Ràdio Estel
Quatre representants, en nom de les 8 religions, van dipositar les pregàries en paper al mur occidental de Jerusalem
ESGLÉSIA MÓN 
"Pregàries d'esperança" a Jerusalem perquè Déu aturi la pandèmia
Dolores Pérez, directora de l'Oficina de Turisme d'Israel a Espanya i Portugal, diu que la iniciativa interreligiosa "ha escalfat el cor"
@IgnasiMiranda 30/03/2021

Vuit confessions religioses presents a Espanya s'han unit a una acció anomenada "Pregàries d'Esperança". L'acte consistia a enviar al Mur Occidental de Jerusalem (Koten), el lloc més sagrat per al judaisme, una pregària per tots els afectats i morts a causa del Covid. Els textos, impresos en un paper, es van dipositar ara fa uns dies al mateix mur. Hi van participar la Federació Hindú d’Espanya, la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, la Conferència Episcopal Espanyola, l'Església Ortodoxa Romanesa, l'Església Ortodoxa Russa, l'Església Ortodoxa Grega, la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya i la Comunitat Bahá'í d’Espanya. Els escrits es van rebre i es van dipositar a Jerusalem amb la presència de José Manuel Encuentra, representant evangèlic; David Freeman, de la Comunitat Bahá'í Internacional; Rafiq Nahra, vicari del Patriarcat Llatí i representant de la Conferència Episcopal Espanyola; Fleur Hassan Nahoum, vicealcaldessa de Jerusalem i representant de la comunitat hindú i de les Esglésies Ortodoxes Grega, Romanesa i Russa; i Yael Macias, representant de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya. Dolores Pérez Fredes, directora de l’Oficina de Turisme d’Israel per a Espanya i Portugal, ha explicat que la iniciativa ha estat un goig. En una entrevista a l'espai Temps de diàleg dins el magazine El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, ha comentat també la proposta de visitar, en un atractiu passeig, sis de les esglésies més emblemàtiques del país.

En què ha consistit la iniciativa de recollir pregàries de diverses confessions per portar-les al mur occidental de Jerusalem?

Aquesta situació que vivim tots està fent que ens obrim a altres opcions. Hem volgut portar el sentiment de les creences espanyoles i transportar-les, encara que fos per e-mail, al mur occidental, al Koten. L'oficina va contactar amb la majoria de les confessions, i vam haver de reduir la proposta a 8, tot i que n'hi havia més. Però han estat prou variades, des dels hinduistes fins als ba'hai, passant per l'Església catòlica, les ortodoxes i la petita comunitat jueva espanyola. El que vam demanar és que cadascuna ens escrigués una pregària, i així es va fer. Cada vegada que en mirava una, em sentia com d'aquella creença. Totes em van emocionar i, com es diu en hebreu, em van escalfar el cor. Va ser un honor comptar amb la participació ràpida i el suport dels representants. També va ser important que les pregàries es van dipositar tant en el lloc dels homes com en el de les dones.

Quin sentit té que la ciutat santa aculli aquestes invocacions a un Déu que, des del seu poder, té capacitat perquè superem la pandèmia?

Era un moviment des del principi interconfessional, per poder utilitzar la mal anomenada "bústia de Déu", com es coneix afectuosament el mur occidental. En qualsevol cas, ens trobem davant d'un lloc històric, amb una càrrega simbòlica i davant del qual tothom es troba ben a gust, ni jutjat ni observat, sinó embolcallat per l'espiritualitat d'un lloc a l'aire llibre on es podia fer, sense dificultats, aquest acostament. Per a nosaltres, era molt important que, des d'Espanya, arribés una reflexió així en forma de pregària interreligiosa. Ens venia molt de gust que aquestes pregàries arribessin.

D'altra banda, sabem que, entre les esglésies de Jerusalem, s'ofereix ara la possibilitat de visitar, en un passeig únic, els sis temples cristians més interessants de la ciutat, a nivell històric espiritual i artístic. De quina manera podem gaudir d'aquest passeig?

A Jerusalem n'hi ha unes quantes, però també a Galilea. Necessitem autobús o cotxe, tot i que es pot fer el recorregut a peu entre algunes esglésies. Jo destacaria, tot i que és molt difícil, la joia de la corona del barri armeni, que és la catedral de Sant Jaume, de fet dels dos Jaumes. És l'única que sobreviu de l'epoca dels croats. Sobresurt la pila baptismal amb una mena de peu que permeti elevar-la i perquè la comunitat pugui observar com es batejava una persona. És curiós com Jesucrist s'actualitza amb una persona tan moderna com Kim Kardashian.

Com s'està vivint la Setmana Santa a Israel?

La basílica del Sant Sepulcre és ara el centre de les mirades aquesta Setmana Santa, sobretot a partir de Dijous Sant i fins a la Pasqua. Les mesures de seguretat i els protocols contra el Covid estan en actiu. A més, tenim un alt percentatge de vacunats a Israel, on ja s'hi va pel carrer sense mascareta. Amb molta modèstia, aconseguim que la normalitat torni als nostres llavis sobretot, perquè ens puguem veure amb tota l'expressió. Estarem molt atents, especialment Divendres Sant amb la col·lecta. També destacaria l'església de les Benaurances i la de la Multiplicació els Pans i dels Peixos, a Galilea, on ja tenien presència el segle IV.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 30 de març












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET