Els moviments, col·lectius i membres de la Pastoral Obrera de
Catalunya (SIPOC) han celebrat la XXXIII Jornada d'Estudi, sota el títol
Realitats d'exclusió laboral i propostes evangèliques, el dissabte 13 de febrer
passat. En la Jornada s’ha donat veu a testimoni que han patit situacions
d’abús laboral i d’exclusió social que ja hi eren presents, però que la
pandèmia del Covid-19 ha agreujat.
Raquel, Mohamed i Joan han confirmat que «diferents
grups del món obrer han patit el binomi contradictori de l'atur i la
sobreexplotació; que són serveis essencials els més explotats, i que augmenta
l’alçària del mur que impedeix la incorporació salarial per altres, tot trencant
l'acompliment de somnis vitals, causant desocupació forçosa i incrementant la precarietat».
Es tracta de ferides, però, que no els han paralitzat: «Han
anat a les causes de les seves situacions. I les cicatrius els han portat a
actuar. Hem constatat que l'organització (veïnal, obrera, de la joventut, de
les dones, de les persones migrants sense papers, d’aquelles que no troben
feina o que pertanyen al precariat...) garanteix que les situacions d'exclusió
passin de ser problemàtiques únicament personals a ser-ho de col·lectives, ja
que compartir empodera envers una vida justa i digna», sostenen des del SIPOC.
En la Jornada, Francisco José Pérez Barbero ha aportat la
lectura cristiana de la realitat, «una visió per a fer-nos conscients que
aquestes situacions de precarietat són diferents signes d'una mateixa realitat
socio-econòmica que no posa la persona al centre, sinó que la valora
exclusivament en tant que resulta útil per al sistema productiu. Aquesta revolució neoconservadora ha generat una societat profundament malalta».
Ara bé, per al ponent, «el fet que ens descobrim
febles i vulnerables ens porta a reorientar les nostres relacions: el nostre
interior, la relació amb les altres persones i amb la natura en general, i el
nostre desenvolupament espiritual». Igualment, va apuntar «a
superar la desconfiança de la participació com a estratègia de millora social,
i desenvolupar la política com a activitat que cuida la vida, com a contribuïdora
a aportar solucions. No podem prescindir d'ella, perquè la seva absència ens
porta a viure sota la llei del més poderós». Igualment, ha convidat «a
mirar la realitat amb ulls de dona, d’ecologista...».
Des de la SIPOC recorden que el papa Francesc ens anima a
l’acció: «...
el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les vostres mans, en la
vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure alternatives».
I proposen, «afavorir
una nova consciència que s’encamini a l’imprescindible nou ordre basat en la
justícia eco-social, l'honestedat i la compassió. Atrevim-nos a combatre les
falses notícies que criminalitzen les persones i grups descartats.
Reconstruïm la utopia a partir d’enfortir les petites utopies, acompanyar,
teixir xarxes, practicar un compromís integral i oferir bones notícies d’alliberament,
tot recordant i recordant-nos la necessitat d’organització. Creem una nova comunitat
alternativa, capaç d'encarnar els valors de l'Evangeli, de ser signe i servei
del Regne de Déu en aquest moment concret de la història que ens ha tocat viure.
Cultivem una espiritualitat renovada des de baix, de mirada oberta i plena de
compromís social. Contribuïm a portar endavant el projecte que s’albira en
Laudato si’ i en Fratelli tutti». |