Ràdio Estel
ESGLÉSIA CATALUNYA 
"Cal seure a negociar. Estem a l’expectativa que ens diguin alguna cosa"
Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Carme Munté Margalef 12/02/2020

En pocs dies l’escola concertada ha estat capaç de recollir 122.206 al·legacions al projecte de decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió que impulsa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Bona mostra del malestar causat per una iniciativa que es veu com un nou intent de fer residual l’escola concertada. D’altra banda, la integració de centres concertats a la xarxa pública, com ha estat el cas recent del Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona, també es veu com un empobriment de l’actual model educatiu. De tot plegat, en parlem amb Miquel Mateo, secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.


Històricament, l’administració no ha volgut afrontar la gratuïtat plena de l’ensenyament a l’escola concertada. D’aquella pols venen aquests fangs?

Històricament, hem arrossegat una situació estructural com és la manca de la cobertura que hauria de garantir la gratuïtat de la plaça escolar. Les administracions ho han reconegut explícitament, però no ho afronten. Arreglant l’infrafinançament de l’escola concertada, s’arreglarien el 99,9% dels problemes.

La crisi demogràfica genera una competició entre escoles?

Si no tens alumnes, no tens concert. Si no tens concert, es posa en entredit la viabilitat de l’escola. És un cercle viciós. El problema d’ara és que no hi ha prou alumnat. Això fa augmentar la situació de crisi i endureix les posicions maximalistes. En aquest sentit, sí que pot haver-hi un discurs de competitivitat.

Quantes unitats de P3 s’han tancat el darrer curs?

Entre el curs anterior i l’actual, s’han perdut unes 15-20 unitats de P3 de l’escola concertada per manca de matrícula.

És veritat que a la ciutat de Barcelona hi ha més demanda de pública que de concertada?

No. Segons les estadístiques oficials, tenim més alumnes matriculats a la concertada que a la pública. En l’etapa d’Educació Infantil hi ha 19.067 alumnes del sector públic per 20.125 del sector privat, el curs 2019-2020. En termes generals, la concertada a Barcelona suposa el 60% de l’alumnat.

El Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona és el primer centre concertat amb alumnes que s’integra al sistema públic. Quina valoració en feu?

Estem entristits perquè potser es podrien haver fet les coses d’una altra manera. Aquest procés hauria de fer-nos pensar que s’ha de tutelar bé i que es poden buscar alternatives on potser no arriben les titularitats. Davant la inviabilitat d’un centre, l’escola cristiana és capaç d’establir una xarxa de solidaritat. Abans de posar-se en mans d’una negociació amb l’administració, podem trobar una altra solució.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va dir que vint centres més reunien els requisits establerts. En tenen constància?

Nosaltres no tenim coneixement d’aquestes vint escoles. Tampoc no sabem si són totes escoles concertades o escoles públiques municipals. Ens consta que algunes escoles d’educació especial, que estaven en un règim de mancomunitat de municipis, ara volen passar a titularitat pública del Departament d’Educació. El problema és que no tenim informació suficient, cosa que ens fa pensar que o bé es fa de manera molt secreta, o certament no són tantes com diuen.

Quines alternatives té un centre que veu en perill la viabilitat?

L’any 2010 es va constituir la Fundació Narcís Jubany amb la participació de la Fundació Escola Cristiana i la Unió de Religiosos de Catalunya per donar continuïtat a escoles cristianes que per raons de manca de relleu no poden continuar amb la gestió. Per tant, la fundació té com a missió prendre aquesta gestió, mantenint l’ideari propi d’escola cristiana. Actualment tenim dues escoles i n’hi ha dues més en procés. Una altra opció és que altres ordes o congregacions religioses assumeixin determinades titularitats amb els acords corresponents. Són mecanismes que permeten afrontar aquests nous reptes.

Li sap greu que el conseller vegi com un triomf el que al final no és sinó una uniformització del model educatiu?

Sí, perquè t’adones que al darrere de salvar una escola, que està molt bé, hi ha una qüestió ideològica. Això es traspua, es deixa entreveure. És el camí per anar suprimint la pluralitat i la diversitat tan característiques d’una societat democràtica i que, malauradament, sembla que a algú el destorba. El procés d’integració a la xarxa d’escoles de la Generalitat pot ser l’intent de llençar l’ham i veure quantes s’hi afegeixen. Això empobreix el model educatiu de Catalunya.

S’han recollit i lliurat al Departament d'Educació més de 100.000 al·legacions al projecte de decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d’admissió. Què n’esperen?

La resposta ha estat extraordinària i reflecteix la inquietud d’un col·lectiu molt gran de persones que veuen que les coses no s’estan fent bé, perquè s’està vulnerant un dret fonamental de l’educació com és l’elecció de centre. S’han presentat un total de 122.206 al·legacions davant del Departament d’Educació. També ens consta que n’hi ha 20.000 més que les mateixes institucions educatives han portat directament al registre. Això ha de fer reflexionar el Departament d’Educació i el Govern de la Generalitat sobre quines són les mesures que vol tirar endavant. Entenem que cal seure a negociar i parlar de la conveniència, la urgència, l’oportunitat i el contingut del decret. Estem a l’expectativa que ens diguin alguna cosa. D’altra banda, ens consta que alguns grups parlamentaris s’han bellugat i han fet notes públiques en contra del decret. Entre tots hem de ser capaços d’encarrilar aquest moviment de protesta.

El conseller addueix que vostès estaven d’acord amb el contingut del decret quan van signar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya.

No és cert que estiguem d’acord amb el contingut del decret, perquè no n’hem parlat. No podem estar d’acord amb un text que no hem negociat. És cert que nosaltres som signants del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya, en què es fan un seguit de suggeriments per millorar el procés de preinscripció i matrícula, buscant l’escolarització equilibrada dels alumnes amb Necessitats Educatives Específiques (NEI). Des del primer moment hi hem estat d’acord. El que passa és que hi ha moltes diferències entre el que diu l’acord i el que diu el decret.

Quins són els punts que més els preocupen del decret?

Un dels principals és la programació prèvia a l’oferta. El decret diu que abans que es faci l’oferta, és a dir, que es publiquin les unitats que hi haurà a cada municipi a disposició de les família, ja s’haurà d'haver decidit quines seran. Ho decideix el Departament d'Educació a proposta dels municipis. Tenim molta prevenció que en determinats municipis no es faci de manera tècnica sinó amb un clar component polític. Tenim experiències anteriors en què ha estat així. Un altre punt molt preocupant és que no hi ha ni una sola mesura econòmica de compensació. L’escolarització dels alumnes amb NEI, sumada a l’infrafinançament estructural, augmentarà el dèficit.

La crisi demogràfica i ideològica està arraconant l’escola concertada?

En lloc de ser capaços d’abordar i d’afrontar conjuntament el repte demogràfic, s’estan creant instruments que ideològicament responen a un objectiu molt concret: fer residual l’escola concertada. La doble crisi econòmica i demogràfica, sumada a altres factors, ha fet aflorar el fet que qui ha de gestionar aquest repte té una ideologia molt marcada, malgrat el que digui i expliqui. Des del Departament d'Educació ja ens poden dir que estan a favor de l’escola concertada, però el fet és que costa de creure-ho tenint en compte el que van fent i el que pretenen fer.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET