Ràdio Estel
L'exconsellera Meritxell Ruiz ha estat aquest dimecres a Ràdio Estel, on ha parlat també per a 'Catalunya Cristiana'
ESGLÉSIA CATALUNYA 
"L'anterior feina a l'Escola Cristiana és immensa; em sento petita"
Meritxell Ruiz, nomenada secretària general de l'entitat fundada per Francesc Riu, espera que "cap col·legi concertat passi a ser públic"
@IgnasiMiranda 21/07/2021

L’Escola Cristiana es troba en un moment molt important i alhora complicat. Aglutina ara mateix més de 400 col·legis i escolaritza 1 de cada 4 alumnes catalans en l’ensenyament obligatori i 2 de cada 3 en el conjunt de centres concertats. L’aportació d’aquesta gran obra, inspirada pel cardenal Narcís Jubany i iniciada operativament pel salesià Francesc Riu, continua tenint sentit en un moment en què algunes sensibilitats ideològiques pressionen per minimitzar el seu impacte social o perquè no tinguin suport econòmic públic. A principis de setembre, el secretari general de l'Escola Cristiana aquests últims 16 anys, el jesuïta Enric Puig, serà substituït per Meritxell Ruiz, una laica compromesa que, als seus 43 anys, combina renovació i experiència. Va ser consellera d’Educació del 2016 al 2017, i ha treballat en la direcció de centres, com també en la gestió escolar. És llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i, fins ara, estava vinculada als centres de l'Escola Pia. Responsable, coordinadora i catequista del Grup de Joves de la parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus durant més de 10 anys, ha estat membre de l’equip directiu del Centre de Promoció Juvenil i de la Dona a la capital del Baix Camp. Aquest dimecres, en una entrevista al programa El Mirador de l'actualitat de Ràdio Estel, Meritxell Ruiz ha comentat les seves primeres impressions tot just uns dies després de ser nomenada nova secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Com ha viscut aquest nomenament per al càrrec de secretària general de la Fundació Escola Cristiana?

Amb molta responsabilitat i molt de respecte i alhora amb molta il·lusió, perquè el moment és complex i els reptes són molts. Però fa il·lusió ajudar les escoles cristianes del país. Tinc una mica la sensació de ser un nan amb espatlles de gegant. Tant la feina de Francesc Riu com la d'Enric Puig ha estat immensa, i tinc una sensació de petitesa.

Què aporta aquesta gran entitat de centres concertats a l’educació i a la llibertat d’elecció de les famílies a Catalunya?

Aporta moltíssim, i així ha estat durant molts anys. Crec que és just i necessari reivindicar-ho. De fet, com a fundació, estem al servei de les escoles cristianes del país però, com a conjunt, som el 40 per cent del sistema educatiu. El paper que ha jugat l'escola cristiana, des de fa centenars d'any, és enorme. Tindrem un reguitzell de valor social i educatiu, cosa que la fundació vol recollir.

Què pensa vostè del fet que algunes escoles concertades passin a ser públiques? Quantes han fet ja aquest canvi o el faran aviat?

Personalment tinc molta tristesa quan sento això perquè, en el fons, és un projecte que desapareix i queda absorbit per l'administració. Aquí seria molt interessant poder explicar bé a la societat què suposa això i saber què hi ha al darrere. Sembla que sigui un tema econòmic però, en el fons, no ho és. Si un centre ha d'acabar passant a ser públic, és perquè no té prou recursos per mantenir-se. I això vol dir que les famílies d'aquell centre no poden pagar prou per mantenir-lo. A l'administració, li surt més car que aquella escola sigui pública. I aquests recursos de més que posa, no els podria donar a l'escola perquè pogués continuar? Aquí hi veig tristesa pel projecte de fa tants anys, però també s'hauria d'apelar a les administracions perquè, si no és un tema econòmic, cal aclarir quin és. Els sortiria més econòmic mantenir el finançament i que el centre continués sent concertat. El que vol l'Escola Cristiana és complementar el sistema i formar-ne part. En aquest país, hi ha una gran xarxa d'escola pública i també de concertada. Fins i tot, no s'ha reconegut prou l'esforç que les escoles, públiques i concertades, han fet al desenvolupament del país. I han tingut molts reptes. Per exemple, les escoles van ser les que van entomar millor i primer el tema de la immigració, quan va arribar de manera desmesurada. Allà on cada dia veiem els problemes de nens, joves i adolescents, és a les escoles. I ho tractem perquè els tenim allà dins. Parlem d'escola concertada com si fos el dimoni però, al darrere d'un centre, hi ha docents, famílies, alumnes, entitats religioses i un munt de gent que s'hi deixa la pell cada dia. Jo espero que no passi a ser pública cap escola concertada.

Què pot fer la Fundació Escola Cristiana per evitar aquesta manera d’uniformitzar el model educatiu català?

El que volem és poder seure amb l'administració i determinem quant finançament necessitem de més, perquè fins i tot s'han de gastar més. Una escola pública, per exemple, té més dotació de professorat que no pas una concertada, on els docents fem més hores. Per tant, a l'administració, li sortirà més car. Aquests diners pot donar-los a l'escola perquè pugui continuar. No cal comprar les escoles concertades. M'agrada comparar el tema amb situacions del país que afecten els serveis sanitaris i socials, on hi ha una gran xarxa d'hospitals o d'entitats. I aquí ningú no posa cap pega. Per què no podem fer el mateix amb l'educació, quan ja ho tenim i sabem que funciona? L'administració pública no pot tenir tampoc el monopoli del valor públic, ja que n'aporta molta gent, entre elles Càritas, Creu Roja, el Banc d'Aliments, parròquies, la Fundació Pere Tarrés i moltes altres. Totes aporten valor a la societat sense haver de ser públic, perquè hi afegeixen un valor i un compromís. En educació, volem seguir fent el mateix.

Vostè creu que, pel fet d’haver estat consellera d’Educació i d’haver treballat en aquest Departament de la Generalitat, pot ser un bon pont entre l’Escola Cristiana i l’administració catalana?

Confio que sí. Haver estat a l'administració permet conèixer-la, saber com funcionen els procediments i també tenir una idea de què es pot fer i què no. L'administració té la seva dinàmica i ha de garantir tots els processos. Espero que sigui una experiència que pugui aportar i que sigui útil.

Quina opinió té vostè del nou conseller d’Educació, Josep González-Cambray?

No el conec personalment, tot i que el vaig escoltar molt l'any passat amb el tema de l'obertura d'escoles. Encara no hens hem vist, però li hem demanat visita Enric Puig i jo mateixa. Esperem que ens pugui rebre aviat. Confio que serà important aquesta trobada.

I quin ha estat el llegat de l’anterior conseller, Josep Bargalló?

L'última etapa del Departament ha estat complexa, per la vivència de la pandèmia com en altres àrees, i ha suposat un gran repte que fa pensar en la gran dificultat de posar-se en la pell del conseller, perquè les decisions són molt complicades. He viscut i patit això des de l'escola, i penso que coses que s'han quedat sense fer, com ara la gratuïtat de l'escola concertada, s'hauria de reprendre el treball per millorar el finançament de l'escola concertada i de la pública, ara que coneixem la pandèmia, que tindren diners d'Europa i que les finances de la Generalitat estaran millor. Tot s'ha de fer sense treure diners d'un lloc per posar-los en un altre.

Ens deia ara fa uns dies el seu predecessor, el jesuïta Enric Puig, que la gran assignatura pendent que deixa és l’assoliment de la gratuïtat dels centres concertats per a les famílies, entre altres qüestions sobre el desenvolupament de la Llei catalana d’Educació. Quins reptes i quines prioritats es marca vostè per a l’Escola Cristiana de Catalunya de cara a aquests propers mesos i anys?

És evident que un repte és la gratuïtat. Si la meva filla es fa mal i la porto a Sant Joan de Déu, no em diuen quan surto que he de pagar el 30 per cent del tractament perquè és un centre concertat. Això que sembla surrealista que pugui passar en la sanitat concertada, està passant en l'educació. Aquests dies ho visc des de l'escola, però també he parlat amb diverses congregacions o centres. I em deien que la direcció d'un centre no ha d'estar pendent de poder sobreviure econòmicament, sinó de l'educació dels nens, de la millora diària i de l'acompanyament de les famílies. I no és just que estigui patint per l'altre problema. I ara que hi ha més recursos, s'ha de poder demanar a l'administració. D'altra banda, és important posar en valor la Llei d'Eduació de Catalunya, perquè va aprovar-se amb molt de consens. Hem d'agafar-la com un exemple, sobretot mirant cap a l'Estat espanyol, on canvia la llei educativa cada cop que hi ha canvi de govern, cosa que, per als docents, és el pitjor que pot passar. Aquí, des del 2009, hem pogut seguir desenvolupant la mateixa norma, fet que dona una estabilitat digna d'elogi i motiu per felicitar les persones que hi ha hagut al capdavant del Departament. Sobre la llei espanyola d'educació, caldrà veure quina voluntat hi ha de respectar la diversitat de centres. Esperem que la llibertat d'elecció es pugui mantenir perquè, a més, també serveix per a centres públics. Jo defenso la diversitat, perquè és més riquesa, i els centres han de donar resposta a les famílies, que són diverses.

Com s'organitzarà l'Escola Cristiana amb Meritxell Ruiz al capdavant?

Jo compto amb l'equip que ja hi ha. Els he anat a saludar i a dir-los que comptem amb tothom. Aquest estiu reflexionarem sobre els reptes que tenim, perquè tots els hem posat sobre la taula. Per exemple, treballarem sobre la visibilització de la gran feina social i educativa que fa l'Escola Cristiana, així com un tema d'identitat. Treballarem aquests temes amb l'equip i amb el braç de les escoles i les congregacions. Les escoles de la fundació tenen una identitat pròpia que cal reivindicar en els moments en què estem. Quan es vol fer fora la religió de l'àmbit més públic, cal posar en valor que, en la formació d'una persona, la dimensió espiritual i transcendental és molt important i, per tant, no la podem obviar. Des de la llibertat i l'obertura, tenim una proposta que volem compartir, i això se'ns ha de respectar. Amb tot el debat sobre assignatura de religió, hauríem de de defugir del debat "religió sí-religió no". El que cal és definir què volem i com volem que siguin els nostres ciutadans del futur, amb el grau de coneixement de les religions. No podem conviure en una societat diversa si no ens coneixem. No podem tampoc educar bé els nostres joves, si no hi introduïm aquesta dimensió més espiritual i transcendental i donar-los opcions. Quan la família funciona, és molt més fàcil que les escoles també funcionin.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 21 de juliol.



















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET