ACCIÓ SOCIAL Foto: Agustí Codinach
“La millor medicina és una abraçada terapèutica”
Montse Pérez, doctora dermatòloga i voluntària de l’Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna
Joan Trias 08/06/2021

L’Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna va esdevenir, divendres 4 de juny, centre de vacunació de les persones més vulnerables que s’hi acosten, dia a dia o periòdicament, quan necessiten aixopluc, suport i alimentació. Montse Pérez és doctora dermatòloga i voluntària de l’Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna.

 

Doctora, com va anar la vacunació? Quantes persones van ser vacunades?

Vam arribar a vacunar setanta persones, perquè no n’hi va haver més; s’hi van posar totes les vacunes. Vam fer aquesta previsió segons les persones que havien sol·licitat la vacunació, però la veritat és que ens vam quedar curts. Per tant, el CAP que es va fer càrrec de la vacunació ha promès que, d’aquí a quinze dies, s’hi tornarà a desplaçar amb una nova sèrie de dosis. Per la nostra banda, aquests dies fem un recompte de la gent que s’ha quedat sense vacunar amb aquesta primera edició.

Per tant, això no ha acabat aquí...

No, no ha acabat aquí. La veritat és que l’acceptació ha estat molt bona. Portàvem dues o tres setmanes fent molta campanya de la importància de la vacunació, tant per a un mateix, com per als convivents; són persones que tenen relació amb molta altra gent i sense cap mesura de seguretat, solen tenir un estat de salut feble, amb malalties cròniques, problemes d’immunitat, patologies respiratòries, etc. Sovint no tenen accés a l’atenció mèdica i sanitària. Penso que és una de les maneres amb què el col·lectiu dels sense sostre pot accedir a tenir una filiació, a entrar dins d’un sistema de salut comú per a tothom, encara que sovint això és molt difícil. I és que en el moment que a aquestes persones els demanes unes dades concretes, si no tenen papers, potser començarien a tenir més problemes dels que ja tenen.

S’ha hagut de fer molta pedagogia del que és la vacunació a les persones més vulnerables o en risc d’exclusió social?

Sí, certament. Cal tenir en compte que si tots nosaltres ja hem estat reticents, per diferents qüestions, a la vacunació en els darrers mesos i setmanes, hi ha col·lectius, com les persones sense sostre, que encara n’han estat molt més. Hem hagut d’informar-los amb rigor que la vacunació és molt important per a cadascun d’ells i per a la salut dels que conviuen amb ells. Sempre ens hi hem d’adreçar amb respecte, tolerància i educació. A més, són persones que tenen molta mobilitat, es desplacen d’un lloc a un altre, sol·liciten l’entrada en un alberg, en una habitació... i cal que estiguin vacunats, perquè serà un requisit que se’ls demanarà tard o d’hora. La veritat és que tots ells van acceptar de molt bon grat la vacunació. Divendres passat va ser una jornada esplèndida en tots els aspectes: d’ordre, d’agraïment per part d’uns i dels altres... Tot plegat, una jornada molt enriquidora.

Com ha estat el procés de gestió per tal de vacunar la gent que viu al carrer?

Ha estat un procés realment complicat. El que és relativament senzill per a la població en general, per a aquestes persones, que no tenen telèfon mòbil, adreça electrònica o ordinador, no és que sigui difícil, sinó que és pràcticament impossible. L’administració no ho ha posat fàcil a ningú, però encara menys a les persones que tenen una situació de vida (llar, seguretat, recursos...) molt inestable.

Des de l’Hospital de Campanya de Santa Anna poseu en relleu la invisibilitat del sensellarisme. La pandèmia actual els ha fet més invisibles?

Sí, absolutament. La parròquia de Santa Anna està situada al cor de Barcelona i molta gent encara no coneix la tasca que estem duent a terme amb la gent sense llar. Qualsevol de nosaltres podem acabar en una situació com la que pateixen les persones sense llar. No ens n’adonem o no volem adonar-nos-en. Això és una realitat. A les cues de la fam hi ha cada cop més gent que recull menjar perquè s’ha quedat sense feina i els pocs diners que té els fa servir per pagar un lloguer, però no en té per menjar. L’Hospital de Campanya no és un menjador social, però en el temps de campanya ha hagut de convertir-se en un centre de repartiment d’àpats per a la gent més necessitada.

Quina és la seva tasca com a metgessa dins de l’Hospital de Campanya?

Un grup quatre metges hem format una plataforma que s’anomena Salut Sense Sostre. Intentem solucionar els problemes d’emergència, de primera línia, que ens plantegen les persones que demanen ajuda mèdica a Santa Anna i que de ben segur no acudiran a un CAP. Bàsicament, els serveis que oferim són els de podologia i optometria. És molt agraït perquè, al migdia, abans o després de menjar, poden passar per la sala capitular de l’església de Santa Anna, que és del segle XIV, on tenim ubicada la consulta, i els resolem els seus problemes sanitaris. Això ho fem els dilluns i ara hem començat a fer-ho els dimecres al matí a les Missioneres de la Caritat, a l’església de Sant Agustí. Crec que la millor medicina que pots oferir a una persona que es troba en aquestes condicions és fer-li una abraçada terapèutica i escoltar-la.

 













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET