Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   

REPETIT








20201007-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 84

ACTE PRIMER

ESCENA I. — FERRAN, ARNAU

FERRAN - Doncs, què us passa?

ARNAU - Deixeu-me, tingueu la gentilesa.

- Voldria que em diguéssiu quina nova raresa…

- Deixeu-me sol, us dic, i aneu-vos a amagar.

- El que podríeu fer, si més no, és escoltar.

- Doncs no vull escoltar-vos. Cadascú amb els seus gustos.

- No els arribo a comprendre, aquests sobtats disgustos! I, per bé que amic meu, trobo ben desplaent…

- Jo, amic vostre? Esborreu-me de la llista al moment! Confesso —per què no?— que m’hi he tingut fins ara, pro després del que heu fet aquí, a la meva cara, ja no ho sóc ni ho puc ser, us ho dic sense embuts, car no vull tenir un lloc en els cors corromputs.

- Doncs digueu que, per vós, dec ser un poca-vergonya!

- Us hauria de caure la cara de vergonya! Una acció semblant no es pot pas excusar i tot home com cal se n’ha d’esgarrifar. Us he vist curullar d’afalacs un subjecte i testimoniar-li el més profund afecte; d’oferiments, protestes i fins de juraments afeixugueu la fúria dels vostres compliments; i, acabat, si us pregunto simplement de qui es tracta, ni el nom no sabeu dir-me d’una manera exacta; quan ell se’n va, de cop, se us fon tot l’interès i em dieu que és un quídam que no us importa res! Mal llamp! És una cosa indigna i esborrona veure com es rebaixa talment una persona; i si mai, per dissort, jo fes un crim semblant, aniria, de pena, a penjar-me a l’instant.

- Plagui-us que no m’ho prengui massa al peu de la lletra i, oi també, que us declari, si m’ho voleu permetre, que la vostra sentència em sembla poc suau, i que per’xò no penso penjar-me enlloc, si us plau.

- Plaguegeu, plaguegeu, que a mi no em fareu riure!

- Pro, seriosament, per vós, com s’ha de viure?

- Servint la veritat sense fer-li cap tort i no amollant ni un mot que no surti del cor.

- Quan algú ve a abraçar-vos amb aquella alegria, bé caldrà correspondre a la falagueria, pagar com millor es pugui tanta amabilitat, i els mots plaents que un rebi, tornar-los de bon grat.

- No, mai! No puc sofrir la moda maleïda que avui segueix la gent que es té per distingida, i les contorsions m’arriben a fer horror d’aquests grans fabricants de protestes d’amor: dadors de besos frívols i d’abraçades fútils, servicials garlaires de paraules inútils, que tothom aclaparen amb compliments balders i tracten l’home honrat igual que el que no ho és. Quin avantatge té que un home us acaroni i cent proves de zel i de tendresa us doni i que faci de vós un elogi esclatant, si també fa el mateix amb qualsevol bergant? No crec que hi hagi una ànima en el món, si no és borda, que accepti sense fàstic una amistat tan llorda, i fins la més honrosa us serà un trist regal quan veureu que us barregen amb tots, en general; sense un cert fonament l’amistat no té solta, i el que estima tothom, estima algú tal volta? Com que veig que aquest vici se us ha contagiat, mal llamp! no sou pas apte per a estar al meu costat; rebutjo els sentiments d’un cor, potser estimable, si no apreua com cal el mèrit veritable; vull que se’m distingeixi, que quedi ben entès: l’amic de tot el gènere no és l’home que em fa el pes!

- Però al món on vivim regeixen certes normes: cal respectar els costums i hem de guardar les formes.

- Doncs jo castigaria com un dels grans pecats aquest comerç espuri de falses amistats. Jo vull l’home discret, no aquell que els mots malversa; que el fons del nostre cor es mostri en la conversa, que sigui aquest que parli i, així, que els sentiments no vagin disfressats sota vans compliments.

- No són pocs els indrets on la plena franquesa, a més de ser ridícula, no fóra pas permesa; i molt sovint, encara que ho cregueu un pecat, és bo que no es publiqui el que es porta amagat. ¿Fóra convenient o de bona parença dir a molts que coneixem tot allò que un en pensa? I si tinc qui em desplau i el trobo pel camí, li he d’etzibar la cosa tal com la sento?

- Sí!

- ¿Anirieu a dir a l’Emília, pobreta, que als seus anys no li escau fer, com fa, la coqueta, i que el blanquet que es posa resulta escandalós?

- Per què no?

- ¿A l’Eimeric, que és un amoïnós i que tothom se’n cansa i el tem com una plaga quan es posa a contar l’esclat de sa nissaga?

- Molt bé!

- Que bromegeu?

- No, no bromejo pas, i no perdonaria a ningú en semblant cas. Massa he sofert pels ulls! I la cort i la vila us dic que em fan coragre. Els motius? Una pila! Estic malhumorat i en un disgust constant de veure com els homes viuen tal com ho fan. Arreu trobo només traïció, injustícia, llagoteria, engany, interès i malícia; no puc aguantar més, i voldria insultar, de dret, plantant-li cara, tot el gènere humà.

- Acabareu salvatge si algú no us domestica! Tals arravataments em fan riure una mica; i crec veure en nosaltres, semblantment instruïts, els dos germans que pinta l’Escola dels Marits, dels quals…

- Deixeu-vos de comparances sobreres.

- De debò: no insistiu en les vostres fal·leres; per més que feu, els homes no es tornaran millors; i, vist que la franquesa té tant d’encís per vós, us diré francament que aquesta malaltia pertot allà on aneu la prenen per mania i que la vostra ràbia contra el costum admès us fa quedar en ridícul davant de més de tres.

- Millor, mal llamp, millor! Si això és el que volia! Heus aquí un bon senyal que m’omple d’alegria. Sento pels meus semblants un odi tan ferreny que em plau tot menys que em tinguin per un home de seny.

- Ja ens en voleu, de mal! Potser ens en voleu massa!

- La raça dels humans és una mala raça.

- ¿Tots els pobres mortals, sens cap excepció, entrem dins la vostra terrible aversió? Malgrat els danys del segle, hi haurà algú entre nosaltres…

- Odio tots els homes: aquests, aquells i els altres. Els uns, els avorreixo per dolents i indecents, i els altres perquè són tan bons amb els dolents, perquè per ells no senten el menyspreu sense mida que a la virtut inspiren el vici i la mentida. D’aquesta complaença veiem l’injust esplet en el cas del malvat contra qui jo tinc plet. A travé de la màscara se li veu bé la cara: arreu és conegut pel que ha estat i és encara; i el seu joc d’ulls i el seu to de veu posturer només impressionen el qui no el coneix bé. Se sap que és un drogant sota tots els aspectes, que ha prosperat a base de negocis infectes, i la seva fortuna li dóna un lluïment que fa remugar el mèrit i enrogir l’innocent; a despit d’algun títol d’història més que trista, no se li veu l’honor ni amb un allargavista. Digueu-li estafa, infame, brètol, facinerós i veureu com tothom està d’acord amb vós. Tanmateix, qui no accepta les seves reverències? Arreu l’acullen i hom li riu les ocurrències; i si hi ha, per la intriga, un lloc a disputar, d’homes ben honorables el veieu triomfar. Em fereix tan al viu i em causa un tal desfici contemplar com es tracta amb aquest compte el vici, que a vegades m’agafa el desig violent d’anar-me’n a un desert per fugir de la gent.

- No ens hi fem mala sang, que, el món, no el podrem vèncer; per la natura human tinguem més benvolença. Per què hem d’analitzar-la amb rigor extremat? Més val que els seus defectes mirem amb pietat. La virtut, entre els homes, cal que sigui tractable, que un excés en el seny arriba a ser blasmable; el perfecte juí és sempre mesurat i ens vol aciençats però amb sobrietat. Aquella rigidesa de la virtut antiga, amb els costums d’avui, evidentment, no lliga; pretén per als mortals massa perfecció; cal que cedim als temps sense obstinació, i no m’estic de dir-vos que és foll aquell que intenta corregir els mals costums com les proves d’impremta. Moltes coses observo, com vós, allà i aquí, que anirien millor per un altre camí, però, a despit de tot el que veig i el que passa, no penso enquimerar-m’hi, com vós, ni poc ni massa; em prenc tranquil·lament els homes tal com són, m’acostumo a sofrir les flaqueses del món, i crec, tant a ciutat com a la cort, més sàvia, molt més! la meva flema que no la vostra ràbia.

- Però la vostra flema, que raona tan bé, davant de certs abusos, no se us farà malbé? Suposeu que un amic al voltant vostre ordeixi un àvol artifici, que us robi i us traeixi, o que de vós escampin un rumor infamant, veuríeu tot això pacient com un sant?

- Pro tots aquests efectes ¿no els jutgeu, per ventura, com vicis inherents a la humana natura? De fet, us asseguro que em sento tan ofès de veure un home vil mogut per l’interès com de veure voltors caient damunt la presa, simis de mals instints o llops plens de feresa.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. SERVINT LA VERITAT SENSE FER-LI CAP TORT I NO AMOLLANT NI UN MOT QUE NO SURTI DEL COR.

2. QUIN AVANTATGE TE QUE UN HOME US ACARONI I CENT PROVES DE ZEL I DE TENDRESA US DONI I QUE FACI DE VÓS UN ELOGI ESCLATANT, SI TAMBE FA EL MATEIX AMB QUALSEVOL BERGANT?

3. AQUELLA RIGIDESA DE LA VIRTUT ANTIGA, AMB ELS COSTUMS D’AVUI, EVIDENTMENT, NO LLIGA;

4. DE FET, US ASSEGURO QUE EM SENTO TAN OFES DE VEURE UN HOME VIL MOGUT PER L’INTERES COM DE VEURE VOLTORS CAIENT DAMUNT LA PRESA, SIMIS DE MALS INSTINTS O LLOPS PLENS DE FERESA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari