Ràdio Estel
ESGLÉSIA ESPANYA Foto: Agustí Codinach
"No volem privilegis, però volem ser respectats"
Cardenal Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal Espanyola
Joan Trias/Rosa M. Jané Chueca 04/03/2020

El 3 de març passat va ser escollit president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, per al quadrienni 2020-2024. Substitueix en el càrrec el cardenal Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid.Aquest matí hem recollit les impressions del cardenal Omella en aquesta nova responsabilitat eclesial.

Què suposa el càrrec de president de la CEE?
Posaré un exemple que ajuda a entendre-ho bé. Quan tenim una banda de música,  l’orquestra sempre ha de tenir bons instruments, però si no hi ha un bon director que dirigeixi i que coordini una mica, allò és un pou de cacofonia... però el director, si no compta amb uns bons instrumentistes i unes bones interpretacions, poc pot fer. En llenguatge eclesial és el que anomenem "sinodalitat", caminar tots junts. Un fa una mica de coordinador, però la tasca és de tots, el treball és de tots.

Com valora el treball del seu antecessor, el cardenal Ricardo Blázquez?
És un home impressionant, molt senzill, molt intel·ligent, molt profund. Ha sabut fer aquest treball de coordinació amb molta discreció, amb molt de respecte... Jo crec que l’aplaudiment que li vam fer al final va ser un signe de l’estimació que li tenim tots els bisbes d’Espanya.

Vostè assumeix el càrrec amb "por i tremolor", reconeix...
Em conec bé i jo sé les meves limitacions, les meves imperfeccions, els meus defectes... em fa temor entrar en una responsabilitat molt gran de coordinar gent tan bona com són els bisbes d’Espanya, els bisbes de Catalunya, que són tots meravellosos. Però confio en el Senyor i també confio en tots els bisbes, en la seva comprensió i el seu tarannà de voler treballar tots junts en fraternitat. Jo crec que hi ha una bona sintonia, sabent que cadascú té el seu tarannà, el seu caràcter i sensibilitat, però hi ha una bona sintonia de fraternitat entre tots nosaltres.

Com potenciar aquesta sinodalitat?
Ja treballem en coordinació, però hem de treballar més en aquesta línia. Això els de Catalunya ho entenen molt bé. Quan Barcelona, i tot Catalunya, l’any 1992, va ser capaç de preparar uns Jocs Olímpics, tots en la mateixa direcció, totes les forces unides, van fer un treball impressionant i van millorar la ciutat i la convivència, fins i tot. Jo crec que aquesta visió tan senzilla d’una societat que s’uneix en una sola direcció s’ha de fer a les parròquies, a la Conferència Episcopal... Ho ha de fer una societat i una família. Anar tots en la mateixa direcció, sabent que cadascú té la seva sensibilitat, el seu tarannà, però que tots aportem la nostra riquesa en un mateix camí, en la mateixa direcció.

Quins reptes es planteja com a president de la CEE?
Teníem el pla pastoral de la CEE fins al 2020, ara hem de preparar el nou i ho hem de fer entre tots. No soc jo el qui marca les línies, sinó que ja tenim algunes idees que haurem de desenvolupar una mica més i per al mes de novembre a veure si podem presentar el nou pla. Sí que hem de tenir una cosa molt clara i és el que diu el papa Francesc, que no podem tenir por de ser evangelitzadors enmig del món, testimonis. No es tracta d’imposar, però sí amb joia de presentar el nostre testimoni. I això fer-ho en una societat a la qual hem d’estimar, que és el que ens ensenya el papa Francesc. Una Església en sortida, que estimi aquest món i l'ajudi a ser millor: viure en fraternitat, la no-confrontació, la pau... des d’aquesta actitud.

De fet, vostè ja ha assumit aquesta crida del Papa com a pròpia...
Aquest és el nostre treball a Barcelona, una Església en sortida. Hem de sortir i no mirar-nos tant el melic perquè, de vegades, ens pensem que som els únics del món, els que més patim... i no. Hem d’obrir els ulls, mirar al voltant nostre i veure que hi ha gent que pateix més que nosaltres, que té més dificultats... tenir aquesta mirada i aquesta sensibilitat ens porta a viure més la solidaritat, la caritat i la comunió, i a treballar amb més esperança per als altres. Quan un s’oblida de si mateix i pensa més en l’altre és més feliç.

Aquesta mirada és la que ens reclamen els refugiats i migrants?
Imatges com les que es van veure fa poc a Grècia ens fan patir molt i ens fan molta pena. Fa pocs dies vaig estar a Bari, amb altres bisbes, convocats per la Conferència Episcopal Italiana. Érem presents totes les Esglésies del Mediterrani. Vam reflexionar molt sobre aquest tema de la violència que hi ha entorn del Mediterrani. Moltes Esglésies i països pateixen la persecució, molts han de fugir de la pobresa, de la guerra... i troben les portes tancades, troben murs a l’entrada d’Europa que no els deixen passar, que no els acullen... El Papa ho ha dit moltes vegades: el Mediterrani s’ha convertit en un cementiri. Això ens mostra que de vegades som una societat molt deshumanitzada, hem de tenir un cor més obert. Nosaltres som poble de migració de sempre, tots hem estat pelegrins del món. Hem estat arameus errants, com diu la Bíblia. Hem anat de poble en poble, de país en país... i nosaltres també hem estat emigrants molts anys. Hem hagut de sortir a l’estranger, a França, a Alemanya... i ens han acollit. Aquella acollida i la feina que vam fer allà va permetre créixer les nostres famílies. Jo crec que aquesta humanitat d’acollida a tots els que pateixen és molt important. Alhora hem de plantejar-nos què fem per evitar que la guerra i la pobresa s’instal·lin en aquests països, i com invertim i com ajudem aquests països perquè es desenvolupin i no acabin en guerres i en més pobresa. Això són reflexions que Europa, tots nosaltres, ens hauríem de fer.

En roda de premsa després de l’elecció, vostè deia: "Volem ser tractats amb respecte i dignitat." Tota una declaració d’intencions?
Nosaltres som ciutadans que volem col·laborar en la construcció d’una societat millor, igual que totes les institucions que hi ha a l’Estat espanyol. Tots volem treballar pel bé comú i l’Església ho fa. No volem privilegis, però volem ser respectats perquè nosaltres tenim els mateixos drets que els altres. Tots volem aportar el millor de nosaltres mateixos. Això és el que farà créixer una societat quan es respecten totes les institucions, es compta amb elles per millorar la societat perquè un sol no té la solució de tot. Entre tots podem millorar les coses. Aquesta fraternitat, aquest pacte de col·laboració fa que millori la societat.

Com a president de la CEE, podrà afavorir més el diàleg i la mediació entre factors polítics?
Jo faré tot el que pugui en aquest sentit de fer una entesa, una gran col·laboració d’uns i altres. Però per a això, ens hem de conèixer. Si no hi ha unes vies de comunicació entre uns i altres serà molt difícil. Quan un coneix l’altre, l’estima. Només s’estima allò que es coneix. Jo puc treballar en aquesta línia de convivència, de coordinació, de col·laboració, de no-confrontació, d’estimació, de valoració dels altres...

Podeu sentir l'entrevista AQUÍ (a partir del minut 44)














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET