Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20170913-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 2

p. 27-28
Gradualment les guinees, les corones i les mitges corones anaren fent munt, i Marner en tragué cada vegada menys per a les seves pròpies fretures, provant de resoldre el problema de mantenir-se prou fort per a treballar setze hores al dia amb la menor despesa possible. ¿No han trobat interès, homes reclosos en un solitari empresonament, a marcar els instants amb ratlles dretes d’una certa llargada damunt la paret, fins que l’augment de la quantitat de ratlles, ajustades en triangles, ha esdevingut una obsessió? ¿No el trobem nosaltres, mentre passem moments d’inanitat o fatigada espera, repetint un moviment o un so trivial, fins que la repetició crea una necessitat, que és un costum que comença? Això ens ajudarà a comprendre com l’amor a la moneda amuntegada es converteix en passió absorbent en homes a qui la seva imaginació, fins i tot en el començ de l’emmagatzematge, no els mostrava cap ulterior finalitat. Marner volia que els munts de guinees augmentessin fins a formar un quadrat, i després un quadrat més gran; i cada guinea afegida, tot i essent ella mateixa una satisfacció, creava un nou desig. En aquest món tan estrany, convertit per a ell en insoluble enigma, hauria pogut, si la seva natura hagués estat menys intensa, seure teixint, teixint, mirant l’extrem del model o l’extrem del teixit, fins que oblidés l’enigma, i tota altra cosa, llevat de les seves sensacions immediates; però el diner havia vingut a dividir la seva textura en períodes, i el diner no sols creixia, sinó que romania amb ell.

Començà de pensar que el seu diner el coneixia, com el seu teler; i de cap de les maneres no hauria canviat aquelle peces, que li havien esdevingut familiars, per altres peces encara inconegudes. Les agafava, les comptava, fins que la seva forma i color li eren com la satisfacció d’una set; però no era sinó de nit, quan la tasca era acabada, que les treia per gaudir de la seva companyonia. Havia tret algunes rajoles del seu paviment, sota el teler, i havia fet un forat on posava l’olla de ferro que contenia les seves guinees i monedes d’argent; i cobria les rajoles amb sorra quan les hi tornava a posar. I no era que la idea d’ésser robat es presentés tot sovint o fortament al seu esperit: el colgament d’estalvis era comú en les contrades camperoles, en aquell temps: hi havia pagesos vells, a la parròquia de Raveloe, dels quals hom sabia que tenien llurs estalvis a prop, probablement dins les seves màrfegues. Però el rústec veïnatge, encara que tot ell no fos tan honrat com els avis del temps del rei Alfred, no tenia prou gosades imaginacions per a projectar lladregueries. ¿Com haurien pogut despendre el diner al poblet, sense trair-se? No haurien tingut més remei que escapar-se, solució tan fosca i dubtosa com un viatge en aeròstat.

Així, doncs, anyada darrera anyada, Marner havia viscut en aquesta solitud, mentre les seves guinees s’amuntegaven dins l’olla de ferro, i la seva vida es feia cada vegada més mesquina i més aspra, fins a esdevenir una simple pulsació de desig o gaudi, no relacionada amb cap més ésser. La seva vida s’havia reduït a les funcions de teixir i tresorejar, sense cap contemplació d’un fi que aquestes funcions es proposessin. La mateixa mena de procés han sofert tal vegada homes més savis, en ésser descompartits de la fe i l’amor: solament que, en lloc d’un teler i un munt de guinees, els ha ocupat alguna recerca erudita, algun enginyós projecte o una subtil teoria.

p. 134
La nena estava ara perfectament tranquil·la, però no adormida, sinó tan sols alleujada per les farinetes dolces i l’escalfor, fins a assolir aquella quietud, amb els ulls de bat a bat, que ens fa a nosaltres, éssers humans més vells, amb el nostre remolí interior, sentir una certa temença davant un infantó, com la que sentim davant alguna quieta majestat o bellesa en terra o cel, davant un immòbil planeta resplendent o una englantina tota florida, o els arbres que es decanten damunt un carrerany silenciós.


FRASES QUE HE COMENTAT EN EL PROGRAMA

1. MARNER VOLIA QUE ELS MUNTS DE GUINEES AUGMENTESSIN FINS A FORMAR UN QUADRAT, I DESPRÉS UN QUADRAT MÉS GRAN; I CADA GUINEA AFEGIDA, TOT I ESSENT ELLA MATEIXA UNA SATISFACCIÓ, CREAVA UN NOU DESIG.

2. COMENÇÀ DE PENSAR QUE EL SEU DINER EL CONEIXIA I, DE NIT, QUAN LA TASCA ERA ACABADA, TREIA LES MONEDES PER GAUDIR DE LA SEVA COMPANYONIA.

3. LA SEVA VIDA ES FEIA CADA VEGADA MÉS MESQUINA I MÉS ASPRA, FINS A ESDEVENIR UNA SIMPLE PULSACIÓ DE DESIG O GAUDI, NO RELACIONADA AMB CAP MÉS ÉSSER.

4. QUE ENS FA A NOSALTRES, ÉSSERS HUMANS MÉS VELLS, AMB EL NOSTRE REMOLÍ INTERIOR, SENTIR UNA CERTA TEMENÇA DAVANT UN INFANTÓ, COM LA QUE SENTIM DAVANT ALGUNA QUIETA MAJESTAT O BELLESA


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari