Margaret Karram durant l’entrevista amb «Città Nuova».
EDITORIAL Foto: Città Nuova
Dona i diàleg interreligiós
Redacció 20/04/2021

Els estatuts dels focolars —un moviment eclesial fundat el 1943 i avui present a 182 països— preveuen que, durant la seva assemblea general que es convoca cada sis anys, sigui sempre escollida presidenta d’aquesta institució una dona laica, cèlibe i de vida comunitària, que formi part del moviment. La fundadora i primera presidenta, Chiara Lubich (Trento, 1920 - Rocca di Papa, 2008), va expressar el desig que fos així a Joan Pau II i el Papa va donar el vistiplau a fi que aquesta associació de fidels —que comprèn homes i dones, laics i clergues— pogués tenir permanentment una presidència femenina. És un signe profètic en la realitat eclesial postconciliar, que demana corregir el llast històric d’una organització i d’una visió excessivament piramidals i clericals de l’Església, tot revalorant el paper de la dona i dels laics en general en la seva missió, en la seva dinamització i en el seu govern.

Després de la presidència de la mateixa fundadora fins a la seva mort i de dotze anys de presidència de la italiana Maria Voce (Calàbria, 1937), ara ha estat elegida per a aquest càrrec Margaret Karram (Haifa, Galilea, 1962), àrab de ciutadania israeliana i llicenciada en judaisme per la Universitat Judaica de Los Angeles. Per a un moviment catòlic internacional, de caire ecumènic i compromès des de la base amb el diàleg interreligiós i intercultural, és especialment significatiu tenir al capdavant una persona del món àrab, que coneix en profunditat les tres grans religions monoteistes i que ha viscut en primera persona des de la infantesa el conflicte, enquistat des de fa dècades, entre jueus i palestins.

El carisma dels focolars es caracteritza per promoure la comunió dins l’Església catòlica i entre cristians de diferents denominacions i per treballar per la fraternitat universal juntament amb persones d’altres religions o sense conviccions religioses. I ho fa sobretot començant des de la dimensió de la vida i de les relacions interpersonals que les societats actuals fan possible entre homes i dones de cultures i creences religioses diverses.

És un carisma que, com el seu mateix nom indica (focolare vol dir «llar»), subratlla la importància d’aplicar la dinàmica dels vincles familiars a totes les relacions humanes. És un carisma «marià» o també fins i tot «femení», no perquè sigui específicament per a dones, sinó perquè contribueix al diàleg, a la cooperació i a la unitat, entre individus i col·lectius, des d’una sensibilitat on el «geni femení» s’expressa en la seva originalitat. Margaret Karram ha declarat que «un gest petit d’amor envers el proïsme pot superar les pors i construir la pau».












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET