Ràdio Estel






Missió i Vocació

Dia d'emissió: Dilluns
Horari: de 17.30h a 18h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Missió i vocació és un programa què profunditza sobre la raó de ser de les empreses i de les persones en el seu entorn.

Les persones no només busquen una feina o una remuneració. Més enllà del benefici econòmic, necessiten sentir que formen part d'alguna cosa més gran, deixar petjada en aquest món fent una contribució positiva al mateix.

A Missió i vocació parlem de rsc, sostenibilitat, lideratge, persones, canvi cultural o transformació digital, sempre centrant-nos en l'impacte de les persones i organitzacions a la societat.

Direcció: David Medrano
Redacció:
Presentació: David Medrano

Email: oients@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:











20180516-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 33

- Quan surti d’aquí – he dit –, primer aniré al pont del Gàlata. Em posaré al costat de la gent que pesca i contemplaré el Bòsfor. Després, buscaré el meu doble que viu una altra vida aquí a Istanbul.

- El teu doble? – ha dit el Doctor.

- Què vol dir una altra vida? – ha afegit l’estudiant Demirtay.

- Si jo hagués nascut a la ciutat, quin tipus de vida hauria tingut? – he dit –. Té una resposta, perquè aquí, hi viu el meu doble. Sempre dieu que expliqueu contes que ja sabeu. Aquest és un que no sabeu.

M’han mirat a la cara amb curiositat.

- Què és el que no sabem? – han preguntat.

- Em coneixeu tant com coneixeu Istanbul, tant com coneixeu el dolor. De tots tres us falta alguna cosa.

- Explica’ns-ho doncs, ho volem saber tot.

- Us ho explico – he dit –. Al nostre petit poble, a la nit, el meu pare ens ensenyava el cel, deia que allà també hi teniem una altra vida. El nostre món tenia un reflex allà dalt, com un mirall. Hi vivia un doble de cadascun de nosaltres. A mitja nit jo sortia del llit, mirava el cel per la finestra. Tenia curiositat per saber què feia aquella criatura que era el meu doble. Quan el meu pare se n’anava a la ciutat, deixant-nos enrere, observava el cel encara més sovint de l’habitual. Jo pensava que els contes d’Istanbul que ens explicava quan tornava podien ser els de les nostres vides. Potser Istanbul era la ciutat al cel on vivien les persones que eren els nostres reflexos. El meu pare hi anava per veure els nostres dobles. Acaronava una criatura que s’assemblava a mi, li explicava contes de poble. Un dia vaig pensar: Si aquella criatura a Istanbul vivia com si fos jo i feia el que jo somniava fer, és a dir, si jo tenia un reflex a Istanbul, llavors jo era el seu doble al poble. Tenia curiositat per coneixe’m, també. Després d’entendre això, vaig començar a viure també per aquella criatura. Vaig mirar de fer les coses que li havien privat; vaig anar a pescar al riu, vaig collir aranyons a les muntanyes. Als animals ferits els hi vaig curar les ferides, vaig traginar els carragaments de les dones grans. Pensant que cada persona vivia també per una altra, vaig comportar-me d’una manera doblement responsable. Vaig recordar que quan jo reia massa, el meu doble plorava, i que quan jo plorava, reia. Ens completàvem l’un a l’altre. Jo era un nen, ella una nena. Ara deixeu-me que us expliqui el conte d’aquella nena. Ho voleu?

- Sí. Explica’ns-el.

- Primer prendrem un te. Tenim les goles resseques.

M’he ajupit cap endavant. He alçat la mà com si portés una tetera, he servit te als vasos invisibles. Els he agafat amb la punta dels dits com si estiguessin calents i he donat un vas a cadascun. Després els hi he passat el sucre. El te era intens i fumejava. L’he remenat a poc a poc. Els altres han fet el mateix. Quan l’Estudiant Demirtay s’ha posat a remenar una mica més ràpid, li he fet gestos perquè ho fes lentament. Els drings que feia la cullereta dins del vas podien travessar el corredor i arribar als guàrdies. En Demirtay ha somrigut. Aquest somriure, aquest te i aquests contes eren les troballes que havíem fet en la nostra vida d’aquí.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DESPRÉS, BUSCARÉ EL MEU DOBLE QUE VIU UNA ALTRA VIDA AQUÍ A ISTANBUL.

2. EM CONEIXEU TANT COM CONEIXEU ISTANBUL, TANT COM CONEIXEU EL DOLOR. DE TOTS TRES US FALTA ALGUNA COSA.

3. JO PENSAVA QUE ELS CONTES D’ISTANBUL QUE ENS EXPLICAVA QUAN TORNAVA PODIEN SER ELS DE LES NOSTRES VIDES.

4. PENSANT QUE CADA PERSONA VIVIA TAMBÉ PER UNA ALTRA, VAIG COMPORTAR-ME D’UNA MANERA DOBLEMENT RESPONSABLE.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari