i tot, cal que des de les religions es condemni l'ús abusius de la religió com un fonament de la violència contra els nostres germans i germanes.

Aquesta gran confluència comunicativa dels diversos mitjans de la Santa Seu és un gran potencial per a la informació del Papa. Quina importància ha tingut aquest viatge del Papa per enfortir aquest nou model, fins i tot malgrat els problemes de seguretat i les restriccions?

El Papa va iniciar ara fa cinc anys una reforma dels mitjans vaticans, amb un document Motu Proprio titulat El nou context comunicatiu. El context ja era diferent aleshores en relació amb el que tenim avui. I dins els canvis vertiginosos, nosaltres entrem amb el servei des de la Santa Seu per fer que aquest missatge el Sant Pare i de l'Església, basat en l'evangeli de Jesucrist, arribi als cors de moltes persones i a les perifèries existencials i socials, molts dels quals no coneixen Jesucrist o no estan rebent l'evangeli de la vida, les obres de justícia que necessitem portar a tot el món perquè puguem viure amb dignitat, una responsabilitat especialment per a nosaltres, els cristians.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 8 de març.












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET