Ràdio Estel
Un dels fruits que s’espera del congrés és un laïcat més cohesionat.
ESGLÉSIA ESPANYA Foto: Dimitri Conejo Sanz
Sinodalitat i discerniment, claus del laïcat
Del 14 al 16 de febrer se celebra el congrés «Poble de Déu en sortida»
Rosa M. Jané Chueca 14/02/2020

Unes 2.000 persones participen en el Congrés de Laics Poble de Déu en sortida, que se celebra a Madrid del 14 al 16 de febrer. No es tracta d’un congrés com els habituals, ens explica el delegat d’Apostolat Seglar de l’arquebisbat de Tarragona, Mn. Jordi Vila: “La idea és que no sigui només un esdeveniment que s’acabi en ell mateix, sinó que sigui un procés que tingui continuïtat.”

La delegada de Formació i Acompanyament del Laïcat de l’arquebisbat de Barcelona, Anna Almuni, apunta que aquest congrés se celebra tenint en compte dues claus: “La sinodalitat i el discerniment. N’esperem molt, de la participació del laïcat en aquest congrés, que està molt en la línia del papa Francesc i de l’Evangelii gaudium. Volem que aquesta sinodalitat i discerniment impregnin la manera d’enfocar i de mirar la tasca pastoral, volem un laïcat involucrat i volem que també afecti les metodologies.”

Anna Almuni insisteix en el terme “sinodalitat”, que suposa “un canvi en la manera d’enfocar la nostra pertinença a l’Església, la nostra manera de construir comunitat, la nostra manera de pensar l’Església...”.

Per a Mn. Jordi Vila, un dels reptes del laïcat és “la comunió, en el sentit d’evitar l’atomització, perquè hi ha molts laics que senten que formen part d’una comunitat, d’un grup... i no acaben de sentir-se motivats al treball en comunió dins l’Església, com a deixebles tots de Jesús”.

L’objectiu general d’aquest congrés és “impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu, com a signe de l’anunci de l’Evangeli de l’esperança i de l’alegria”. I per aconseguir-ho, un punt important és fer un pas de construcció col·lectiva, ens diu Anna Almuni: “La diversitat de moviments a les diòcesis ha de tenir una estructura laical, creada des d’un treball de comunió en la diversitat, perquè el que aporten els diferents carismes són colors a aquest vitrall que és l’Església. Cada peça ha de mantenir el seu color perquè aleshores el vitrall serà preciós, però ha de ser un sol vitrall.”

La idea del congrés és que els laics i laiques tornin a la seva diòcesi “i que visquin una dinàmica de potenciar el seu paper, d’anar acabant amb el clericalisme que encara tenim, de potenciar el paper de la dona, amb itineraris de formació per als laics, també de potenciar el seu acompanyament espiritual...”.

En moltes ocasions el papa Francesc s’ha referit al clericalisme. “Aquí tenim molta feina a fer”, sosté Mn. Vila, “per un cantó, els sacerdots, que han d’estar disposats a treballar en comunió, a no sentir-se el rei del castell i a estar disposats a escoltar; per l’altre, els laics, que tenen un paper dins l’Església, s’ho han de creure i formar-se per poder dur-ho a terme amb solvència”.

Anna Almuni assegura que el clericalisme acabarà quan “el laïcat estigui ben travat, ben organitzat, no estigui dividit en grups, sinó que treballi conjuntament. Quan se senti diòcesi i deixi de centrar-se en el seu propi moviment. Aleshores el laïcat tindrà presència i força de convicció”.

Tant Vila com Almuni creuen que, com a Església, estem vivint un moment d’importància extraordinària. Segons Anna Almuni, “aquesta sinodalitat s’està imposant de forma fàctica perquè l’element de discerniment ha entrat amb molta força per tot arreu. Una Església que es planteja aquestes claus de sinodalitat i de discerniment suposa un canvi radical”.

Com diu Mn. Vila, “és un temps per ser valents i pensar que el missatge de l’Evangeli continua vigent i actual, i que sempre ho serà”. “Som en un moment en què no n’hi ha prou amb el testimoni”, apunta Anna Almuni, “tots som anunciadors de la fe, de l’anunci explícit ‘Déu t’estima!’ a casa, amb els amics, en moments difícils... la presència del laic en el món fa que sigui la persona adequada per oferir aquesta paraula i un acompanyament”.

Aquest congrés convida a mirar cap endavant amb força, amb entusiasme, sense por, conscients de ser una Església en minoria “que no ens ha de fer perdre l’esperança ni la capacitat de ser profètica. Minoria, sí, però profètica!”, subratlla Almuni.














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET