UN NOU LLINDAR Foto: Glòria Monés
Enmig del poble, lleugers d’equipatge
Mons. Sebastià Taltavull 06/07/2021

Cadascú de nosaltres sap bé com se sent enmig del poble, entre la gent: com a individu aïllat o amb la consciència de formar-ne part i sentir-se corresponsable de la seva marxa. L’aïllament no porta enlloc, fa viure amb soledat i acaba amb la frustració d’una vida sense sentit. En canvi, interessar-se per la cosa pública, viure els esdeveniments de cada dia, sentir-se part viva d’un tot, és la millor de les actituds que conformen una autèntica i sana convivència. Més encara, si la disponibilitat en forma part, s’obre a servir i compartir objectius comuns, sempre pensant en el bé de tots. El llarg temps de la pandèmia ens està donant molta oportunitat per descobrir que tots som necessaris i que ens devem els uns als altres.

Si ens referim a l’Església, «Poble de Déu», com se l’anomena, hem de convenir que si existeix és per ser un bé per a la nostra societat, tan necessitada d’elements que la conformin d’una manera nova. Primer de tot, doncs, tenir clar allò que diu la primera carta de sant Pere: «Vosaltres, que en altre temps no éreu poble, ara sou Poble de Déu» (1Pe 2,10). De fet, ho som per una elecció que Déu ha fet de cadascun de nosaltres, integrant-nos a aquest Poble de Déu mitjançant el baptisme. Un poble en el qual tenim ben assignada una missió, seguint el model i la missió de Jesús que ens introdueix en el cor del poble. El papa Francesc diu de Jesús «que bé que ens fa mirar-lo proper a tothom!» (EG 269). Ell sap que si parlava amb algú, li mirava els ulls amb una profunda atenció amorosa, amb afecte, i així, s’acosta al cec del camí, menja i beu amb els pecadors, cura tot tipus de malalts, tracta els infants i els més febles amb tendresa.

Aquesta forma de tractar la gent i el seu estil de vida donen notícia de la seva integració en poble i, presentant-se com un de tants, donant importància a allò que realment en té, demana als seus seguidors anar lleugers d’equipatge, és a dir, no anar carregats amb coses que no són essencials per dur una vida digna i que prou vegades impedeixen que altres tinguin el necessari per viure. Amb paraules del papa Francesc hem de dir que «l’amor a la gent és una força espiritual que facilita el trobament ple amb Déu», que «només pot ser missioner algú que se senti bé buscant el bé dels altres, desitjant la felicitat dels altres», i és un fet que «cada vegada que se’ns obren els ulls per reconèixer l’altre, se’ns il·lumina més la fe per reconèixer Déu» (cf. EG 272). Que sigui aquest el camí a seguir per contribuir a tastar el gust espiritual de ser poble.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET