A nosaltres, com als primers cristians, ens canvia la vida quan tenim els mateixos sentiments que Jesucrist i no mirem cadascú per ell, sinó que procurem sobretot pels altres. Ho hem intentat durant aquesta llarga pandèmia, essent responsables i solidaris, assumint contratemps, privacions, dolor i obrint-nos a nous gestos i a nous estils de vida, més austers i senzills. Aquests són passos decidits de mort a vida, de transformació de molts aspectes de la nostra existència, com ho estem experimentant cercant una nova normalitat. Ara, per ser com Jesucrist, se’ns torna demanar el mateix: «Tenir els seus mateixos sentiments, Ell, que essent Déu, es va fer no-res, prenent la condició d’esclau i fent-se semblant als homes. I, tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això, Déu l’ha ressuscitat! Que tothom reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare» (cf. Fl 2,4-11).

Per això, de nit i de dia, l’Església no cessa de cantar la notícia més important de la història: que els éssers humans som capaços de comunicar que Jesús, havent mort, ara ha ressuscitat, és viu! La notícia que capgira la història de la humanitat i la vida de les persones de tots els temps, projectant-ho tot cap a una nova existència en Déu, que és Amor i Vida per sempre.

També per això, la nit de Pasqua, la nit en la qual tots els cristians ens reunim en comunitat entorn de Jesucrist representat pel Ciri pasqual i celebrant el goig de la Resurrecció, l’Església no cessa en el seu solemne Pregó pasqual de dir que «Aquesta és la nit que, amb el foc d’una columna lluminosa, esvaí la tenebra del pecat; que aquesta és la nit que torna a la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, separats dels vicis i de la foscor del pecat, creuen en Crist; que aquesta és la nit en què Crist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns... Oh nit benaurada. Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts... Aquesta nit santa i poderosa allunya del pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions».

«Oh nit realment benaurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba Déu. Us demanem, doncs, Senyor, que aquest ciri consagrat al vostre nom, cremi sense parar per desfer la foscor d’aquesta nit; i, acceptat per vós com un perfum agradable, ajunti la seva claror amb la de les estrelles del cel.»