A la Vetlla Pasqual, després de la primera lectura del llibre del Gènesi, es canta: «Quan envieu el vostre alè reneix la creació / i renoveu la vida sobre la terra.» Com ressonen en nosaltres aquestes paraules! Com esperem un renaixement de la creació! Durant els mesos de confinament, els qui tenen el privilegi de viure voltats de natura, han observat com n’ha estat, de diferent, el comportament dels animalons, talment com si sentissin que recuperen els seus espais propis, massa sovint envaïts per la presència humana.

Diu el papa Francesc, fent-se ressò d’un gran pensador, el P. Teilhard de Chardin, a la Laudato Si: «El fi de la marxa de l’univers radica en la plenitud de Déu, que ja ha estat assolida per Crist ressuscitat, eix de la maduració universal. El fi últim de les altres criatures no som nosaltres. Però totes avancen, juntament amb nosaltres i a través de nosaltres, cap al terme comú, que és Déu, en una plenitud transcendent en què Crist ressuscitat ho abraça i il·lumina tot.» Aprenguem, com feia Antoni Gaudí, del llibre obert de la natura: «Perquè cada criatura reflecteix alguna cosa de Déu i té un missatge per ensenyar-nos» (LS).

Avui celebrem la gran resposta de Déu Pare a la mort —aparentment absurda i escandalosa— de Jesús en la Creu. Diu mossèn Rius-Camps, col·laborador del setmanari, «”quan resplendeixi el sol del primer dia d’una nova setmana”, no anirem al sepulcre, com feren Maria Magdalena i Maria, la mare de Jesús, perquè aquell sepulcre ha quedat buit per sempre. Però el mateix àngel del Senyor ha fet rodolar la llosa que pesava sobre els nostres caps i s’ha assegut damunt d’ella per impartir-nos una lliçó. Igual que s’adreçà a aquelles dones espaordides, l’àngel, com a portaveu de Jesús ressuscitat, ens asserena en aquests moments en què estem estressats per tantes i tantes males notícies que no paren de comptar morts o gent infectada per un virus diminut que ha qüestionat les nostres seguretats».

Per difícils que siguin els moments que ens toqui viure, tinguem la seguretat que Crist ha assumit en ell mateix aquest món material i ara, ressuscitat, habita en la intimitat de cada ésser, l’embolcalla amb el seu afecte i l’omple amb la seva llum.