Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20181205-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 52

La trucada d’un número desconegut l’arrenca de la lectura.

És la Rosa, una veu animada que li desitja bon vespres i li diu que és la psiquiatra del CSMIJ. De què? Ai, perdó, sí, sí, prou que ho sap que l’acrònim és horrorós, però no en tenen cap més. Vol dir ‘Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil’. La Seguretat Social de tota la vida, en resum.

Salut Mental.

Hi ha paraules que costen de passar.

Aquesta tarda, diu la Rosa, ha conegut l’Albert i li ha fet una ‘intervenció d’urgència segons el protocol’ després d’un ‘gest autolesiu’ per part seva, com ja deu saber – la Reina diu que sap –. La Rosa fa una pausa i afegeix que el seu marit ja l’ha informada que es troba de viatge per motius de feina i que per això s’ha pres la llibertat de demanar-li el seu telèfon per poder fer-li algunes preguntes que l’ajudin a ‘avaluar els antecedents del cas’ i a ‘començar a redactar la història clínica’. De manera que si ara no hi té inconvenient li agradaria fer-li unes preguntes sobre l’Albert.

La Reina corregeix un punt important: exmarit. Llevat d’això, té tot el temps del món, perquè és en un aeroport romanès esperant que afluixi la tempesta per tornar a casa, amb massa temps per pensar. La Rosa pren nota de la puntualització i demana unes disculpes vagues. Som-hi? Som-hi!

Les preguntes volen aclarir si l’Albert va ser un nen precoç, despert, juganer, preguntaire, enraonador, trist, cridaner ...; si adoptava postures poc usuals, si desviava la mirada, si comptava i llegia bé, si feia joc simbòlic, si es fixava en coses que els altres no veien, si sabia establir relacions amb els seus iguals, si treballava bé en equip, si tenia un millor amic, si li agradava l’esport, si recordava tot de coses inútils, si tenia una veu estranya ...; a quina edat va fer cada cosa (la primera paraula, la primera passa, el primer amic ...). La Reina mira de recordar-ho tot. Algunes coses les té molt clares. D’altres, no tant. Contesta tan bé com pot mentre tem equivocar-se. Mentre tem que cada resposta que doni posi el seu fill en perill de ser considerat tal cosa o tal altra.

La Reina espera que acabi l’interrogatori per preguntar a la psiquiatra què valoren, exactament, aquestes preguntes, però només li respon que han de descartar diverses possibilitats, que l’hi dirà quan tingui un diagnòstic clar.

Diagnòstic. Hi ha paraules que costen de passar. Sobretot quan en tres hores el teu fill ha deixat de ser un noi normal per esdevenir un noi que necessita un diagnòstic psiquiàtric.

La Reina pensa que els psiquiatres i els psicòlegs són com hisenda: si remenen prou, sempre troben allò que busquen.

Ara la Rosa vol saber a quins psicòlegs van portar l’Albert de petit i per quines raons. Dóna per fet que l’Albert s’ha passat tota la vida de psicòleg en psicòleg. Res més lluny de la realitat: de fet, només n’ha conegut un, una vegada que li va clavar un mastegot a un company de primer de l’ESO i tot el claustre es va esverar molt. Avui dia, tothom s’esvera molt, ningú no vol responsabilitats. La Reina pensa que maten puces a canonades, però millor això que arriscar-se que alguna puça sigui un lleó disfressat i se’ls cruspeixi allà mateix. La psiquiatra li pregunta com és, que només aquell cop, i ella li contesta la veritat simple i decebedora: no van pensar que en necessités més. La Rosa vol saber qui no ho va pensar. Com si no pogués ser. Els mestres, els orientadors, els meu marit, jo ... fa ella. La Rosa corregeix: deu voler dir el seu exmarit, oi? El Fèlix. Sí, sí, s’afanya a contestar la Reina, ell també. Es fa un silenci. La psiquiatra pregunta qui pren les decisions que afecten l’Albert, quants adults hi ha a posar-se d’acord sobre el que cal fer o no cal fer en la seva educació. La Reina menteix mentre se li dispara el cor: el Fèlix i jo, esclar. I no té temps de pensar si afegeix alguna cosa que la faci sonar més versemblant quan la psiquiatra ja ha passat al punt següent. Quina relació té l’Albert amb el seu padrastre.

Padrastre. Uix, les paraules.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. SALUT MENTAL. HI HA PARAULES QUE COSTEN DE PASSAR.

2. AQUESTA TARDA, DIU LA ROSA, HA CONEGUT L’ALBERT I LI HA FET UNA ‘INTERVENCIÓ D’URGÈNCIA SEGONS EL PROTOCOL’ DESPRÉS D’UN ‘GEST AUTOLESIU’ PER PART SEVA.

3. MENTRE TEM QUE CADA RESPOSTA QUE DONI POSI EL SEU FILL EN PERILL DE SER CONSIDERAT TAL COSA O TAL ALTRA.

4. DÓNA PER FET QUE L’ALBERT S’HA PASSAT TOTA LA VIDA DE PSICÒLEG EN PSICÒLEG.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari