Ràdio Estel





Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20200513-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 81

— Teniu, tanmateix, mala influència, Lord Henry? Tan dolenta com diu Basil?

— Una bona influència no existeix, Mr. Gray. Tota influència és inmoral; inmoral des del punt de vista científic.

— Per què?

— Perquè influir damunt d’una persona és donar-li el propi esperit. Ja no pensarà amb els pensaments naturals, no s’abrandarà amb les seves pròpies passions. Les seves virtuts no seran seves en realitat. Els seus pecats —si aquesta cosa existeix— són manllevats. Esdevé un tornaveu de la música de qualsevol altra persona, un actor d’un paper que no ha estat pas escrit per a ell. L’objecte de la vida és el desenrotllament propi. Realitzar perfectament la pròpia naturalesa, heus ací per què està ací baix cadascú de nosaltres. La gent té por d’ells mateixos, avui dia. Han oblidat el més alt de tots llurs deures, el deure de cadascú amb si mateix. Naturalment, són caritatius: nodreixen els famolencs, i vesteixen els captaires. Però les seves ànimes es moren de fam, i van nues. El coratge ha fugit de la nostra raça. El terror de la societat, que és la base de la moral, el terror de Déu, que és la base de la religió, aquestes són les dues coses que ens governen. I encara…

— Tombeu tot just el cap una mica cap a la dreta, Dorian, com un bon minyó —digué el pintor, absorvit per la seva tasca, i convençut tan sols que en aquell rostre d’adolescent havia aparegut un aire que mai fins aleshores no li havia vist.

— I encara — continuà Lord Henry, en la seva suau veu musical, i amb el graciós ondular de la mà que sempre era la seva característica, i que ja tenia en els seus dies d’Eton, — jo crec que si un home visqués la seva vida total i completament, donant forma a cada sentiment, expressió a cada pensament, realitat a cada somni, jo crec que el món guanyaria un tal impuls de fresca joia, que oblidaríem totes les malalties del medievalisme i retornaríem a l’ideal hel·lènic, a quelcom tan ric, tan exquisit com pogués ésser l’ideal hel·lènic. Però l’home més coratjós d’entre nosaltres té por d’ell mateix. La mutilació dels salvatges té una tràgica supervivència en la pròpia negació que marceix les nostres vides. Som castigats pels nostres refusos. Cada impuls que provem d’anorrear germina en el nostre pensament i ens emmetzina. El cos peca una vegada, i ja ha complert amb el seu pecat, perquè l’acció és una mena de purificació. No ens resta res més aleshores que la collita d’un plaer, o el luxe d’un plany. La sola manera de deslliurar-se d’una temptació és de caure-hi. Proveu de resistir-la, i la vostra ànima emmalalteix aspirant a les coses que s’ha defès a si mateixa, amb el desig d’allò que les seves lleis monstruoses han fet monstruós i il·legal. Ha estat dit que els més grans esdeveniments del món tenen lloc en el cervell. És en el cervell, i tan sols en el cervell, on els grans pecats del món prenen també lloc. Vós, Mr. Gray, vós mateix, amb la vostra jovenesa rosa i vermella, i amb la vostra minyonesa rosablanca, heu tingut passions que us han estemordit, pensaments que us han omplert de terror, somnis de dia i de nit la memòria dels quals tenyiria les vostres galtes de vergonya…


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. TOTA INFLUENCIA ES INMORAL; INMORAL DES DEL PUNT DE VISTA CIENTÍFIC.

2. NATURALMENT, SÓN CARITATIUS: NODREIXEN ELS FAMOLENCS, I VESTEIXEN ELS CAPTAIRES. PERÒ LES SEVES ANIMES ES MOREN DE FAM, I VAN NUES.

3. JO CREC QUE SI UN HOME VISQUES LA SEVA VIDA TOTAL I COMPLETAMENT, DONANT FORMA A CADA SENTIMENT, EXPRESSIÓ A CADA PENSAMENT, REALITAT A CADA SOMNI, JO CREC QUE EL MÓN GUANYARIA UN TAL IMPULS DE FRESCA JOIA, QUE OBLIDARÍEM TOTES LES MALALTIES DEL MEDIEVALISME I RETORNARÍEM A L’IDEAL HEL·LENIC

4. CADA IMPULS QUE PROVEM D’ANORREAR GERMINA EN EL NOSTRE PENSAMENT I ENS EMMETZINA.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari