Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20210602-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES_083.mp3

PROGRAMA 91

La nit era freda. La neu cobria la terra glaçada amb una crosta dura i gruixuda, de manera que només els munts que havien anat a formar-se pels recons i travessies eren afectats pel vent tallant que udolava a fora; el qual com si desprengués una fúria creixent en cada presa que feia, l’enlairava salvatgement en núvols i, fent-la giravoltar en mil boirosos remolins, l’escampava en l’aire. Era una nit deserta, fosca i penetrantment freda, a posta perquè els que tenien un bon redós i una bona vianda s’ajuntessin al voltant del foc i donessin gràcies a Déu de trobar-se a casa; i perquè els malaurats sense casa i afamats s’ajeguessin a terra per morir. Més d’un desemparat menjat per la fam clou els seus ulls en els nostres carrers nus, en temps com aquests, que, fossin els que haguessin estat llurs crims, difícilment els podia obrir en un món més amarg.

Aquest era l’aspecte dels afers a fora el carrer, quan Corney, la directora de l’hospici que ha estat presentat als nostres llegidors com a lloc de naixença de N.N., s’assegué davant un alegre foc en la seva petita cambra, tot contemplant amb no poca complaença, una tauleta rodona damunt la qual hi havia una safata de mida corresponent amb tots els necessaris materials per a l’àpat més agradós que gaudeixen les matrones. De fet, la senyora Corney s’anava a regalar amb una tassa de te. Quan mirà de la taula a l’escalfapanxes, on la més petita de totes les teteres possibles cantava una petita cançó amb una petita veu, la seva satisfacció interior evidentment augmentà, tant, realment, que la senyora Corney somrigué.

— Bé! — digué la directora, estintolant un colze damunt la taula i mirant el foc pensativament. — Estic segura que tots tenim molt de què estar agraïts! Molt, si ho sabíem. Ah!

La senyora Corney mogué el cap tristament com deplorant la mental ceguera d’aquells pobres que no ho coneixien; i enfonsant una cullereta d’argent (propietat privada) en el més íntim recer d’una llauna de te de dues unces, procedí a fer el te.

Quina poca cosa pertorba l’equanimitat dels nostres fràgils esperits! La negra tetera, essent molt petita i aviat omplerta, vessà mentre la senyora Corney estava moralitzant, i l’aigua escaldà lleugerament la mà de la senyora Corney.

— Caram de pot! — digué la digna matrona deixant-lo molt de pressa damunt la lleixa, — una petita cosa estúpida, on només hi caben un parell de tasses! Que no pot servir a ningú, que no sigui — digué la senyora Corney fent una pausa, — que no sigui una pobra criatura desolada com jo. Oh, Déu meu!

Amb aquetes paraules la directora es deixà anar en la seva cadira i tornant a posar el colze damunt la taula pensà en el seu destí solitari. La petita tetera i la tassa sola havien despertat en el seu enteniment tristos records del senyor Corney (que només feia vint-i-cinc anys que era mort); i ella estava aclaparada.

— Mai més no en tindré un altre — digué la senyora Corney amb enuig, — mai més no en tindré un altre… com ell!

Si aquesta observació es referia al marit o al pot de fer el te, és cosa incerta. Podia haver estat el darrer, car la senyora Corney se’l mirava mentre parlava, i l’agafà després. Tot just havia gustat la seva primera tassa quan fou destorbada per un truc suau a la porta de la cambra.

— Oh, entreu d’una vegada! — digué la senyora Corney asprament. — Alguna vella que es deu morir, suposo. Sempre es moren quan estic a taula. No us estigueu aquí deixant entrar el corrent d’aire. Què passa ara? eh?

— No res, senyora — replicà la veu d’un home.

— Rei del cel! — exclamà la directora, amb un to molt més suau, — és el senyor Bumble?

— Al vostre servei, senyora — digué Bumble que s’havia deturat a fora per netejar-se les soles i espolsar-se la neu del capot, i ara feia la seva aparició, duent el seu capell de gresol en una mà i un farcell en l’altra.

— Tanco la porta, senyora?

La dama modestament vacil·là a respondre, per tal com no pogués haver-hi alguna impropietat en sostenir una interviu amb Bumble a porta tancada. Bumble, aprofitant-se de la seva vacil·lació, i passant molt de fred, la tancà sense altre permís.

— Mal temps, senyor Bumble — digué la directora.

— Dolent de debò, senyora — replicà l’agutzil. — És un temps antiparroquial aquest, senyora. Nosaltres hem regalat, senyora Corney, hem regalat com a cosa de cint quarts de pa i un formatge i mig, aquesta beneïda tarda; i els pobres encara no estan contents.

— És clar que no. Quan n’estarien de contents, ells, senyor Bumble? — digué la directora xarrupant el seu te.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. MES D’UN DESEMPARAT MENJAT PER LA FAM CLOU ELS SEUS ULLS EN ELS NOSTRES CARRERS NUS, EN TEMPS COM AQUESTS, QUE, FOSSIN ELS QUE HAGUESSIN ESTAT LLURS CRIMS, DIFÍCILMENT ELS PODIA OBRIR EN UN MÓN MES AMARG.

2. — BE! — DIGUE LA DIRECTORA, ESTINTOLANT UN COLZE DAMUNT LA TAULA I MIRANT EL FOC PENSATIVAMENT. — ESTIC SEGURA QUE TOTS TENIM MOLT DE QUÈ ESTAR AGRAÏTS! MOLT, SI HO SABÍEM. AH!

3. LA PETITA TETERA I LA TASSA SOLA HAVIEN DESPERTAT EN EL SEU ENTENIMENT TRISTOS RECORDS DEL SENYOR CORNEY (QUE NOMES FEIA VINT-I-CINC ANYS QUE ERA MORT); I ELLA ESTAVA ACLAPARADA.

4. NOSALTRES HEM REGALAT, SENYORA CORNEY, HEM REGALAT COM A COSA DE CINT QUARTS DE PA I UN FORMATGE I MIG, AQUESTA BENEÏDA TARDA; I ELS POBRES ENCARA NO ESTAN CONTENTS.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari