La pandèmia ha agreujat la situació de les persones que viuen al carrer.
EDITORIAL 
Testimonis davant la pobresa postpandèmia
Redacció 23/03/2021

Els professionals i voluntaris de les diverses Càritas de Catalunya, així com de les institucions compromeses socialment, com la Comunitat de Sant’Egidio o l’Hospital de Campanya de Santa Anna, coincideixen a assenyalar que la pandèmia ha multiplicat les formes diverses de pobresa, moltes de les quals ja venien d’abans: aturats, famílies vulnerables, persones sense papers, sense contracte laboral, sense una llar digna, recloses en assentaments urbans o rellogades il·legalment en pisos... Les demandes s’han multiplicat per tres o per quatre, segons els llocs.

Davant d’aquest panorama trist i preocupant, hi ha brots d’esperança: la fidelitat de molts a l’evangeli ha fet multiplicar els ajuts, i ha aconseguit, enmig de les dificultats, un acompanyament social i espiritual global. L’enginy de la caritat ha posat en marxa plans de xoc immediat: dutxes amb aigua calenta, roba neta, visites mèdiques d’oftalmologia, podologia, odontologia, dermatologia i salut mental, reivindicació de l’encaix de l’Ingrés Mínim Vital estatal (IMV) amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de Catalunya, demanant una nova regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer), un canvi de model productiu, generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves, canvis en la política migratòria i d’asil i més atenció a les persones grans. Hi dediquem el Primer Pla d’aquest número. Entre tants ancians que han patit la tristor de la solitud arran del confinament —potser una nova forma de pobresa— n’hi ha d’altres que, malgrat l’edat i les xacres, han continuat actius acompanyant els més pobres. Un referent lluminós per a una ancianitat creativa ha estat la germana Viqui Molins, teresiana, col·laboradora de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, a la qual, amb motiu dels seus 85 anys, entrevistem també en aquest número. Aquesta «monja de carrer», doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, a proposta de la Fundació Pere Tarrés, impel·lida per un feminisme assenyat i creatiu fonamentat en santa Teresa de Jesús, segueix activa a l’Hospital de Campanya de Santa Anna (un centre diürn social, comunitari i espiritual en aquesta parròquia cèntrica de Barcelona). Els seus gairebé vuit-cents articles publicats en aquest setmanari han estat com una pluja fina de sensibilització davant les pobreses urbanes i han ajudat molts a prendre consciència que els pobres tenen noms de pila concrets i que és possible conrear amb ells l’amistat.

Ara que s’estudia una proposta de remodelació dels arxiprestats de Barcelona, transformant les parròquies i unitats pastorals en comunitats pastorals, seria bo tenir en compte el consell del papa Francesc: que, si més no, un temple al centre de les grans ciutats esdevingui un hospital de campanya.












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET