Ràdio Estel
EDITORIAL Foto: Agustí Codinach
Per un realisme serè
Redacció 29/09/2020

El Covid-19 posa en relleu la nostra finitud personal i també els límits dels models econòmics que fan fallida. Ja no és solament una emergència sanitària: es tracta d’una emergència social.

Davant la pandèmia, però, cal evitar dues temptacions: l’histerisme i el relaxament i cal fer una opció per un realisme serè. En aquest sentit, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida assenyala que «aprendre la finitud i acceptar els límits de la nostra llibertat és més que un exercici sobri de realisme filosòfic, implica obrir els ulls a la realitat dels éssers humans que experimenten aquests límits en la pròpia carn».

Pensem en els col·lectius més vulnerables, per exemple els ancians que estan confinats en residències o en les persones amb trastorn mental o en aquells que, ja en circumstàncies habituals, patien maltractaments de tota mena. Per a molts avui és un repte sobreviure, assegurar-se les condicions mínimes de subsistència, alimentar els infants i d’altres membres de la família o superar l’amenaça de malalties.

Una de les dades que s’assenyalen al Primer Pla d’aquest número és que a Catalunya ja hi havia, abans de l’inici de la pandèmia, un 30% de pobresa infantil i els estudis ens diuen que ara ha pujat al 34%. En aquest sentit, els nens tornen a ser «la crisi de la crisi» perquè el teixit social sempre es comença a esquinçar per la part més dèbil. Hom parla d’una «ètica del risc» basada en un concepte més ampli de solidaritat.

Cal superar la falsa distinció entre els que estan dins, és a dir, els que poden exhibir la pretensió de pertànyer plenament a la comunitat, i els que estan fora, esperant una suposada participació en ella. L’accés a una atenció de salut de qualitat i als medicaments essencials s’ha de reconèixer com un dret humà universal (cfr. Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans, art. 14).

Deia Núria Gispert, recentment desapareguda i que feu de la seva vida una ofrena als més pobres: «La justícia és imperfecta i ha de ser compensada amb sentiments d’ajuda, d’amistat, de col·laboració.»

Joan Carrera i Carrera, jesuïta, professor de moral fonamental, sosté que «ha arribat l’hora de replantejar-nos el model productiu com un avenç, un graó més de consciència que assoleix la humanitat. Un canvi per sobreviure, per tal que hi hagi futur per a les properes generacions. Un canvi que ha de passar per un període d’incerteses, per un període de patiment, d’anades i vingudes fruit de les pors, de la resistència al canvi dels que ostenten el poder econòmic i polític».

Seran aquells dolors de part de què parla sant Pau (Rm 8, 22), que anuncien el naixement d’un cel nou i una terra nova?














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET