Ràdio Estel
Eugeni Gay ha estat aquest dimecres a Ràdio Estel, on ha compartit taula amb Esther Giménez-Salinas
POLÍTICA 
Eugeni Gay: "L'indult és el perdó i, per tant, sempre és bo"
L'exvicepresident del Tribunal Constitucional, en conversa amb Esther Giménez-Salinas, recorda que "és facultat només del govern espanyol"
@IgnasiMiranda 02/06/2021

Eugeni Gay, vicepresident emèrit del Tribunal Constitucional, i Esther Giménez Salinas, doctora en Dret i exrectora de la Universitat Ramon Llull, han analitzat aquest dimecres la qüestió dels indults als líders independentistes, que només podran ser parcials tot i que comportarien a la pràctica la llibertat total dels 9 condemnats pel temps que ja porten a la presó. En la taula d'anàlisi dins el programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, els dos juristes han constatat el fet que el tema ha obert un convuls debat polític arreu d’Espanya. El govern de Pedro Sánchez està disposat a concedir-los, tot i que serà segurament la mesura més compromesa políticament.

Gay ha destacat que "l'indult és, en definitiva, el perdó i, per tant, sempre és bo". Ha recordat que "està contemplat en la Constitució, però està regulat, a més, des de fa molts anys, ja el 1870 i reformat després el 2015". En la mateixa línia, el també advocat ha comenta que "allò que es discuteix en aquest moment és un tema polític, perquè l'Estat de dret ha funcionat davant d'unes persones que han infringit unes normes i ara, després d'una sentència ferma dictada d'acord amb la llei i amb la ratificació del Tribunal Constitucional i la possibilitat de recórrer a Estrasburg, es pot demanar l'indult". Ha aclarit que "tots els qui els han demanat estan legitimats, però la facultat és del govern espanyol, que ha de calibrar si l'indult és convenient o no".

Esther Giménez-Salinas ha recordat que "l'indult no és una mesura contra el Poder Judicial, com tampoc cap revisió, sinó una valoració de qüestions de la sentència a partir dels principis de justícia, equitat i utilitat social". La jurista ha destacat que "les decisions judicials poden ser legítimes, perquè sempre ho són, però no necessàriament justes, sinó molt criticables". La també penalista ha comentat que ha trobat a faltar que "justícia i equitat, que són discutibles, surten a l'informe del Suprem però no pas la utilitat social, que està molt lligada a la possibilitat de l'indult, perquè la fonamenta". La catedràtica ha assegurat que "les penes, aquestes del procés i moltes altres, són molt desproporcionades perquè el tribunal ha anat als màxims del que permet la llei". En aquesta línia, ha afegit que "condemnes que suposen una dècada de la vida privat de llibertat són molt llargues, molts anys d'una vida".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 2 de juny.

Les dures crítiques de PP, Ciutadans i Vox a aquesta eina de gràcia, amb visions contràries també d’un sector del PSOE, segurament no acabaran impedint que es produeixin els indults, sempre individualitzats i parcials després del pronunciament contrari del Tribunal Suprem. Es podrien recórrer, i el cas tornaria al Suprem, però no pas a la sala presidida per Manuel Marchena, sinó a la contenciosa administrativa, que és l’encarregada dels recursos contra decisions del Consell de Ministres. L’Alt Tribunal espanyol podria tombar la decisió governamental dels indults, però s’hauria de limitar a valorar el compliment dels requisits formals i a determinar que l’indult no sigui arbitrari. Els indults són un instrument constitucional que té el govern espanyol i que afecta la pena a què una persona ha estat condemnada per la justícia, no pas el reconeixement del delicte. De precedents, n’ hi ha moltíssims en els governs de l’actual democràcia espanyola, des de delinqüents financers fins a condemnats per corrupció política, passant per casos més greus com el GAL o fins i tot el 23F, amb l’exemple de l’exgeneral Alfonso Armada.

Segurament costa separar, en el cas dels polítics catalans afectats, la dimensió política que té el tema de fons d’una decisió governamental pensada per mirar endavant en clau de comprensió i empatia cap als condemnats. Cal recordar que el poder executiu té aquesta facultat, però no és el tribunal que ha jutjat ni cap instància per revisar condemnes. En clau de concòrdia política, instruments com aquest poden ser útils, encara que no agradaran mai tothom.



















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET