Ràdio Estel
Halil Bárcena ha traduït i adaptat una interessant obra poètica dels primers segles de l'Islam
ESGLÉSIA MÓN 
"El Ramadà és sobretot buidar-se per rebre la Paraula divina"
L'islamòleg Halil Bárcena, traductor del llibre 'Díwàn' del poeta Hal·làg (Fragmenta), defensa "una democratització de l'experiència de Déu"
@IgnasiMiranda 13/04/2021

Husayn ibn Mansür al-Hal·làg, un inspirat savi i poeta místic musulmà, destaca per la seva poesia basada en la unió de la mística i l’expressió de l’amor de Déu des de l’èxtasi i el coneixement. Amb edició de Fragmenta, la seva obra poètica ‘Díwân’ s’ha publicat ara en edició bilíngüe àrab-castellà, uns anys després de la versió traduïda al català. Aquesta obertura dels textos artístics de Hal·làg, als lectors de casa nostra, ha estat possible amb la traducció i la cal·ligrafia en àrab que ha realitzat Halil Bárcena. Hal·làg proposa una espiritualitat musulmana basada en l’obertura més enllà dels límits tant del marc institucional islàmic com del sufisme, un corrent del qual és també un dels representants històrics més destacats. Hal·làg, que va néixer l’any 858 i va morir executat pel seu ensenyament espiritual el 922, és considerat el màrtir per excel·lència de l’islam. Els seus seguidors el veuen, a més, com una víctima de l’amor místic que va donar la seva vida perquè buscava la veritat, dins un camí que és essencial per a qualsevol ésser espiritual. La filosofia mística de Husayn ibn Mansür al-Hal·làg es basa en la cèlebre frase teopàtica ‘Anà al-haqq’, que vol dir ‘Jo soc la veritat’. Precisament aquesta autoproclamació va propiciar que les autoritats religioses del moment el condemnessin a mort. Coincidint amb el dia en què comença el mes sagrat dels musulmans, el Ramadà, l’islamòleg i especialista en mística sufí Halil Bárcena, traductor d’aquests textos editats ara en castellà i fa uns anys en català per Fragmenta, ha destacat la importància de veure-hi la reivindicació d'una espiritualitat allunyada dels esquemes rígids que sovint ofereixen les normes religioses.

Saber que Husayn ibn Mansúr al-Hal·làg va ser condemnat per haver dit que ell és la veritat ens fa pensar en Jesucrist. Sembla una història idèntica! Qui era Hal·làg a grans trets?

És un místic musulmà, un sufí, promotor de la dimensió mística de l'Islam. És una de les veus més excepcionals i alhora més incompreses del sufisme. S'ha dit moltes vegades que és una mena de sufí crístic, per la seva trajectòria vital i per la seva mort violenta. Molts passatges, tant de la seva obra poètica Diwàn com en la seva prosa, reflecteixen també aquesta figura de Jesús, cosa que no és estranya en la història del sufisme encara que sembli estrany. La figura de Crist representa una persona especial dins l'Islam també. Representa aquell ésser buidat d'ell mateix, com un exemple del que és donar-se i no només donar, seguint el mateix esperit crístic.

Quines són les principals orientacions espirituals d’aquest llibre, Dîwàn? I com les fa seves el sufisme actual?

S'ha d'entendre que Hal·làg viu en un moment que podem qualificar de "període de formació de l'Islam", només 240 anys després de la mort del profeta. És un cicle històric en què s'està creant l'Islam com a tradició religiosa, a partir del recull de les dites sapiencials i els ensenyaments de Mahoma. Tot i que Hal·làg va ser un viatger infatigable, ell viu aquesta època bàsicament a Bagdad, en aquell moment la capital cal·lifal. Cal entendre la seva vida i la seva obra en aquest context. La figura de Hal·làg és una veu que s'aixeca contra un fenomen al qual ell assisteix com a fenomen: el paper rellevant que els juristes estan adquirint en aquesta època. El seu camí espiritual és un crit contra la preponderància de la dimensió jurídica que s'apodera de l'àmbit de l'Islam. I reivindica l'amor com a expressió màxima de la unió ínitima i la de l'ésser amb la divina. Cal entendre la veu particular, que és excepcional, dins una figura rellevant en el context.

Ha aconseguit, amb la traducció, acostar-se a la musicalitat pròpia de Hal·làg?

Parcialment sí. Qualsevol intent de traduir poesia és complicat, perquè perdem un dels valors d'aquest estil, que és la riquesa musical. Però malgrat això, hem intentat aquí que la traducció castellana, com abans va ser la catalana, tingui i conservi bona part del ritme característic de la poesia de Hal·làg, que no és un poeta a dedicació parcial, sinó un home de poesia.

Ens pot recordar quines característiques té el sufisme com a espiritualitat vinculada a l’Islam?

El sufisme és un saber i un sabor. Un coneixement i un gust, un crit contra l'oficialització de l'experiència divina, i Hal·làg representa com una democratització de l'experiència divina. Alerta contra aquella paraula que es diu "compliment" ("cumplimiento", en castellà), que moltes vegades aporta una religió de mentida.

Avui comença el Ramadà. Què representa aquest mes per als musulmans en general i també des de la visió de la mística de l’amor diví que proposa el poeta i missioner Hal·làg?

El Ramadà és fonamentalment el mes de l'Al-Corà practicat pels musulmans. És la commemoració de la revelació del llibre sagrat. Un dels aspectes és certament el dejuni, però com una forma de buidar-se per rebre la Paraula divina i veure realitzades totes les opcions que ens dona la vida.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 13 d'abril.












  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET