L’històric pelegrinatge «de fe i de penitència» del papa
Francesc a l’Iraq (hi dediquem el Primer Pla), ha estat farcit de ressonà ncies
bÃbliques. Episodis mencionats a la BÃblia o a la Torà , com els del Jardà de
l’Edèn, el diluvi universal, o la confusió d’idiomes de la Torre de Babel, s’haurien
esdevingut en aquesta zona. Aquà on avui Francesc es va referir al Regne de Déu
—el millor ParadÃs— i va parlar una llengua que tothom pot entendre: la de la
caritat pastoral.
A la plana d’Ur, la terra nadiua d’Abraham, juntament amb
representants d’altres religions, Francesc va participar en una oració que
recorda aquest gran patriarca, pare de jueus, cristians i musulmans, i va
demanar a Déu que atorgui als creients «una fe forta, diligent en el bé, una fe
que ens obri els cors a Vós i a tots els nostres germans i germanes; i una
esperança invencible capaç de percebre a tot arreu la fidelitat de les vostres
promeses».
El Papa va visitar Mossul, l’antiga NÃnive, una de les
ciutats més importants de l’antiguitat, una urbs immensa —segons la BÃblia,
calia tres dies per recórrer-la— on el profeta Jonàs va instar amb èxit a la
conversió (Jo 3,1-10). AllÃ, amb l’impressionant teló de fons de les ruïnes
provocades pels atacs islamistes, Francesc va demanar la grà cia de la conversió
tot recorrent un camà d’esperança, basat en la col·laboració fraterna entre
cristians i musulmans. El Bisbe de Roma, de vuitanta-quatre anys, malalt de l’esquena,
però amb el coratge d’un profeta del segle XXI, va refermar la seva convicció
que «la fraternitat és més forta que el fratricidi, l’esperança més forta que
la mort, la pau és més forta que la guerra...».
La majoria dels cristians iraquians avui són ètnicament
assiris i pertanyen a l’Església d’Orient, una de les tres grans branques del
cristianisme. El seu idioma per a l’adoració és un dialecte de l’arameu, la llengua
parlada per Jesucrist. Com afirma el traductor i expert en dià leg interreligiós
el Dr. Abdelmumin Aya: «El que Jesús diu en arameu és sempre més dolç i,
alhora, més clar i contundent que el que llegim en les traduccions de l’Evangeli
realitzades a partir del grec o del llatû (El arameo en sus labios. Saborear
los cuatro evangelios en la lengua de Jesús, Fragmenta editorial). L’arameu fou
una de les llengües amb les quals es va celebrar la missa a la catedral de Sant
Josep de Bagdad, presidida per Francesc. Era la primera vegada que un Papa
celebrava en ritu caldeu.
En sÃntesi, un pelegrinatge històric, difÃcil, bell i
valent que pot donar un gran impuls a un dià leg que, més que de religions,
caldria anomenar dià leg entre persones de religions diverses, sempre amb el substrat
de la fraternitat que explana l’encÃclica Fratelli tutti. |
