Ràdio Estel
ESGLÉSIA CATALUNYA 
Mestre i amic
Josep M. Solé i Sabaté 01/10/2020

Hilari Raguer no és solament l’historiador més internacional i profund en l’anàlisi i la investigació sobre l’Església durant la guerra civil, també destaca pel conjunt de la seva obra més diversa, com l’estudi més profund sobre Unió Democràtica de Catalunya, un exemple d’un estudi del partit durant la guerra i la postguerra i d’oposició al franquisme. Un partit exemplar més enllà de la caricatura que en els darrers anys en van fer els seus darrers frívols dirigents, que el van dur a la desaparició.


Hilari Raguer va situar el paper clau i partidista de l’Església espanyola favorable al cop d’Estat militar defensant la idea que la guerra civil era una «croada» contra l’ateisme i el comunisme internacional, però alhora destacava la seva anàlisi per haver diferenciat l’actitud més ponderada i prudent del Vaticà i encara sectors de l’Església catalana, més oberta i favorable a no prendre part en la guerra fratricida i volent trobar una sortida negociada al conflicte bèl·lic. L’exemple més notori és el cardenal Vida i Barraquer, que hagué de romandre a l’exili fins a la seva mort per l’especial animadversió del franquisme vers ell ja que era símbol que no tota l’Església era al costat del general Franco. Lluny, molt lluny, del nacionalcatolicisme.


Va treballar amb rigor extrem la biografia del dirigent Carrasco i Formiguera demostrant la crueltat vesànica del franquisme en executar un catòlic republicà; un catòlic afusellat com a venjança per ser partidari d’una Catalunya lliure, crit que va proclamar en ser afusellat a Burgos. També l’estudi del general Batet, un militar republicà lleial al seu jurament de lleialtat al Règim legalment constituït, va desfer equívocs. La seva extensa obra, també la de caire religiós, explica el seu immens prestigi. 


Un fet a assenyalar: crític amb l’abat Escarré, va silenciar-ho quan va veure que aquesta crítica era usada per l’espanyolisme excloent per atacar Montserrat i Catalunya.


Davant del Procés de sobirania de Catalunya va tenir una actitud ferma, i nítida. Va publicar el llibre Ser independentista no és cap pecat per fer front al continuat esperit unitarista de la Conferència Episcopal Espanyola alineada amb els partits de l’article 155 i la suspensió de la Generalitat.


Una persona bona i plena de sentit de l’humor des d’una ironia que captivava. La seva mort ens ha deixat orfes a molts. L’estimava com a amic i com a mestre. Explicaré un fet d’aquest mateix any que diu molt com era: en estar Hilari Raguer molt delicat de salut em van demanar de parlar d’un tema sobre la resposta de l’Església catalana durant la guerra civil davant la persecució, repressió i mort de milers de religiosos, tema que ell coneixia com ningú. Li vaig demanar que m’apuntés algunes idees. La seva resposta va ser enviar-me per escrit, amb notes i referències, un article de10 pàgines. Una generositat que parla d’un home bo, excepcional, millor historiador i persona que arribava al cor de qui el coneixia. La mort d’una persona que em dol a l’ànima. 


Descansa en pau, Hilari. 

 














  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET