UN NOU LLINDAR 
Passió de Crist, passió del poble
Mons. Sebastià Taltavull 23/03/2021

Fa unes setmanes vaig presidir el funeral per una dona jove iraquiana vinguda feia uns mesos a Mallorca amb els seus pares per trobar-se amb dos germans seus ja residents entre nosaltres. Una família cristiana de l’Iraq que ha passat pel glop amarg de la persecució i ha viscut l’angoixa d’un poble massacrat i cada vegada més reduït, com a conseqüència dels que han perdut la vida i els molts altres que han hagut d’emigrar, escampats per camps de refugiats o dispersats per diferents països cercant acolliment. És la passió d’un poble unida a la Passió de Crist i que a l’Iraq i a tants altres llocs on és actual la persecució pateixen el mateix drama. Fets com aquests fereixen de prop la nostra sensibilitat i causen un fort impacte quan coneixem el sofriment dels qui, pel fet de creure en Crist, estan tastant la mateixa creu. Aleshores, tractam que l’acolliment, la pregària i la solidaritat siguin la resposta.

En el seu recent viatge a l’Iraq, el papa Francesc no ha callat la passió d’aquest poble i ha volgut fer-se present per comunicar-los el caliu de l’Evangeli amb l’abraçada de tota l’Església. Per això, s’ha posat al seu costat i els ha acompanyat en la tasca de reconstrucció i reconciliació. Passió del poble, Passió de Crist. No podem defugir aquesta realitat que està totalment connectada i que avui ens fa presenciar allò mateix que li va passar a Jesús. Una de les primeres paraules del papa Francesc dirigides als cristians iraquians ha estat la constatació que les dificultats formen part de seva experiència quotidiana. Els ha dit que és conscient que «heu hagut d’afrontar les conseqüències de la guerra i de les persecucions, la fragilitat de les infraestructures bàsiques i la lluita contínua per la seguretat econòmica i personal, que sovint us ha portat a desplaçaments interns i a la migració de molts, també de cristians, cap a altres parts del món. Us agraeixo —germans bisbes i preveres— haver-vos mantingut propers al vostre poble —propers al vostre poble!— sostenint-lo, esforçant-vos per satisfer les necessitats de la gent i ajudant cadascun d’ells en la seva funció al servei del bé comú».

Parlar de reconstrucció i reconciliació d’un poble és fer que neixin nous brots de vida, veritables signes de resurrecció, el misteri més gran que els cristians hem de viure i transmetre. «És important —també deia Francesc— que estiguem presents enmig del nostre ramat i oferim la nostra presència i acompanyament als fidels de les ciutats i dels pobles.» Feia esment al risc que corren els joves, els ancians, els malalts i els pobres de quedar enrere, demanant-los que serveixin el proïsme amb esperit de compassió, humilitat i amabilitat, com ho feia Jesús. «Sigueu pastors, servidors del poble.» El terme és arribar a la resurrecció del poble amb la força de la resurrecció de Crist.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET