Ràdio Estel
ESGLÉSIA CATALUNYA Foto: Agustí Codinach
Mossèn Manuel Tort i Martí, prevere fidelíssim a la seva vocació
Mn. Francesc Nicolau 09/07/2020

Crec que parlar d’un amic sacerdot, que ens acaba de deixar, és un esplai per a l’esperit. Amic de debò des dels estudis del Seminari. Érem del mateix curs, però el 1950 ens vàrem separar perquè a mi em tocà anar a acabar la teologia a Roma, on vaig ser ordenat sacerdot el 1954, com també va ser l’any de l’ordenació de Mn. Tort a Barcelona. Ben aviat, però, ens tornàrem a trobar col·laborant junts en una mateixa missió: formació dels seminaristes. Al Seminari Menor de la Conreria ell feia les classes de literatura i jo, les de matemàtiques. Les reunions de professors ens unien també per anar plegats en la tasca educativa. Més de trenta anys de compenetració en l’exercici del que ens havien encomanat.

I després què? L’any 2012 em veig obligat a anar a la residència de sant Josep Oriol de sacerdots jubilats i em trobo amb ell per tercera vegada, que ja hi era. Jo acabava de complir els 82 anys i ell ja en tenia 85. Hem conviscut, doncs, encara vuit anys més. L’amistat va perdurar no cal dir...

Què és, doncs, el que puc dir d’aquest amic? No tan sols el bon tracte que sempre ens tinguérem i és difícil de detallar, sinó que molt vaig aprendre d’ell, tan fecund en la seva obra literària, que, com sabeu, va ser molt extensa. No cal dir que sempre que publicava algun quadern de poesia o llibre narratiu, el que fos, me’n feia arribar un exemplar. Puc dir que tinc, en conjunt, les obres completes de Mn. Tort. Què puc dir de la seva obra literària? Breument: que sempre es mostrà sacerdot-poeta i amb un gran domini de la paraula escrita. Són corprenedores de debò les seves poesies. No trobo paraules per fer-ne l’elogi que es mereixen. Com a mostra us transcric la que va servir per ser posada en el recordatori del dia del seu enterrament: «Un dia us trobaré | i l’aire serà tendre | un arc de Sant Martí | bressolarà la tarda,| el cel serà un pa d’or| i els meus amics en veure’m | quiet sobre el taüt | amb una vesta blanca, | sabran que entre tu i jo | s’han fos tots els silencis.» I ja s’ha acomplert el que ell esperava. Déu el té a la glòria!














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET