Ràdio Estel
Els aldarulls violents d'aquests dies passats a diverses ciutats catalanes han marcat malauradament les protestes
SOCIETAT 
"En les reivindicacions de les protestes, cal que tothom cedeixi"
L'experta en seguretat Verónica García Morales, en conversa amb Dani Vilaro (Amnistia), recorda que "la violència no està mai justificada"
@IgnasiMiranda 26/02/2021

La professora de la Universitat de Barcelona Verónica García Morales, experta en seguretat urbana, i el portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, han analitzat aquest divendres, des del programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, tot el fenomen tristament violent dels dies passat a Catalunya, emmarcats en les protestes per demanar la llibertat de Pablo Hasél. García Morales ha destacat que els fets violents "han sorprès les forces de seguretat i la societat en el seu conjunt, tot i que sabem que hi ha un malestar social profund per diverses qüestions, i ara s'ha manifestat amb episodis violents pel cas de Pablo Hasél, però està clar que no està mai justificat utilitzar la violència". En aquesta línia, ha lamentat que "es volen defensar uns drets però vulnerant altres drets". Vilaró, per la seva banda, ha dit que "les manifestacions han de ser pacífiques i han de tenir en compte el monopoli de l'ús de la força, que correspon als cossos de seguretat". Ha comentat igualment que "tot el que es produeixi fora d'aicò és una violència que cal combatre". El portaveu d'Amnistia Internacional, a més, ha defensat que "tothom entri en el debat sobre la gestió de l'ordre públic, sobre el model policial en un escenari d'aldarulls, i veure la balança amb la resposta de l'administració sobre el que són agressions, crema de contenidors i altres fets".

Verónica García ha destacat que "el grup violent és molt minoritari" en aquestes protestes per la llibertat del raper, i també que "la majoria de la societat busca altres alternatives per mostrar el rebuig a la desigualtat i la crisi econòmica per transformar aquesta realitat". Ha admès que "la resposta agressiva genera més soroll i potser crida més l'atenció, però no és representativa". L'experta en seguretat ha reivindicat "que s'escoltin les veus que reclamen diverses qüestions" i que "es preservi la llibertat d'expressió sense requisits, perquè deixaria de ser llibertat". Ha situat aquí la necessitat de "deslegitimar, des del debat polític i públic, aquesta violència". Dani Vilaró ha comentat que "les manifestacions, nombroses a Catalunya i a la resta de l'Estat, han acabat amb aldarulls provocats per una minoria, però no ens han de fer perdre la perspectiva de les causes d'aquestes protestes majoritàriament pacífiques, a partir de motius que poden ser legítims". Igualment ha assegurat que "ens trobem en un context de pandèmia, des de fa un any, amb gent que ho està passant molt malament, i un marc d'espurnes de violència i protesta dura que no estàvem acostumats a veure en el nostre entorn més proper". Vilaró ha dit, a més, que "hi ha un caldo de cultiu que porta a aquestes expressions més extremes que porten a la violència". Ha conclòs que aquesta realitat "forma part del nostre món contemporani, dins un problema social que, per exemple, es veu a França, on hi ha hagut morts en protestes socials, i en altres països propers"

La professora de la Universitat de Barcelona ha apuntat també que moltes d'aquestes mostres de malestar social, entre elles les dels 'armilles grogues' a França, "són respostes a canvis als quals ens estem enfrontant per mesures dels governs, per exemple davant el canvi climàtic, unes decisions que no seran populars". En aquesta línia, ha reclamat "una reflexió sobre si som ciutadans amb dret a tot i sense cap deure o no, perquè certament, en les reivindicacions de les protestes, cal cedir entre tots davant de determinats aspectes". Sigui com sigui, els aldarulls de Barcelona i altres ciutats catalanes han mostrat i han destapat l’existència d’una violència dura i alhora calculada per fer mal. Els dos participants en el col·loqui han coincidit en la idea que el cas de Pablo Hasél ha recordat a la societat l’existència d’una altra perversió, que és la d’una llei desproporcionada que, amb el Codi Penal a la mà, permet empresonar un ciutadà per les lletres de les seves cançons, tot i que en aquest cas també ha estat per declaracions i missatges a les xarxes socials.

La violència, clarament, desacredita qualsevol legítima reivindicació. La injustícia, d’altra banda, devalua un sistema, el que tenim actualment a Espanya basat en l’Estat de dret, que està pensat per a una convivència pacífica. I en aquest sentit, fracassa. Cal analitzar i afrontar el ressorgiment de focus violents al carrer, una realitat que requereix fermesa per eradicar-la  i alhora transparència amb tot  un treball a fons des de les institucions (incloent-hi un ús proporcionat de la força entre la Policia) i des de la societat en general. La tensió humana i la indignació no es poden expressar cremant contenidors, agredint policies o trencant vidres d’establiments. Es necessita claredat i alhora serenor.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest divendres 26 de febrer.












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET