Ràdio Estel
AQUESTA SETMANA 
L’escalinata de la Sagrada Família
És el moment que s’urbanitzi l’entorn d’un edifici singular
José Manuel Almuzara 14/07/2020

La Sagrada Família de Barcelona fa més de 138 anys que s’està construint, un temple expiatori iniciativa de l’Associació de Devots de Sant Josep, fundada el 1866, que va comprar el solar per a l’edificació del temple i la propietat del qual és de l’arquebisbat de Barcelona des del 1895. En el decurs dels anys s’han produït molts esdeveniments, positius i negatius, però sempre s’ha mantingut la finalitat per a la qual es va iniciar i la voluntat d’un poble compromès amb la seva construcció.

Com a tot edifici, la Sagrada Família està subjecta al planejament urbanístic (normativa, ordenació, gestió) i perquè està situat en el terme municipal de Barcelona li afecta el PGM-76.

El que es coneix com a PGM-76 correspon al Pla General Metropolità d’Ordenació Urbana, aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona el 14 de juliol del 1976, l’objecte del qual és l’ordenació urbanística del territori amb un total de 27 municipis. Les normes urbanístiques d’aquest Pla, així com les modificacions introduïdes en l’àmbit normatiu, han estat editades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les ordenances metropolitanes d’edificació, aprovades el 15 de juny del 1978 i altres.

El PGM-76 qualifica el sòl del temple expiatori de la Sagrada Família (les obres del qual es van iniciar el 19 de març del 1882) i de les illes de l’entorn. La Llicència d’obres es va sol·licitar el 1885, amb un plànol del Projecte fet per Gaudí i la instància corresponent, signada per Josep M. Bocabella. Aquesta Llicència ha estat concedida 134 anys després de la seva sol·licitud, el 2019.

El 1928 es va urbanitzar la plaça de la Sagrada Família (comprada el 1922 en vida de Gaudí); el 1978 es va urbanitzar la plaça de Gaudí, i en l’elaboració del PGM del 1976 es va reservar, com a zona verda, un ample de 71,50 metres en la part central de les dues illes de l’Eixample davant la futura façana de la Glòria, des del carrer Mallorca al carrer Aragó.

 

Dues illes afectades

 

Aquesta és la realitat a data d’avui, dues illes afectades amb dues qualificacions urbanístiques diferents:

—Zona 14a (zona de remodelació pública, edificable als laterals als carrers Marina i Sardenya).

—Zona 17/6 (zona de renovació urbana en transformació d’ús i parc urbà, respectivament, en la franja central).

L’afectació urbanística a totes les edificacions construïdes en aquella franja interior implica que són susceptibles de ser expropiades, per tant, entre altres consideracions, no són un bé en garantia per al mercat hipotecari.

La documentació existent des del 1885 demostra un entorn al voltant de la Sagrada Família que té o hauria de tenir en compte la singularitat de l’edifici per les seves dimensions. Per això, Gaudí va fer diferents plànols d’urbanització de l’entorn pensant en la millor i major visualització de l’edifici.

El 7 de gener del 1975 es va tenir una reunió amb el regidor del Districte XII, Sr. Costa Ugeda, per transmetre-li la preocupació per les obres publicitades de construcció de pisos en l’espai previst per a l’escalinata de l’accés principal a la Sagrada Família.

L’agost del 1975 es van publicar articles que manifestaven la preocupació i el rebuig a la construcció de pisos davant la façana de la Glòria, amb declaracions del Sr. Miquel Vallverdú, de l’Associació de Veïns Sagrada Família (Diario de Barcelona, 16 d’agost), el manifest de la Junta Constructora de la Sagrada Família (El Correo Catalán, 20 d’agost) i les opinions de l’Associació Amics de Gaudí (Mundo Diario, 29 d’agost), en les quals destaquen les converses amb l’alcalde de Barcelona, Sr. Masó Vázquez.

Tot semblava favorable a paralitzar i prohibir la construcció de l’edifici de Núñez y Navarro, però la realitat és que l’edifici existeix i l’expropiació és possible segons el planejament urbanístic vigent.

 

Projecte d’Urbanització

 

En l’actualitat, les parts implicades i afectades han d’arribar a un acord que resolgui el pla d’actuació per aprovar el Projecte d’Urbanització, que des del 1925, amb una actitud una mica passiva, s’ha endarrerit i complicat.

A principis dels anys seixanta, Oscar Tusquets Blanca, arquitecte, pintor i decorador, encara a la universitat, va ser un dels instigadors d’un manifest obertament contrari a la continuació del temple de la Sagrada Família que va comptar amb el suport incondicional d’arquitectes de fama mundial.

Després de la consagració del temple el 7 de novembre del 2010, es va replantejar la qüestió i va manifestar el mea culpa en un article publicat el 4 de gener del 2011: Com ens vam poder equivocar tant?: «Els meus dubtes van començar quan veia aixecar la majestuosa nau central. El meu rebuig va trontollar una mica més quan Alfons Soldevila —excel·lent arquitecte d’avançat llenguatge tecnològic— em va assegurar que si hagués conegut profundament l’obra hauria canviat d’opinió, que era l’edifici més important del segle XX i que estava disposat a demostrar-m’ho (...) He visitat el temple de baix a dalt i he quedat aclaparat (...) Si fa 50 anys se’ns hagués fet cas, aquesta meravella no existiria. Hauria quedat com una ruïna o l’hauria acabat un arquitecte de moda en aquells anys. Quanta gent la visitaria? Aquest temple no ha tingut mai suport econòmic de les institucions, viu dels donatius dels qui la visiten (...). Es finança com una catedral medieval. D’aquesta forma s’acabarà, no sé si la millor obra del segle passat... però sí el millor edifici religiós dels darrers tres segles.»

Com vam poder equivocar-nos tant? Per què no es van prohibir les obres davant la façana de la Glòria tenint en compte el PGM-76? Per què no s’ha fet el Projecte d’Urbanització després de tants anys?

És el moment d’arribar a un acord que tingui en compte tots els interessats i afectats i, definitivament, s’urbanitzi l’entorn d’un edifici singular, icona de la ciutat i atracció i impacte per al món.

 












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET